“El copagament és sa i va contra els abusos”

Què s’ha de fer?Qualsevol acció és desagradable, portarà conseqüències negatives però s’ha de fer perquè durant molts anys no s’hi ha fet front. En jubilació els representants dels empresaris pensem que s’ha d’abordar de manera ràpida l’edat. Es calculava que hi hauria uns set o vuit anys de vida després de la jubilació, això és més llarg i la mesura lògica que s’infereix és augmentar l’edat atès que vivim més anys més bé i podem treballar més. Si haguéssim fet com molts altres països i allargar fins als 67 estaríem ja dos anys més cotitzant i donant prestacions dos anys menys.

S’ha avaluat què suposaria aquest allargament?Estem esperant el resultat del nou estudi actuarial per parlar de magnituds concretes. El que es veu és que tenen efecte, si no fos així seria molt estrany que països molt avançats com Islàndia, Noruega, Suècia, Itàlia i Espanya estiguessin avançant-la no de cop, sinó afegint uns mesos cada any. I alguns països han canviat recentment de 67 a 69.

El plantejament dels empresaris seria de 67 anys o més?Allargar als 67 seria una manera d’anar arreglant les coses i la mesura menys dolenta tot i que no és agradable, evidentment, però què preferim, tenir una jubilació correctament remunerada o molt llarga però molt mal remunerada o potser simplement no remunerada? Hem de prendre decisions i busquem d’assegurar-ho d’alguna manera.

El canvi de cotitzacions és de moment el més fàcil per millorar els números, es pot continuar per aquesta via?És el més fàcil, si no funciona apugem cotitzacions o en altres àrees si no funcionen apugem impostos, però no estem atacant el problema, hi posem pegats.

La CASS?estima que s’ha d’elevar a un 35% del sou la cotització per fer viable el sistema, és assumible?Evidentment que no. Seria un cop fortíssim per a les empreses. És la mesura fàcil però la solució creiem que no ha de ser per la via dels ingressos, sinó per la via de la contenció i la racionalització de la despesa. A més, durant uns anys ens hem estat dotant d’un marc fiscal que considerem que hauria d’estar tancat perquè estem cridant noves inversions i presentant un horitzó del país d’unes característiques, i si a mig camí comencem a canviar-les, per exemple, apujant impostos, la seguretat de les inversions perilla. Hem de donar certesa als inversors nacionals i estrangers de com està aquest marc perquè faci els càlculs de com li sortirà i no canviar-lo a la meitat i convertir el país en poc fiable.

També es planteja que tota la cotització es destini a la branca de jubilació i que la sanitària es financi amb impostos.Amb el barret de la CASS?diria que fantàstic, perquè llavors només ens hem de preocupar d’un tema i li passem a Govern, però és la puntada de peu endavant. Tal com està configurada ara la CASS poca cosa podem fer per al control de la branca malaltia i és simplement un pagador.

S’ha de mantenir la lliure elecció de metge?La idea del pla de salut és anar cap al metge de referència i crec que estem abocats a això si volem que no es generin més despeses inassumibles. Teníem un sistema fantàstic que hem gaudit però no el podem mantenir, anem en un cotxe de luxe quan el que podem portar és un utilitari i ens hem de fer a la idea i canviar de cotxe.

La CASS pels números que té, on veu el problema de veritat?S’ha de controlar millor els prestadors, els metges, el SAAS i als que estan convencionats exigir més informació perquè es pugui controlar exactament el que s’està fent i la CASS?està treballant en això, perquè informàticament es pugui controlar més i no hi hagi abusos perquè no és normal que en anys que ha baixat la població hagi augmentat la despesa sanitària.

No s’entén que entrin més especialistes i hi hagi més actes.Qualsevol metge que arriba automàticament està convencionat i hem d’arribar al punt que no sigui així i es comenci a fer realment per requisits. Per altra banda, el control ha de ser més exigent i que es pugui arribar a sancionar i desconvencionar si un prestador es demostra que està abusant. Hem de limitar-ho i hi ha d’haver els convencionats que necessita la població.

L’hospital no deixa de generar despesa, com s’ha de reduir?No em pertoca dir com fer-ho però hem vist que genera un dèficit creixent i volem incidir-hi però no tenim el control. Tant de bo poguéssim tenir un paper més rellevant al SAAS i a la CASS, com en d’altres països.

S’hauria de canviar la composició del consell de la CASS?A la llarga crec que sí perquè llavors hi hauria més control, perquè si no al final tot és el mateix. Govern fa una política al SAAS, controla la CASS i els que venim de col·lectius no fem de comparses però no podem incidir de manera definitiva.

És necessari canviar la Llei de la CASS?S’ha canviat moltes vegades però no s’ha acabat d’encertar. Hauria de canviar-se per mirar d’assegurar que les prestacions es poden complir i es pugui fer un control de la CASS.

El ministre afirma que s’ha de revisar el pagament del 100%.És veritat que les demandes del 100% haurien de portar un estudi per saber les decisions que estem prenent i potser no són abordables perquè són molt cares. No crec que la voluntat sigui carregar-se totalment el 100%, sinó fixar cert copagament i que si els usuaris no ho poden afrontar hi hagi els serveis de benestar i no la Seguretat Social de forma automàtica perquè hi ha gent que s’ho pot permetre costejar.

S’hauria d’anar cap al copagament?El copagament és sa perquè hi has de posar una part i va directament en contra dels abusos. Intentem mantenir la qualitat i anem cap a cert copagament, sí, però no hem d’anar tant alt que es perdi la filosofia de la CASS. I hem de saber quin impacte té cada mesura i si ens les podem permetre o no.

És partidari de mantenir els actes mèdics a l’estranger?És curiós perquè en alguns casos resulta més barat sortir, llavors val la pena. És veritat que hi ha coses que es poden fer aquí, i es poden fer bé, doncs no tinguem l’hospital subutilitzat i que s’utilitzin els recursos de la millor manera possible. I si es pot fer aquí, que es faci aquí.