“Sentim tòpics sobre la pagesia que fa anys que ja no existeixen”

Devien fer balanç de l’any passat, també. Positiu?L’exercici del 2015 no va ser deficitari tot i que hem tingut ensurts econòmics [pel cas BPA]. Les activitats les vam haver de continuar fent sense tindre cap col·laborador extern, només amb recursos propis.

Quins són els reptes del 2016?Una de les coses que volem fer aquest any és impulsar una campanya informativa, de sensibilització, per apropar el col·lectiu a la societat civil. Que no hi hagi distància entre la societat i el nostre sector. Que es conegui bé. Donar-nos a conèixer, que la gent sàpiga què fem i per què ho fem. Que no ens vegin com una cosa a part. Serà la línia mestra d’aquest any.

I com ho faran això?Una de les idees que tenim és un apropament primer cap a les escoles, que és per on es comença, i també cap als mitjans de comunicació, perquè moltes vegades no teniu una idea clara del sector.

Hi ha desconeixement.Molt. Volem salvar el desconeixement que hi ha a la societat envers el sector.

Com el noten aquest desconeixement?Perquè encara estem sentint tòpics que fa molts anys que no existeixen i els sents pel carrer.

Com ara?Com ara què en fem del tabac. Hi ha gent que es pensa que encara es crema i no és així. Volem trencar tòpics i explicar ben bé què som. Som el sector primari, un sector molt important per al país i en cap cas som un sector residual ni ho volem ser.

Un altre tòpic és que a Andorra només hi ha tabac? Clar, aquest tòpic també l’hem de trencar. És qüestió d’informar i començar per la base, informant la canalla.

Però el sector primari passa pel tabac. Ara per ara la supervivència del sector primari passa per comptar amb el sector industrial tabaquer. El sector primari i la indústria que elabora el nostre producte, aquest matrimoni, és vital.

Com ho és l’acord duaner?La indústria i el cultiu del tabac s’aguanten per l’acord duaner.

Un acord que està sortint molt aquests dies...Massa, està sortint. Posar en dubte aquest acord seria anar enrere. Això és com als Emirats Àrabs, que el petroli ho és tot. Aquest acord duaner en l’àmbit econòmic del Principat ha permès poder fer girar la roda. I aquesta riquesa s’ha reinvertit sempre aquí, a Andorra, ha ajudat que molts patrimonis no s’hagin venut, que s’hagin conservat.

La idea a combatre, doncs, és que a Andorra no només es fa tabac?Exacte. Fem tabac, sí, però també fem altres coses, som una part important del país. Que el tabac ens permet fer totes les altres coses? També.

Expliqui aquestes altres coses.La ramaderia, l’apicultura, altres cultius... Que les persones sàpiguen que quan se’n van a la muntanya i la troben neta és gràcies als ramaders que hi porten el bestiar. Dins dels cultius complementaris continuarem amb el desenvolupament del pla de recerca sobre el cultiu de nabius i col·laborarem amb l’organització i difusió del concurs de prats florits. En apicultura es realitzarà la vuitena edició del curs bàsic. També farem un curs d’apicultura avançada i la quarta trobada d’apicultors.

Quants pagesos es dediquen a altres activitats més enllà del tabac?Podríem dir que la meitat, però hi ha molt poca gent que només faci tabac. Qui fa tabac és pagès i també fa trumfes o hortalisses o potser mel. És aquest el desconeixement i és una cosa que volem treballar.

I pel que fa a ramaderia?Una de les línies de treball per al 2016 és la millorar dels processos d’obtenció de la carn de qualitat. Participar en la promoció i la recerca de fórmules per mantenir i intentar augmentar de forma racional la cabana ovina.

La qualitat controlada ha estat bàsica per a la carn?Això és importantíssim, sí. Hi ha una homogeneïtzació de la cabana quant a vacum, vam aconseguir ordenar la carn d’aquí i que tingui una sortida digna al mercat. Hem creat una imatge i marca de país. Per a la ramaderia ha estat una molt bona ajuda.

I ara que la trumfa també anirà per aquí, ajudarà?Sí, però un segell implica seguir uns processos, uns protocols. La responsabilitat de seguir aquests protocols és del productor. Que s’arribi a obtindre per a nosaltres és un èxit.

I el vi?El vi és un cultiu una mica més especial perquè té varietats i productes acabats molt diferents. És un tema molt específic, no es pot generalitzar. No pots fer adaptar un celler a un altre. És un tema complicat. Amb la carn és més fàcil. L’homogeneïtzació del sector serà complicada. Els protocols dins del segell hauran de ser molt bàsics perquè s’hi puguin acollir, com ara que la producció sigui el cent per cent nacional.

El pressupost d’aquest any com serà?Inferior al de l’any passat. Hem aplicat mesures de contenció, hem augmentat algunes partides i reduït unes altres. Justament la que hem augmentat és la de buscar assessoraments sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. Haurem de buscar assessoraments externs de persones que hi entenguin perquè encara no sabem què s’està negociant ni com afectarà.

Realment és una preocupació.No, és la preocupació.