“Si incrementem la càrrega fiscal l’obertura es pararà en sec”

Quines mesures legislatives cal aplicar per crear un escenari de creixement?La llei d’inversió estrangera que potencia aquest sector crec que està en bona direcció però tothom s’esperava que vinguessin multitud d’empreses i molta gent a instal·lar-se aquí i això no és fàcil. Hi ha molts països on hi ha molta competència i per a l’empresariat traslladar la principal unitat de negoci d’un país a un altre tampoc no és una decisió fàcil.

A la gent no li arriba l’efecte de la inversió estrangera? L’efecte no és immediat, pot venir un empresari a crear certs llocs de treball i col·laborarà en l’economia productiva del país i també en l’erari públic i en la mesura que es facin més empreses i sobretot empreses que facin una activitat econòmica real, que contractin gent, que lloguin locals, que tinguin una certa dimensió, al final s’anirà notant.

Què s’ha de fer perquè vinguin empreses amb més impacte?Hem de donar a conèixer Andor­ra més enllà de les nostres fronteres, sovint és molt poc conegut i més enllà de l’avantatge fiscal hauríem de ser capaços d’oferir unes garanties, seguretat jurídica en el marc fiscal perquè l’empresari que es vingui a establir sigui seriós i ho faci amb una voluntat de mitjà o llarg terme, que no sigui una voluntat purament especulativa o purament per motius fiscals. Atreure inversió estrangera exclusivament per motius fiscals crec que a curt termini pot ser bo però no penso que sigui el camí, hem d’aconseguir que la gent vingui a Andorra per motius fiscals i per d’altres perquè a mitjà i llarg termini aquests sectors econòmics vagin complementant als tradicionals.

Quins elements falten per donar un marc jurídic més segur?Falta segurament temps, donar-nos a conèixer i que es vegi estabilitat en el model fiscal, és molt important per a les empreses de dimensió mitjana o gran que es plantegen seriosament venir.

L’horitzó s’ha d’establir a l’entorn o més lluny?L’horitzó ha de ser global, vivim en una economia mundial completament globalitzada, cada vegada és més així i no ens ha de fer por anar a donar-nos a conèixer a mercats asiàtics, indis o mercats de qualsevol lloc del món que pensem que els podem oferir alguna cosa diferent que no tenen allà, que Andorra pugui ser una porta d’entrada a Europa per a empreses que estiguin ubicades a Àsia o a diferents continents que vulguin entrar al mercat europeu.

Un dels problemes de l’Estat és que ha de dedicar diners a tapar forats com el dèficit sanitari, com es pot solucionar?Crec que és dels principals problemes, si no és el més important. Ja fa molts anys, més de quinze, que es parlava que a la CASS hi havia un risc perquè la jubilació està pensada per una esperança de vida de 73 anys i l’actual està entre els 82 i 85 anys i lògicament això no pot funcionar. Ara ja fem tard, fa 17 anys que s’havien d’haver pres mesures estructurals i no es va fer, s’han anat fent petites accions però s’ha de redefinir tot el sistema sanitari i de la CASS?per fer-lo viable a llarg termini.

S’han de mantenir els paràmetres bàsics del sistema?Hi ha moltes opcions, pots allargar la vida laboral de les persones, pots posar sistemes de copagament, ajustar les despeses que està cobrint la CASS, incrementar les cotitzacions, un seguit de mesures que algunes són més impopulars i segurament s’hauria de fer un conjunt d’aquestes i de moltes d’altres.

La CASS estima que caldria cotitzar el 35%?del sou per garantir les pensions. És viable? Ho pot suportar l’economia?No, no és viable d’entrada que els empresaris i els treballadors suportin una pressió de gairebé el doble del que estan suportant ara, que és un 20%. S’han de buscar d’altres fórmules que complementin que s’hagin d’incrementar probablement les cotitzacions però amb d’altres accions com la reducció de la despesa, el control sanitari i que tot aquest seguit d’accions, que algunes perjudiquen l’empresari, altres el treballador, altres el col·lectiu mèdic, i el que hem de fer és buscar un paquet per repartir aquest canvi, per tal que no sigui només un el que suporti el canvi estructural.

La proposta de la CASS planteja que la cotització vagi a jubilacions i que la branca sanitària es financi amb impostos.Si les empreses i les persones han de finançar aquest diferencial serà molt difícil. Hem de treballar amb la via d’increment de la productivitat, creixement de l’economia productiva real perquè les empreses puguin contribuir a l’erari públic en major mesura, reducció de les despeses i tot el conjunt de mesures a estudiar, veient què fan la resta de països i sent capaços de captar allò que fan bé.

Es pot augmentar la càrrega impositiva?Seria un error incrementar la càrrega positiva directa i indirecta a les empreses i a les persones físiques. Hem de ser molt conscients que Andorra actualment té pocs elements diferenciadors de la resta de països de l’entorn, un dels quals és la fiscalitat i hem de ser capaços de poder viure, que l’Estat es pugui finançar amb el nivell de pressió fiscal que tenim. Si anem pel camí fàcil entre cometes d’incrementar la pressió fiscal el que farà és fer perdre competitivitat a les empreses, poder adquisitiu a les persones que vivim en aquest país i perdre el diferencial. I si no el tenim difícilment podrem competir amb països del nostre voltant en condicions similars. Això l’Estat s’ho ha de plantejar seriosament i intentar que el dèficit pressupostari no s’incrementi, intentar eixugar el deute i mantenir la pressió fiscal entre d’altres motius, perquè si comencem a tenir increments encara que siguin petits l’obertura econòmica es pararà en sec. L’empresari que s’instal·la a Andorra vol tenir una garantia que els impostos que tenim avui en dia es mantindran perquè si no senzillament el que passarà és que marxaran.

D’on pot treure més ingressos l’Estat? L’Estat ha de racionalitzar la seva despesa, mirar molt bé allà on fa inversions i intentar posar els mitjans perquè l’economia productiva vagi creixent i que amb una pressió fiscal igual però amb més activitat econòmica siguem capaços de recaptar més diners.