“No cal confondre respecte amb reverència”
Més que atzar, deu ser guanyar la grossa, per a un actor, oi?És una troupe on hi ha una alternança, molts papers a fer i per moments hi ha mancances d’actors. Pur atzar. Però és cert que també és el fruit del treball.
I què significa per a un actor formar-ne part?Entrar a la història. És el primer teatre de França. Però no vol dir que sigui un teatre vell i polsegós, al contrari, si es manté és perquè cada generació ha sabut donar-li un nou alè als clàssics i als seus contemporanis.
Hi ha perill que els clàssics s’allunyin del públic, o a la inversa? És difícil portar-lo a la sala?Al contrari, el clàssic és abordable totalment. Si es representa des de fa tant de temps és justament perquè ha sabut donar i fer entendre unes paraules que continuen estant a l’actualitat, sovint per desgràcia. Com en el cas de Dandin sobre la condició de les dones: la seva ha estat comprada com si fos un animal i desgraciadament, no al nostre país, però en d’altres no tan allunyats es continua fent el mateix. Així que aquestes injustícies envers les dones són, desgraciadament, força contemporànies. Molière té una veu que continua sonant encara avui en dia.
De fet, aquesta mateixa peça l’han pogut representar a països com el Marroc, on els matrimonis acordats continuen sent un fet. Com els van rebre? Va ser una peça que van entendre extremadament bé.
Sembla que assistim a una puixança de la censura en el teatre i la cultura. Hi està d’acord? La censura literària o intel·lectual és absolutament perillosa. No arribaré a parlar dels extremismes, però desgraciadament s’hi arribarà, així que cal lluitar contra tota forma de censura. No s’ha de confondre respecte amb reverència. Es poden dir i denunciar les coses sent respectuós amb l’altre.