“Pels Estats Units, BPA s’havia de redreçar, i el Govern ho ha fet”
El representant del govern dels eua destaca l’agraïment cap a l’executiu andorrà i deixa clar que gràcies a aquesta actuació per a Washington l’‘afer BPa’ es considera tancat
47869.jpg
Es tracta de la visita de la més alta autoritat de l’executiu nord-americà en més d’una dècada. El cas BPA és clar que ha de centrar la major part de l’entrevista, en realitat hauria de ser tota, però des del punt de vista dels Estats Units cal que es parli d’alguna altra cosa. S’entén que la visita de Tribble marca un punt d’inflexió derivat de la carta de la FinCEN del febrer del 2016, que revocava la nota del mateix organisme de març del 2015 que situava BPA com a entitat de primer ordre en risc de blanqueig i una amenaça als EUA.
Com veu les mesures que va adoptar el Govern d’Andorra per solucionar el problema amb BPA?Creiem que el Govern d’Andorra ha fet passos molt positius per resoldre-ho. Els estem agraïts per això i així li ho he dit al cap de Govern. El fet que la FinCEN revoqués la nota contra BPA el mes passat va ser un reflex del nostre convenciment que el Govern ha fet els passos necessaris per redreçar el problema. Crec que el Govern ha pres decisions d’una manera apropiada i constructiva.
Entenc que la FinCEN va revocar la nota contra BPA per les accions que va fer el Govern d’Andorra per redreçar la situació i que si no les hagués pres no s’hauria revocat la consideració de BPA com una entitat de risc de primer ordre en blanqueig de capitals.Hipotèticament. El Govern d’Andorra va aplicar els passos necessaris per solucionar el problema i han estat un èxit. El resultat d’aquests passos és la nota de la FinCEN. Crec que és molt important subratllar que el Govern dels Estats Units aprecia molt tot el que ha fet el d’Andorra. Creiem que va encarar el problema de forma molt constructiva i això és important perquè finalment es reflecteix en la nota de la FinCEN del mes passat.
La FinCEN en tot cas no es penedeix d’haver fet la primera nota contra BPA.Hi ha dues coses. La nota de la FinCEN del 2015 descriu preocupacions molt específiques amb una situació que era real i que s’havia de redreçar. La situació ha estat redreçada pel Govern i el resultat és la segona nota, del març del 2016, on s’agraeixen al Govern d’Andorra les accions empreses que han permès que desapareguin les preocupacions que hi havia.
Significa que ja no existeix la preocupació dels Estats Units envers BPA?És important que el Govern continuï fent passes i no tenim dubtes que això passarà. Nosaltres seguim mirant el procés, però des de la nostra perspectiva està tancat. El Govern dels Estats Units i el d’Andorra estan en un bon moment i les relacions entre els dos països van molt més enllà d’aquest cas.
Està preocupat el govern dels Estats Units per la demanda que els germans Cierco han interposat al seu país contra la FinCEN?No tinc res a dir respecte d’aquest tema perquè és un procés judicial. És quelcom del que no puc parlar i, a més, no en tinc prou informació.
No hi problemes, doncs, amb el sistema financer andorrà?La nota de la FinCEN és el nostre mecanisme per comunicar sobre el sector financer. Quan vam tenir una preocupació i vam comunicar-la el Govern andorrà va ser capaç de redreçar la situació. I actualment estem bé. No creiem que hi hagi problemes en aquests moments.
Es pot considerar per part dels Estats Units l’‘afer BPA’ com definitivament tancat?Per a nosaltres el tema BPA està tancat i estem molt agraïts al Govern andorrà que hagi actuat davant les nostres preocupacions i volem moure’ns endavant. Evidentment que continuarem parlant amb el Govern d’Andorra sobre el temes financers i de transparència de la mateixa manera que ho fem amb la resta de països aliats i amics. I un cop superat el tema BPA hem de tornar a unes relacions normalitzades.
Com avalua ara la relació entre Andorra i els Estats Units?Molt bé. Tenim relacions bilaterals des de fa 21 anys, treballem plegats a les Nacions Unides i en d’altres organitzacions. Hi ha una gran cooperació i una interacció positiva entre els Estats Units i Andorra. Estem mirant els camins per enfortir els lligams comercials perquè hi ha moltes possibilitats en aquest camp. Hem tingut fins ara un bon nivell d’intercanvi en matèria acadèmica, com ara el Fulbright. Tenim un cònsol a Barcelona molt actiu a l’hora d’estendre ponts amb Andorra i les activitats conjuntes creixeran. Hi ha projectes amb el MIT que són un exemple d’on s’ha de posar el focus de la relació entre els Estats Units i Andorra i estem il·lusionats perquè hi ha moltes possibilitats. Crec que ara puc tornar a Washingtom conscient de les possibilitats que hi ha, i ajudar el cònsol i l’ambaixada a estrènyer les relacions amb Andorra en diferents àrees.
Com es veu des de Washington la negociació d’Andorra amb la Unió Europea d’un acord d’associació?Dues coses. El Govern d’Andorra és sobirà per prendre les decisions que consideri convenients i no és un tema on els Estats Units s’hagin de ficar. D’altra banda, és una negociació que té molt de sentit. Nosaltres tenim unes excepcionals relacions amb la Unió Europea, inclosos els seus membres associats, i si Andorra esdevé un membre associat no canviaran les relacions que hi ha amb els Estats Units, tot i que pot obrir tot un nou camp de possibilitats que es poden explorar.
Com s’articulen des d’un immens país com els Estats Units les relacions amb un microestat com Andorra?Andorra és un petit país, però té un vot a les Nacions Unides. L’estatus que Andorra té és important. I sigui quina sigui la seva relació amb la Unió Europea la relació amb els Estats Units serà d’èxit.