“Necessitem advocats de fora perquè podem tenir limitacions”

Estan preparant la formació per exercir?Estem negociant amb Govern la forma més idònia per fer el certificat d’aptitud i la intenció és que quan es tingui la formació acadèmica es passi un examen que prepararem des del Col·legi i que farà un jurat on no només hi haurà advocats. Hem proposat que hi hagi una persona de l’UdA i una de Govern per garantir l’objectivitat d’aquest examen.

Com serà l’examen?L’UdA pot ser un camí per a qui vulgui preparar-lo mitjançant via acadèmica perquè evidentment comportarà assignatures de procediment, de dret civil i dret penal, és important conèixer el dret andorrà i la nostra deontologia, i parlar català. Ho dic perquè hi ha molts estrangers que s’han matriculat i no tenim la certessa que parlin correctament el català i és important perquè és d’ús obligatori. Estem en la fase de projecte però la idea seria que des del Col·legi poguéssim donar l’oportunitat a l’UdA i fer cursos de deontologia, unes 10 o 15 hores de formació.

Quan estarà preparat l’examen?No sé si serà possible a partir del setembre d’aquest any començar a preparar-ho perquè hi hagi un primer examen al 2017. Estaria bé que fos abans.

Com funciona el torn d’ofici amb el mateix advocat durant tot el procés?El torn d’ofici és voluntari, fet que ens permet garantir la qualitat i el seguiment del servei perquè hi ha una comissió que està verificant que tot va correctament. Hem volgut, per privilegiar l’interès del justiciable, que la persona continuï amb el mateix advocat fins al final i això ha suposat un gran sacrifici perquè per molt que tinguis el despatx obert has de tenir la disponibilitat en cada moment del procés i dels tràmits que s’han de fer, i quan s’arresta algú a la policia dels dos a cinc dies següents i més, de vegades. Funciona molt bé perquè els qui ho fan ho han entès així però en un any ha significat una revolució total, un canvi profund del sistema i encara ens hi hem d’acostumar.

Quants advocats fan oficis? S’estan especialitzant?També han de viure i la remuneració del torn d’ofici no els farà viure, i s’han d’organitzar per atendre les dues coses. Per assegurar aquesta qualitat ningú no es pot apuntar al torn sense fer formació que és obligatòria, és important que hi hagi una manera comuna de fer, respectant la independència de l’advocat. Ho fan uns 30 a la part penal.

El degà anterior va comentar que la remuneració no era digna, està en aquesta línia?No puc compartir que sigui indigna ni la junta del Col·legi. Un metge que està de guàrdia cobra molt més que un advocat, la majoria dels professionals liberals que cobren guàrdies de les institucions cobren més però entenem que passem per una situació econòmica complicada tant per Govern com per tothom i que no estem per fer reclamacions en aquest nivell.

Què cobren?Depèn del que va fent l’advocat, per cada actuació suma però el total no arriba als mínims d’honoraris que té establert el Col·legi que són per a tot un judici civil o penal, segons la intervenció entre 1.000 i 2.000 euros per a contravencions i delictes menors, i una mica més per a delictes majors.

El Col·legi va ser crític amb la contractació d’un advocat estranger com a cap del gabinet jurídic, com ho analitza ara?Són les primeres preguntes que em van fer com a degana i no tenia la informació suficient. Entenc que es contracti aquest senyor per al gabinet jurídic de Govern potser no és idoni, ara bé amb el tractat d’associació amb Europa es veu que és una persona que tindria una àmplia experiència en matèria europea i podria ser d’una utilitat en aquest sentit. Continuo pensant que s’han de valorar els advocats andorrans però també que hi ha certes coses que s’han de fer conjuntament amb gent de fora i amb advocats de fora també, perquè tenim les limitacions que ens dóna el país i sempre que associem un advocat d’aquí. Penso i tinc el convenciment que serà així en el futur.

Govern va dir que la contractació era per dissenyar el gabinet, deixant la porta oberta a professionals del país.Crec que és una contractació provisional amb una durada determinada i penso que Govern s’està adonant també que hi ha molts bons professionals al país i que valoraran també aquestes possibilitats.

Que s’estructuri un gabinet fort que assumeixi la feina i no externalitzi a despatxos del país els genera algun neguit?Govern continuarà necessitant advocats del país perquè està actuant en molts àmbits i de matèries tan diverses i diferents que necessiten tant la intervenció d’un advocat andorrà per conèixer la realitat social i jurídica del país com la intervenció de vegades d’advocats de fora. Sé que això no agrada, això dels advocats de fora però hi ha alguns punts i algunes intervencions que evidentment on podem arribar a tenir les nostres limitacions, que seran cada vegada més petites perquè amb el tractat d’associació amb Europa i amb la quantitat d’advocats que som i la voluntat de formació que tenim hi ha molts advocats que poden suplir la majoria de les necessitats que pugui tenir Govern.

En aquest àmbit nou de l’acord d’associació i amb l’obertura hi ha advocats que tindran intenció d’exercir a fora?És evident que els advocats es preparen i des del Col·legi potenciarem formacions en aquest sentit i amb l’UdA seria lògic que es faci perquè és el nostre futur. Si tenim clar com evolucionarà el país el que sí que queda clar és que passarà per aquí.

S’havia d’acabar de perfilar la reciprocitat amb Espanya que ara demana una dispensa tot i que es dóna sempre?La dispensa de nacionalitat que exigeixen els espanyols als andorrans i d’altres estrangers de països que no tenen cap conveni amb ells és una condició més i és evident que objectivament fa que la reciprocitat real no existeixi. Govern considera que la reciprocitat hi és perquè la dispensa suposadament es dóna a tots però el que fa falta és que s’acabi signant un conveni perquè es consideri Andorra com un país convencionat i que no es torni a demanar més als advocats andorrans per més que es doni o no. Confiem que estigui abans de l’estiu perquè aquests tràmits són una molèstia.