“Paguen triennis als funcionaris i per a pensions no hi ha diners”

No cal tenir por que les pensions d’aquí a 20 anys no estiguin garantides?No s’ha de tenir por i fins i tot el que hauríem de fer és mobilitzar-nos i preocupar-nos pels nostres interessos que és cobrar en el futur, es tinguin 40 anys o 60 i fer una Seguretat Social que sigui sostenible.

Els números que surten sempre són pessimistes: 4.000 milions compromesos, que el fons s’esgotarà.Tot és negatiu, assistim a un procés alarmista en tots els àmbits i hem de fugir dels alarmismes i veure que els 4.000 milions que va dir el cap de Govern s’han de pagar en els pròxims 40 anys. Tothom no es jubilarà de cop i es poden fer moltes mesures cor­rectores. I mantinc que el sistema era tan insostenible el 1968 quan es va crear com ara perquè és un sistema piramidal, els que treballen paguen als que no treballen i no és motiu per fer un alarmisme tan gran. Fins ara hi havia 6 persones treballant per cada jubilat, ara n’hi ha 4 però els economistes diuen que amb 2 i mitja per cada jubilat és suficient. Això sí, ha de ser amb un sou mínimament alt perquè es puguin pagar.

Els empresaris es queixen que pujar cotitzacions no pot ser el camí per millorar la CASS.Crec que no és l’únic camí però perquè no es pot pretendre que en altres llocs com a Espanya i França es cotitzi un 30% per vellesa i aquí un 12%. D’aquí se’n dedueix que la mitjana de les nostres pensions és la meitat dels veïns que està calculada en 580 euros mentre a Espanya són uns mil i a França uns 1.100 euros mensuals. Si França hi dedica un 13% del seu PIB i Andorra només un 6% encara tenim recorregut a fer. La CEA opina exactament el contrari i és normal, i entre les dues opcions hi ha el camí del mig.

Qui es pugui pagar la sanitat ha de tenir menys cobertura?Sí, els drets bàsics els ha de tenir tothom.?Si tinguéssim uns impostos com a Suècia tothom amb cobertura, però si paguem a tothom amb els impostos actuals anem pel mal camí. S’ha de racionalitzar la despesa. En aquest país ho estem subvencionant tot: el transport escolar, el transport per a les persones grans, sigui ric o pobre. A la majoria dels països veïns la subvenció va destinada a qui estigui per sota d’un llindar i som una excepció en això. Llavors si no recaptem prou i el Govern ho fa tot en base a endeutament anem directes al camí del precipici.

Una mesura molt impopular que un jubilat no tingui dret al transport gratuït i un altre sí.Per què fem les coses per justícia social o perquè siguin impopulars o políticament correctes? Hem de marcar prioritats, per exemple a agafar els excedents d’Andorra Telecom. Ara es dediquen a fer rotondes o a l’edifici El Núvol, que em sembla molt bé que vinguin empreses de fora però part dels diners públics podrien anar a les pensions. No tot ha de venir de cotitzacions i així veuríem en un curt període que les pensions es revaluen una mica, perquè hem perdut molt poder econòmic, crec que un 28% i ara als funcionaris els descongelen el sou i els paguen els triennis però per a les pensions no hi ha diners. Altres països ho estan fent, passar diners públics a la protecció social.

L’Estat tampoc no té diners per assumir més despeses.Sí, però sembla que està fent coses. Per exemple en lloc de fer noves residències per a la gent gran, que costen un dineral, es promociona l’atenció domiciliària. Hi ha moltes persones a El Cedre o qualsevol institució que el que tenen és que són sords i la Seguretat Social hi posa cada mes per aquesta persona 1.500 euros per al mòdul sanitari i el Govern uns altres 1.500 per al mòdul social i això és una sangria. Surt infinitament més barat que la persona dependent, amb Alzheimer o una altra patologia tingui una persona que es faci càrrec d’ell i es comprometi a no tenir un treball en el sector privat i a atendre aquella persona a canvi de donar-li un salari social.

Una llei de dependència?Sí, que és una assignatura pendent que tenim. Hem de veure d’on traurem els diners i començar a pensar una mica en la dependència. Em consta que Govern té un estudi al calaix però no l’hem vist mai i esperem que un dia ens el deixin.

Quines reivindicacions fan els pensionistes en particular a la CASS?La principal és la revisió de les pensions. La següent és un tercer pagador per a qui tingui per exemple un salari inferior al mitjà perquè a la farmàcia només hagi de pagar el 25% perquè això no té cap cost per a l’erari públic tot i que em diuen el contrari. Que llançarà molt més la despesa, però la gent no va al metge per gust i és una mesura que es podria fer immediatament. Una altra cosa és que les pensions de persones que resideixen a Espanya estiguin lliures de despeses perquè algunes reben 20 euros i els en treuen 10. I també que la podologia entri d’una manera més important en la cobertura, val 30 euros i se’n cobreixen 4.

Com es pot reduir el dèficit sanitari?No estem fent el camí adequat en la reforma sanitària. Un exemple és que s’han autoritzat quiròfans privats i cobren la mateixa tarifa que els públics i això pot generar més dèficit a l’hospital perquè continuarà tenint el mateix personal i despeses, no hi haurà més població però tindrem més actes, perquè si hi ha més prestadors hi ha més actes, que no hauria de ser així. Aquests quiròfans privats amb una estructura molt petita estan cobrant el mateix d’una de molt gran. La CASS hauria de tenir un altre rol a part de ser la que paga amb els ulls clucs totes les prestacions, hauria de vetllar i veure si la qualitat d’aquestes prestacions és l’adequada i si els preus estan ajustats als països veïns. Si tenim suficients infraestructures perquè se n’autoritzen més?

S’han de reduir prestacions?No, al contrari, donar el màxim però a aquelles persones que ho necessiten. Res més.

S’ha de revisar la cobertura 100%?Des de les institucions s’ha de pagar el cent per cent a les persones que no ho poden assumir i no veig quin greuge comparatiu hi ha si a algú només se li paga el 75%, si és suficientment ric i té diners es pot pagar el 25%. És la filosofia de cafè per a tots o per a qui ho necessita. Una altra cosa seria que les professions liberals cotitzessin pels ingressos reals i només cotitzen pel salari mitjà i llavors tampoc no es pot pretendre que amb cotitzacions baixes tinguem prestacions altes. És incongruent total, xoca amb la crua realitat.