“El ‘low cost’ l’hem d’usar amb més cura i no banalitzar-lo”
L’anunci del quart ‘Scalada’ va tornar a aixecar les veus crítiques de qui no creu en els beneficis de la iniciativa, com els representants de l’Associació autèntics hotels d’Andorra o la PIME. Què en pensa? Si parlen en nom d’una associació jo els haig d’escoltar com si fos l’associació encara que estic segur que tant en una com a l’altra no tothom pensa el mateix. Però el més preocupant és la seva manca de dades. Hem fet més de tres hores de presentacions de resultats. Resultats sobre la base d’enquestes, amb entrevistes a més de 31.000 persones. Dades que diuen que el 84,5% dels enquestats declaren que es van quedar a dormir com a mínim una nit amb una estada mitjana de 2,3 nits. I amb una despesa diària de 112 euros. Crec que hi ha poca estètica a les declaracions o opinions, i el més preocupant és la falta de respecte a aquestes 31.000 persones que han contestat, a les persones que han dedicat anys de formació per analitzar les dades i les persones que han gastat més de 112 euros al dia a Andorra.
Quart any d’‘Scalada’. La previsió que tenien era aquesta? D’evolució de visitants, de pernoctacions, de l’espectacle?El 2012, quan vam començar aquesta associació, no teníem cap referència i una pressió brutal perquè gairebé ningú deia que això podia generar visites. I pràcticament no tenim públic local. La previsió que vam fer és que teníem capacitat de 5.000 persones [per funció] i l’objectiu era arribar al 75% o 80% d’ocupació. El primer any vam començar amb 10 sessions, ara en tenim 22 i més del 90% d’ocupació... L’objectiu és passar el 90%, i psicològicament arribar a 100.000 persones és una il·lusió. I?aquest any tenim la capacitat de 105.000. Qualsevol número de Cirque du Soleil d’èxit és més de 80%, però l’objectiu el posem en més del 90% d’ocupació.
Per què no un contracte més durador amb el Cirque?El Cirque té els seus requisits també, és una empresa que té peticions, malgrat que hi hagi persones que no s’ho creuen, que sembla que pagues al Cirque i ve. El nostre objectiu era en un principi fer un contracte de quatre anys quan va començar però hi ha eleccions, i no és gaire ètic comprometre una cosa que potser tu no ets el responsable de dur-la a terme. Ara sí que podíem fer tres anys, és veritat, però això té mig vincle amb tot el que estem mirant respecte a l’espai multifuncional. No seria gaire intel·ligent fer un contracte de tres anys quan paral·lelament estem mirant de tenir un espai multifuncional que ens podria servir també per al Cirque.
Els crítics amb el Cirque diuen que atreu turisme ‘low cost’ i aquest hivern també hi ha hagut polèmica del Pas de la Casa, on hi ha veus que clamen per un canvi de model turístic. S’ha de fer algun canvi en aquest sentit? Les mateixes veus que critiquen el tema del Cirque du Soleil també han banalitzat la paraula low cost. Fer campanyes premium que guanyen premis no és low cost, fer campanyes conjuntes amb Disney no és low cost, fer campanyes o productes conjunts amb Cirque du Soleil, una de les marques més potents en oci i esdeveniment, no és low cost, tenir tres dies de Tour no és low cost. El low cost l’hem d’usar amb més cura, no banalitzar-ho. No perquè ve un grup de 400 o 500 persones automàticament es genera una percepció global d’un destí de poca categoria.
Com s’ha de gestionar?Fa molt més mal generar soroll amb aquest grup de 400 o 500 persones que el fet que hagin arribat. Hem de tenir cura i hem d’adaptar totes les coses que pot fer un destí perquè no passi el que podria passar, horaris de locals, seguretat al carrer... El client no pot ser una persona non grata mai, ara bé, adaptar-se, que no passi el que suposadament podria passar, és una obligació del sector turístic, per part nostra de comunicació i també de les institucions. Un destí de volum no sempre és low cost.
Hi ha d’haver clients de tot tipus.Efectivament. Ningú no vol la classe mitjana, és injust, per què? Tenim suficients coses, s’ha fet molt pel tema de comunicació, s’està creant el concepte de turisme de salut, s’està treballant Andorra sports trainning country, que és la marca que vam crear per a estades esportives. Tenim visitandorra.com en vuit idiomes diferents. Som un destí que a fora al·lucinen, un país de 70.000 habitants que pot arribar a 8 milions de visitants. Tenim una capacitat de llits en global pràcticament com Barcelona, un ministre de Turisme que està adaptant la categorització d’hotels, que està liderant tot el tema del turisme de comerç i tot això és anti-low cost per concepte. Es pot dir de tot però que no hi ha intenció, ganes, dedicació, estudis per millorar el que és millorable, això ningú ho pot criticar, seria injust. Encara que es fa.
Creu que el país estava mal acostumat perquè els turistes venien al país sense gaire esforç?No podem pretendre que una comunicació que es va fer fa vint anys funcioni avui. El model de fa vint anys no serveix, no pot funcionar. Anava bé, sí, però les coses canvien. El mòbil més utilitzat fa deu anys era Blackberry, tots els executius anaven amb Blackberry, i ara té un 0,5% del mercat perquè canvien les tendències. I la comunicació és necessària, si no comuniquem pocs èxits tindrem.
Ara l’objectiu són els 9 milions de turistes per al 2019. Impossible tornar als 11 ara per ara?El tema d’11 milions el discuteixo molt, amb tots els respectes, perquè no hi ha cap base que aquests 11 milions fossin reals, tot i que és irrellevant perquè nosaltres no estem en un tema de llibre Guinness per trencar un rècord. L’objectiu és què necessita Andorra per viure bé i que tothom que tingui un negoci li surti rendible. El ministre amb un criteri professional va fixar els 9 milions de visitants per al 2019 perquè creiem que això es pot fer, no és una promesa, és fruit de la comunicació que estem fent, dels esdeveniments, patrocinis que estem fent i també de la situació global dels mercats, geopolítica i social.