“No volem unes condicions per a FEDA i a les mútues, d’altres”
Per què els resulten rendibles les minicentrals a les mútues?Perquè si hi ha una cosa que se sap molt bé els costos que té és l’energia hidràulica, perquè les centrals fa cent anys que funcionen. Els costos d’explotació, de manteniment, estan molt ajustats, el cost més o menys de produir energia en una central és de prop de 25 euros per megawatt, el preu que es paga l’energia és de 70 euros per megawatt i l’abonat el paga a 85 euros.
Les elèctriques parroquials tenen bona relació amb FEDA?Sí, anem tots a l’una. No ens fem la competència. Es va plantejar si mai s’obriria la comercialtizació i això a d’altres països hem vist que encareix la tarifa a l’abonat i llavors no té sentit. El que té sentit és que es regulin els preus de compra i com a operador del sistema és FEDA qui ha d’intentar comprar el més barat possible, i com que estàs comprant el 85% de l’energia a fora s’ha d’intentar produir el màxim per poder controlar més el preu.
Quan es va presentar el canvi de Llei de FEDA van sorgir crítiques perquè es considerava que té massa poder.Com a operador del sistema a tot arreu qui el governa són entitats una mica imparcials i ens queixem que l’operador, que ja ens sembla bé que sigui FEDA, també fa de distribuïdora com nosaltres, i demanàvem una comissió amb representació de totes les distribuïdores, del Consell, dels comuns, fins i tot d’alguna escola d’enginyers perquè creiem que ha de ser un pelet més indenpedent.
En què influiria?Seria més transparent. És normal que l’operador digui el que s’ha de fer però no voldríem que per ser també distribuïdora en el que té ell se li facin unes condicions i a nosaltres unes altres. És una proposta que hem fet als grups parlamentaris, alguns l’han recollit, altres formes alternatives, i no sabem si la introduiran com a esmena.
Ens quins altres projectes treballen les mútues?Ens hem posicionat en les energies renovables i apostem per la hidràulica, per l’eòlica i per la biomassa, cogeneració amb la fusta que es pugui recuperar. Això s’està treballant a curt i mitjà termini i també en el vehicle elèctric, que vam ser els primers que hi vam creure, i ara s’està desenvolupant el marc normatiu perquè sigui una realitat i estarà en menys de dos mesos, tant per fer punts de càrrega com per facilitar la càrrega de casa.
No es compren vehicles elèctrics perquè són molt cars?El Govern subvencionarà la compra i sortirà a compte. Els càlculs estan fets perquè tenir un cotxe de gasolina i un elèctric et costarà al cap de tres anys el mateix, el que és sobrecost ho posarà Govern de subvenció. Hem fet proves i sortirà a compte. La marca Mercedes amb Smart va estar una setmana fent proves de mobilitat elèctrica aquí i amb amb 80 cèntims vam fer 150 quilòmetres. I respon a les pujades i a tot, no hi ha cap problema.
Però costarà implantar-lo?Costarà perquè si vius en una comunitat de propietaris, i si és de lloguer més, has de posar un punt de recàrrega o si has d’aparcar a fora, i aquí és on les distribuïdores aportarem el nostre gra, per intentar-lo facilitar.
Quin resultat van donar les proves eòliques?En vam fer una a la Rabassa i una altra a Pal amb equips de mesura durant un any i mig per veure si hi havia suficient vent i a tots dos llocs és viable i rendible. Es van mirar llocs on la integració sigui factible, on l’impacte no sigui important, i ja ens van limitar a alçades de rotor de 50-60 metres. Hem fet l’estudi perquè hi creiem però considerem que Andorra no està prou madur.
Per més que siguin rotors petits, tindrien un impacte important per a un país que viu de les muntanyes.A Alemanya i a Àustria en zones declarades d’interès nacional, protegides, hi ha parcs eòlics. Els ecologistes és el que volen.
Ho voldrien els esquiadors o els senderistes?Vam visitar una pista d’esquí que té parc eòlic. No són aerogeneradors com els que estem acostumats a veure de 80-90 metres, són més petits, no es poden camuflar però són viables, ara, si la societat està preparada no ho sé. L’impacte visual al fons de les valls no es veu, a la muntanya sí, però també es veuen els telecabines o el Funicamp. L’experiència d’altres llocs és que això no ha estat un problema i ho tenim preparat per quan algú decideixi que es pot fer realitat.
La Mútua Elèctrica de Sant Julià s’està renovant ara?El 2014 vam fer 100 anys i tenia un estatus jurídic una mica rar i ara estem en la conversió a societat anònima. Iniciem un nou camí i ens agradaria continuar fent el que estem fent i poder dotar-la de més capital, i hem anat a invertir a fora, a un operador a la Seu d’Urgell.
Quants socis té la Mútua?500 i quasi el 80% són socis molt petits. El principal accionista és el comú, que té un 10%.Com conviuen l’oferta de televisió de la de Mútua i Andorra Telecom?No tenir Internet ens va fer passar de 1.300 a uns 500 clients en vuit anys, i estem estabilitzats. Tenim la nostra oferta, encara donem el servei de televisió analògica que la gent ens demana perquè amb les antigues televisions es poden veure fins a 64 canals. Tenim productes diferents, són una miqueta de competència però crec que hi ha marge per als dos. Hem donat la Champions tota la temporada i també tenim el canal local.
La xarxa elèctrica de Sant Julià està modernitzada? Sí, cada any es dediquen uns 400.000 euros a la xarxa i ara estic molt orgullós de la implantació dels comptadors de telegestió, que serveix per reduir la factura elèctrica, perquè et pots marcar una potència i no passar-te del consum, i li dirà al client quan és més barata la llum.