“Prendrem mesures perquè la festa no mori d’èxit, no surti de mare”

I ara què?Doncs ara seguim fent reunions amb tots els pobles que van conformar la candidatura, sobretot per impulsar una associació que ens integri, internacional, que comprengui els tres països [Andorra, França i Espanya]. I com deia la declaració que vam fer aquí a Andorra la Vella, establir mesures de salvaguarda de la festa, que cada poble elabori el seu protocol. Que la festa conservi la seva essència, que no se’n vagi del camí que ha aconseguit la declaració.

Hi ha llocs on la festa pateixi algun risc?De moment és molt d’hora per analitzar si la festa va cap a un camí que no és l’idoni. Des de la declaració no s’ha fet cap festa, tret de les de Bagà per Nadal, i són coses que s’aniran veient.

Aquí quins punts heu de tenir en compte?No sabem quina repercussió tindrà. Sí hem notat un petit creixement, com els anys d’abans. Ara estem parlant d’unes 200 persones que participen a la festa. No sabem quina repercussió tindrà la nominació i hem de mirar si hem de prendre mesures de salvaguarda perquè la festa no s’excedeixi. En el bon sentit de la paraula.

Es pot morir d’èxit, si es massifiqués? No hauria d’arribar a ser un problema si nosaltres ho tenim en compte. Si no, potser sí que podria morir d’èxit, anar-se de mare. Però sabem que hem de prendre precaucions perquè la festa es desenvolupi amb normalitat. No sabem encara quines, però vetllaran per l’essència de la festa i per la seguretat de la gent. Com venim fent cada any.

Tenir un important paper reservat a la programació de la capitalitat, com ho valoreu?Sí que és cert que tenim la trobada de fallaires de l’abril i l’exposició que hem aconseguit portar, inaugurada el desembre al Museu d’Història de Catalunya i que aquí es podrà veure fins al 29 d’abril. És molt important per a nosaltres perquè la gent del país i els visitants la podran veure. I l’acte central, evidentment, és la cremada de falles.

Està produïda per la Generalitat, oi?Sí, però ens van demanar bastant informació i hi vam col·laborar.

No ha passat molt de temps des de la inclusió a la llista del patrimoni immaterial, però com comenceu ja a valorar la repercussió que us ha donat?L’associació, des que es va constituir, sempre ha fet una feina important de difusió. Sempre hem donat la màxima importància a la difusió nacional perquè pensem que és un eix bàsic perquè la festa perduri: que hi hagi gent interessada, que vulgui col·laborar, que vulgui participar, formar-ne part. En aquest sentit, seguirem treballant en la mateixa línia. Però sí que és cert que l’etiqueta Unesco dóna molt d’impuls a l’hora de ser coneguts arreu. La declaració ha de servir no només per venir aquí, a Andorra la Vella, sinó perquè la gent vagi a tots els pobles on se celebren falles i que la festa tingui una participació molt important de la gent. I en això la declaració implica a la comunitat fallaire i a les institucions una sèrie de deures perquè la festa perduri en la seva essència.

Per últim, entre les iniciatives més recents hi ha la col·laboració amb l’Escola de música folk del Pirineu. Com va?Els tallers de foc es van impulsar a finals de l’any passat, en col·laboració amb l’Escola de música folk del Pirineu però també de l’Institut de Música d’Andorra la Vella i Govern, i la veritat és que estem entusiasmats amb el projecte perquè si bé es va crear per intentar assegurar la música en directe en la cremada de falles, també ajudarà a pal·liar la mancança de música folk per les diferents expressions culturals tradicionals que hi pugui haver al país. Va néixer un projecte que d’entrada tenia poca ambició, pensàvem començar amb pocs alumnes el primer any, i resulta que ha tingut més èxit, amb una vintena d’alumnes i set instruments.