“Els apartaments no regulats són competència deslleial”

Com van ser els inicis en el món de les cases rurals?Al principi vam tenir dificultats per obtenir els permisos perquè hi havia un buit legal. Es va fer la llei de turisme rural, però per adequar les cases ens havíem de regir pel reglament de construcció. Per una banda et deien que s’havia de mantenir al màxim la construcció original, però el reglament obligava a complir criteris d’eficiència energètica. Hi havia coses contradictòries. Vam estar quasi un any amb les obres acabades però sense poder comercialitzar la casa.

I un cop ha estat en marxa?De moment estem satisfets, encara que el volum de negoci no és per tirar coets. Si algú s’ha de comprar una casa vella i rehabilitar-la, no val la pena. Però si tens un cobert o un paller, aleshores sí que compensa fer la reforma i tirar-ho endavant.

Què el va empènyer a obrir camí en el negoci de les cases rurals al país?Viatjant i sortint d’Andorra t’adones que hi ha llocs com Catalunya on ja fa uns quinze anys que es fa. Aquí, en canvi, no hi havia res. Crec que potser s’ha perdut el caràcter familiar que tenien els hotels abans a Andor­ra, i això ens va fer pensar.

I quina va ser la conclusió?Ens va semblar que era una manera de donar una sortida a les cases antigues que havien estat vinculades a la pagesia i a la vegada poder guanyar-nos la vida d’una manera més digna. Vam creure que el turisme rural tenia potencial i ens vam avançar a la llei per poder ser dels primers a obrir.

Al principi hi havia un buit legal. La situació els és més favorable ara?Avui dia s’està treballant en el nou reglament de turisme. S’està fent una nova llei i estem preocupats.

Per què?En aquest país hi ha una mica d’inseguretat jurídica. En el seu moment es va legislar sobre les cases rurals per obrir un sector diferent, i ara es pretén modificar-ho creant una nova secció turística que es digui bordes de muntanya, que preveu construcció de cases en sòls no urbanitzables. I això em sobta, perquè em ve al cap que en estacions d’esquí o terrenys comunals o particulars es podran aixecar construccions. Em fa por que es vulgui prostituir el concepte de borda de muntanya, que és una cosa que té un component típic. Si una gran empresa pot fer lliurement bordes de muntanya en farà moltes de cop.

Greuge comparatiu?Nosaltres vam haver de passar la casa d’un ús agrícola a un ús d’habitatge o hoteler amb els tràmits que comporta, com ara la cèdula d’habitabilitat o aplicar el reglament de construcció, que és feixuc. En canvi amb l’altra fórmula no sé amb quina perspectiva es crea però sembla més flexible. En el seu moment per declarar terreny com a no urbanitzable es va fer una llei del sòl, un pla d’urbanisme... Si ara ho canvien perquè es pugui fer tot el que es vulgui és preocupant.

Com és la relació amb el Govern?Fem les nostres aportacions quan ens ho demanen, i Andor­ra Turisme ens facilita molt la comercialització. Tenen una pàgina web molt potent i a partir d’allà la gent coneix que hi ha una oferta rural. S’ha de valorar i agrair.

Els apartaments turístics de particulars estan apareixent amb molta força, sobretot a la xarxa. Són competència directa?Són competència deslleial. Molts pisos s’han quedat buits per culpa de l’especulació immobiliària i ara els propietaris els posen a internet per llogar-los. Aquests particulars no estan regulats. Fa uns anys es parlava que hi havia entre 2.000 i 3.000 pisos il·legals a la temporada d’hivern. No sé si el nombre ha crescut o s’ha pogut reduir, però pel bé de tots s’hi ha de posar mà.

Les cases rurals tenen un públic molt específic. Com el treballen?Amb molta perseverança i mimant els detalls. L’aspecte familiar que s’ha perdut als hotels nosaltres el mantenim i la gent ho valora. La nostra clientela són famílies, que a l’hivern vénen a esquiar i a l’estiu a fer muntanya. Els agrada veure’t quan arriben, donar-te les gràcies quan marxen, que se’ls pugui recomanar un restaurant per anar a sopar... Tot això et fa sentir orgullós i et fa veure que fas una cosa diferent a l’oferta general que hi ha. N’hem d’estar satisfets.

Com els ha anat la temporada?No tinc un històric gaire ampli perquè només fa dos anys que vam obrir, però l’hivern ha estat molt bo. El pont de la Puríssima i el Nadal van funcionar molt bé. Al gener vam voler mantenir els preus i ens va costar, perquè no volem entrar en el bucle de veure qui és el més barat. Al febrer vam millorar i la Setmana Santa ha estat extraordinària, amb el 100% d’ocupació.

En dos anys s’han creat vuit cases rurals. Creu que en seguiran apareixent de noves a aquest ritme?Crec que sí. Estem començant. Està bé que hi hagi una oferta i crec que anirà creixent, sense arribar a fer la competència als hotels. Els pastís és molt gros i nosaltres només tenim la cirera. Hem de recuperar la línia que alguns establiments han deixat de banda perquè han buscat més el volum que la qualitat.

Què intentarien donar si poguessin?Anem una mica coixos a poder oferir tots els serveis que té Andorra. La nostra estructura és petita i crec que hauríem de millorar la comunicació dels esdeveniments que es fan al país durant tot l’any. Establir una comunicació àgil perquè la persona que vingui, per exemple al novembre, sàpiga quins actes hi ha al país.