“M’agraden les pel·lícules ‘indies’ i aquesta és un repte”

Aquests dies roda al Principat, país que sempre havia visitat per a oci, explica, i que el meravella quan obre la finestra de l’habitació de l’hotel cada matí.

Com es va enrolar en el film d’Imminent?Rodava Plan de fuga a Madrid, que encara s’ha d’estrenar, i van contactar amb mi en Josep [Pozo] i l’Eli [Elisabet Terri], amb un projecte que era petitet però que em va semblar molt interessant. Sí, perquè sempre m’han agradat les pel·lícules indies i aquesta en particular, amb aquest look nòrdic, amb un rotllo Vinterberg... També em va agradar la història, que és un repte com a actor, i això sempre em resulta atractiu.

Què ens pot explicar del personatge que interpreta?Màxim és el protagonista, un exconvicte, i el que més m’interessa és com s’explica en 73 minuts reals, amb continuïtat, l’evolució del personatge, dolentot d’entrada però que té un final maco.

Venia de rodar ‘Palmeras en la nieve’, amb un pressupost de deu milions. Un canvi, oi?Però sempre he pensat que si algú ve i s’interessa per mi, ja d’entrada em resulta maco, així que escolto tothom i llegeixo els guions. Després responc amb tota sinceritat, en funció de si m’interessa o no el que he llegit, i si el projecte em sembla seriós. Amb naturalitat i de cara. Només he de dir que no, per descomptat, si abans ja tenia una feina compromesa, cosa que sempre respecto.

Aprofitem perquè ens parli d’altres projectes que tingui en cartera. Enguany he d’estrenar un parell de coses. Plan de fuga, com deia, d’Iñaki Dorronsoro, amb Luis Tosar i Javier Gutiérrez. I El rei borni, que és l’adaptació que Marc Crehuet ha fet al cine de la seva obra de teatre. També suposo que a la primavera TV3 començarà a emetre la segona temporada de Cites.

Com ho porta, el fet de rodar a Andorra?És tot molt maco, i tinc la sort d’estar en un hotel molt bonic a Sispony: sortir al balconet de l’habitació i mirar cap a fora ja et col·loca a lloc. Fa fred, és cert: no ho podíem tenir tot, però ens va bé per a l’atmosfera que volem per a la pel·lícula. Tant de bo hi hagués més neu i tot. Pujar a Andorra sento que m’oxigena.