“La posició de la banca és que el client regularitzi comptes”
La directora de l’associació de bancs assegura que les entitats s’estan preparant tant per als nous requisits que exigirà el protocol basilea 3 com per a l’intercanvi d’informació
Les exigències per als bancs que imposa Basilea 3, amb un enduriment dels requisits, estan condicionant la banca?Andorra s’ha d’adaptar als criteris de Basilea 3 com a obligació derivada de l’acord monetari. El nostre calendari és adaptar-nos-hi el tercer trimestre del 2017. Això vol dir transposar la directiva a aquesta data i el que encara no se sap és quan entra en vigor. És el que està parlant el comitè mixt entre Andorra, els països veïns i la Comissió Europea. Basilea 3 ve a demanar quins recursos propis té una entitat per fer front a incerteses que puguin passar. Les entitats andorranes van fer unes proves d’estrès el 2014 per veure com respondrien davant Basilea 3. No tinc les dades, però corroboro que els bancs es preparen amb temps.
Hi ha entitats que poden necessitar capital per complir els requisits de Basilea 3?Els bancs s’estan preparant per a Basilea 3. Les accions puntuals de cada banc no les conec.
Com veu l’Associació de Bancs que algunes entitats nacionals es puguin fusionar per tenir més múscul a l’hora de l’expansió internacional?La banca andorrana no està aïllada del context europeu, però més enllà d’això no puc entrar a valorar rumors que puguin córrer per la plaça.
Però com veuria l’ABA que hi hagués fusions?La banca ha de tenir els recursos propis necessaris per adaptar-se a Basilea 3 i les fusions vénen per aquí. En l’àmbit europeu s’està instant les entitats perquè siguin més fortes. I indirectament se’ls estan demanant fusions, però l’ABA no valora possibles escenaris futurs.
L’intercanvi d’informació s’aplicarà el 2018, però les dades es comencen a recaptar a partir de l’1 de gener del 2017. Les entitats estan preparades per complir aquest calendari?L’acord signat recentment pel Govern modifica la fiscalitat de l’estalvi. Això fa anys que es tracta en l’àmbit de l’OCDE, el G-20, i els països volen anar cap a la transparència fiscal. Andorra, com Suïssa, San Marino o Mònaco, ha signat perquè hi hagi un escenari de level playing field. Això significa que totes les places financeres es regeixin amb el mateix entorn de transparència. Fa molts anys que hem iniciat aquest procés i la plaça andorrana ha fet una diversificació, no tan sols geogràfica, sinó també amb els productes per als seus clients.
L’escenari ideal és que tots els diners que hi ha al país estiguin regularitzats abans de l’1 de gener del 2017. A dia d’avui en falten molts?No sé si en falten molts o pocs, però és clar que la banca andorrana complirà el que disposi la llei andorrana. La data encara no se sap perquè falta la ratificació per part dels països de la UE i del Consell General.
Què passa amb allò que hipotèticament no estigui regularitzat a 1 de gener del 2017?Doncs previsiblement el que diu l’acord. Es començarà a intercanviar informació el tercer trimestre del 2018 amb les dades del 2017. Doncs la banca andorrana haurà d’intercanviar informació quan els seus clients siguin residents de països de la Unió Europea. Hauran de reportar els seus comptes i la rendibilitat. La posició de la banca és que els clients han de regularitzar. La Unió Europea va recomanar recentment que els països obrissin finestres de regularització perquè els seus ciutadans ho puguin fer.
Aquesta regularització a Espanya és especialment complicada pel sistema de sancions establert per l’Estat veí. Un sistema que ja té un expedient obert per part de Brussel·les després de múltiples denúncies per abusiu.Els clients, segons la seva residència fiscal, hauran de regularitzar els seus comptes. Seran els clients amb la seva situació particular enfront de la Hisenda espanyola que hauran de veure quina és la forma de fer-ho.
Què pot passar si no es compleix aquest principi de ‘level playing field’ respecte que totes les places financeres han de jugar amb les mateixes regles i alguns països, encara que no siguin europeus, mantenen privilegis?No em consta que l’OCDE no s’esperi un level playing field general. No crec que el level playing field no tingui lloc en l’àmbit mundial tenint en compte que és l’OCDE qui l’ha liderat i a través del Fòrum Global es van fent controls respecte a com s’estan adaptant els països a les noves normes d’intercanvi.
Seria un fracàs per a la plaça que no sigui una entitat estrangera qui acabi comprant BPA?No vull parlar de fracassos. BPA està en procés de resolució. Hi ha una llei europea de resolució d’entitats bancàries que hem adaptat abans que la majoria de països d’Europa. I això és positiu perquè és un procés homologable a una legislació europea. I hem d’esperar que s’acabi com s’hagi d’acabar, de la manera que disposa la llei.
Estem a la fase del ‘data room’. Quatre fons d’inversió forans i quatre bancs nacionals encara aspiren a la compra. És més convenient per a la plaça que BPA se la quedi algú de fora o un banc nacional?El que hem de perseguir és que es finalitzi amb el procés de resolució.
Però no és el mateix que se la quedi un fons forà, un banc nacional o que es liquidi i s’hagi de repartir la cartera creditícia entre els bancs del país.Però serà finalment aplicar el que sigui la llei. No hi ha opcions de resolució bones i dolentes. Hi ha diverses opcions i des de l’associació no es pot preveure el futur. Que sigui un o un altre al final el que vol l’associació es que finalitzi el procés de resolució.
A l’ABA tant li fa que s’ho quedi algú o que es liquidi?Estàs fent suposicions no previstes. Les entitats nacionals estan en el procés com a particulars i per tant a l’ABA no li correspon fer valoracions.