“A Cd’I no hi ha havia treball d’idees era més de quota de poder”
POns destaca que da no va tenir cap estratègia ni li va oferir contrapartides perquè s’hi afiliés i recorda que s’absentava d’algunes sessions de comú en desacord amb el que es votava
Vostè i Meritxell Rabadà van ser crítics al final del mandat amb la gestió del cònsol, com ho valora ara?Les crítiques eren en general i per les formes internes de desenvolupar certes accions. Continuo amb el mateix pensament que és el que ens va portar a divergir i a la separació.
Des d’aquella majoria es va criticar que mai abans havien exposat aquestes discrepàncies?Això no és així, les discrepàncies hi han sigut sempre entre la majoria encara que es vulgui donar la imatge d’unitat i sempre n’hi solen haver, ja és el debat polític i el funcionament normal. En certes accions pots manifestar la disconformitat i així va ser, no només amb Turecav sinó amb altres tipus d’adjudicacions i amb altres aspectes que es van desenvolupar en la majoria anterior.
Se’ls va acusar que sempre havien donat el vistiplau al que es tractava a la junta de govern i al que la majoria decidia.Jo no era membre de la junta de govern i en molts moments vaig manifestar la meva disconformitat i fins i tot intentant fer constàncies en acta que no es van tenir en compte justament per no formar part de la junta de govern i això em va portar en molts moments a abandonar la sala de comú en votacions en les quals no hi estava d’acord.
Hi havia un trencament evident abans d’arribar al definitiu i a fer dues candidatures?I tant, és que són formes d’entendre les majories. Ara mateix a diferència de la corporació anterior hem integrat tota la majoria a la junta de govern i, per tant, totes les decisions es prenen col·legiadament, amb consens i les manifestacions expresses poden quedar reflectides.
Rosa Ferrer va dir que DA havia intentat trencar Cd’I i va dir que vostè havia entrat a DA i a treballar a Govern.Unes desafortunades manifestacions per part de la senyora Ferrer. Són insinuacions molt perilloses. La meva vinculació a DA es remunta al 2011 que ja vaig fer campanya i m’afilio el març del 2015 voluntàriament i tot això ja ho sap la senyora Ferrer, que no hi va haver cap estratègia de DA per fer-me anar cap a les seves files. És una voluntat meva, lliure de fer-ho i també per disconformitats dins de Cd’I que ja havia manifestat i que no poden dir que no existeixen, però clar és una coalició que quan es feien les reunions semblava que no hi hagués part a opinions divergents o d’altres formes d’encarar. I vaig fer el pas i vaig triar.
El debat a Cd’I era molt tancat, no hi havia opcions?Molt encarrilat, es devia consensuar previ a les reunions de comitè la línia en què s’havien de portar certs temes. Veus que realment no hi havia un treball de comissió ni de dogma ni d’idees, era més un tema de quota de poder o de força en l’àmbit parroquial. I pel que fa a les manifestacions de la feina ho trobo molt desafortunat.
No és cap contrapartida?No, vaig passar un edicte l’agost passat. La meva voluntat era no continuar en política per tant també estava planificant una mica el futur laboral per al gener i ens vam presentar quatre persones i jo vaig treure la millor nota. Ja havia passat d’altres edictes que no havia aprovat i vaig començar a treballar a Tràmits amb igualtat de condicions.
Com valora el paper de Rosa Ferrer sent ministra de DA i fent campanya per Liberals?Són valoracions personals. Era ministra de DA tot i formar part d’una quota de Cd’I i era contradictori defensar nacionalment una línia en comú, perquè veníem d’unes generals on defensàvem un mateix model de país, i després en l’àmbit parroquial en veure que no hi havia acord per anar junts, per personalismes, arribar a pactar amb un grup que és l’oposició. Com a ciutadà generava perplexitat i no entendre res perquè en sis mesos passes de pactar amb DA a pactar amb Liberals que tenen models polítics molt diferents i la lectura que es pot fer és que no sé si el que es vol és quota de poder o defensar un model de país.
Entre les queixes del comú anterior hi ha la de la falta de neteja, com s’està solucionant? Prada Ramon és una de les zones on fa falta actuar?Hem implementat un pla de xoc de tota la parròquia i s’està planificant un calendari per fer una neteja exhaustiva de totes les zones. Hi ha zones on no s’havia fet gaire incidència i el que volem és que totes es tractin per igual. En aquesta concretament és veritat que has de fer una marató per depèn de com esquivar tifes i per l’aspecte visual també. El granit és molt porós i permet que els olis de les bosses de la brossa s’escolin i deixin aquelles marques, també hi ha els xiclets i les tifes dels gossos.
Tots els comuns volen que es tingui en compte les especificitats, que és capital, que té una estació, com es farà valer això?Les competències s’han d’analitzar però el repartiment dels diners també és molt important, com a país hem d’entendre la solidaritat entre tots. Defensarem la capitalitat perquè Andorra la Vella de la nit al dia passa a tenir molts més ciutadans i s’ha de donar servei de circulació, xarxa d’aigua, d’aparcaments i són un seguit de costos que assumim dia a dia i hem de continuar garantint aquests serveis que donem a tots els ciutadans del país. S’han de posar en comú totes les casuístiques i pel que s’ha vist en les reunions de cònsols i per la feina que està fent la secretaria de Relacions Institucionals Consol Naudí l’acord hi serà.
Compten que les transferències s’incrementaran?La situació del país és la que és, l’administració és una i els ingressos uns. Nosaltres tenim capacitat recaptatòria superior a d’altres parròquies en comerç, per l’activitat econòmica que és molt més alta que en d’altres parròquies. Tant de bo es pugui incrementar perquè el Govern en pugui recaptar més, ara estem en 57 milions i el topall és prou alt i refent competències potser ens toca menys.