“El ‘cas Troguet’ hauria anat igual si no hagués estat un policia”

Li sorprèn com s’ha resolt el ‘cas Troguet’? En unes hores declaració, judici i sentència.Si el batlle decideix fer-lo per aquest procediment és perquè té tots els elements i l’acusat s’ha declarat culpable, i quan el posen a disposició del batlle, a l’hora que sigui es fa, i ordenances penals se’n fan més de mil l’any. Abans del 15 de març del 2015 només podien ser per a delictes menors i llavors es va ampliar a delictes majors de fins a quatre anys de presó,, i aquest entrava en el model i així es va fer. Després hi ha d’altres elements que no tenen res a veure amb el cas. El fet que demani la prejubilació encara s’ha de resoldre, i el fet que guardi la pensió de policia es va canviar el 2004. Abans el policia que era acomiadat perdia els drets de jubilació de policia i guardava només els punts de la CASS, i quan es va canviar el Consell sabrà per què. És el que hi ha i els batlles i magistrats no fan lleis, les apliquen.

No és habitual fer una ordenança penal per a un delicte major. No es va escoltar les víctimes ni es van fer pericials.Se’n fan. És discutible, jo crec que el batlle tenia prou informació i el fiscal, i no crec que cap de les suposades víctimes hagués tingut por. Això passa a les quatre de la matinada, en un despatx que està tancat. No estic per defensar l’actuació del batlle i el fiscal, que crec que han actuat bé, però hi ha elements que la gent no coneix. És que al batlle li fa gràcia treballar de nit? No, vol estar a casa seva.

Entén les queixes de les altres parts?Entenc que la gent del carrer ho vegi com molt gros. Evidentment és un policia que fa un acte d’aquesta gravetat contra el mateix cos però és tan simple... La prova és que l’endemà al matí ja van veure qui podia ser.

Hi havia un parell de fets més que podrien estar vinculats, els trets a casa del ministre Cinca i a la borda Raubert.Pot seguir el seu curs, i si s’arriba a determinar que està lligat. I les suposades víctimes poden reclamar per via civil. I crec que quan el batlle decideix fer-ho així és perquè té tots els elements. El 95% de les ordenances penals es resolen en menys de 48 hores, de més de mil, més de 200 eren de delicte major i el 95% de les ordenances penals es tanquen amb acord de les dues parts.

Considera que si no hagués estat policia hauria anat d’una altra manera el procediment?No, crec que hauria anat igual.

No creu que la gent pot pensar que hi ha una justícia diferent depenent del cas?Entenc que es pugui pensar, però entenc que no i que s’ha fet bé. Entenc que des de fora no es vegi bé però estic convençut que s’ha fet bé, perquè la informació que tenen el batlle i el fiscal no és la que surt a la premsa ni la que comenta la gent.

Arran de tota la polèmica, el CSJ ha fet alguna acció?Hem parlat amb el fiscal i el batlle per fer una explicació de com ha anat al Consell Superior i hem vist que estava dintre de l’habitual i no li hem donat més importància.

També ha generat polèmica el ‘cas Pujol’ amb la presència del jutge José de la Mata. Manté que les coses s’han fet bé?I tant. Els advocats saben que quan no són implicats, sinó testimonis, no poden entrar a la sala si el batlle no vol. Després, que les preguntes les faci el jutge de fora, quan els andorrans van a París, a Madrid o a Marsella fan les preguntes, si el de fora no pot fer les preguntes no cal que es desplaci, les pot enviar per cor­reu. El que fa el jutge del lloc és controlar que les preguntes estiguin supeditades al cas i relacionades amb la demanda que s’ha fet, per tant, a vegades, i en aquest cas també va passar, hi ha alguna pregunta que no accepta però la fa l’altre. Que si es va parlar en castellà? Hi havia un traductor, sempre hi és, però el jutge espanyol va demanar si podia preguntar en castellà i els altres van dir que sí. No obstant això, el traductor es va quedar i no passa res. No fa gaire una batlle a Madrid va preguntar en català perquè hi havia un valencià. I la batlle va sortir del despatx, sí, per dir als advocats que estaven a fora que ja s’havia parlat i no podien entrar. Ho haurien pogut demanar, segurament els haurien dit que no, no ho sé, però no ho van fer i després poden presentar recurs.

Els advocats diuen que no s’ha complert la Llei de cooperació internacional.La llei no arriba a aquest detall i a especificar qui fa les preguntes. És cert que una llei vella diu que el magistrat o batlle de fora farà les preguntes “a través de”, però l’acord del 2006 o 2008 és més ampli i s’entén que la col·laboració és perquè el jutge que ve pugui preguntar. L’altre dia un advocat que havia estat batlle em va dir que el 2000 va anar a Madrid i feia les preguntes, perquè si no, no hi hauria anat.

Els advocats entenen que Andorra perd sobirania de la manera que s’opera?Crec que es fan correctes, i com nosaltres, per poder fer-les quan anem a fora. La cooperació és bona i jutges de fora en vénen cada mes i no passa res.

Afirmen que com que es fan les preguntes s’aixeca el secret bancari i es parla com si hi hagués delicte fiscal i no existeix.Això és el que controla el batlle, quan rep una demanda per desplaçar-se a Andorra i les preguntes diu fins aquí sí i fins aquí no, per això el batlle està a dintre i entenc que es fa bé, i sap que si fa un pas equivocat l’advocat es queixarà, i si no fan recursos és perquè deuen entendre que no tenen elements, entenc jo.

Per evitar totes aquestes queixes i crítiques s’hauria de precisar més a la llei sobre com s’han de desenvolupar?No em sembla malament però tot el que hem signat amb Europa i la pràctica, com que quan anem a fora volem tenir la màxima informació, a l’inrevés és igual. Hem signat ja tants acords i els que signarem que ja és clar que del secret bancari quedarà poca cosa, però això no ho decideix la Justícia, sinó el Consell. Que presentin una queixa i jo no n’he rebut cap, i l’altre dia ens vam reunir amb el Col·legi d’Advocats per parlar dels problemes que ens preocupen als dos i no vaig rebre cap queixa.

El CSJ ha fet alguna acció per aquest cas?Hem parlat amb la batlle i el fiscal i ens van explicar el funcionament i com va anar, i donem el cas per tancat.