“No estem fent d’Andorra un destí de ‘low cost’, ja ho és”

L’hivern s’ha tancat amb més esquiadors a les estacions, els hotels també ho han notat?Tot i que la temporada no ha acabat perquè l’abril no està tancat, demostra que des del desembre fins al març l’ocupació ha estat força més alta que l’exercici anterior i estem arrossegant un creixement de prop del 10%. Podem dir que a l’espera del que passi a l’abril, pinta bé, amb xifres que són força positives en comparació amb l’any passat i tot i el que passi a l’abril encara podríem estar un 5% per sobre.

El 10% d’increment es veurà reflectit en la mateixa proporció als ingressos dels negocis?Les expectatives esperem que siguin així, els hotelers parlen de creixement d’ocupació i optimisme de preu de venda, s’ha pogut vendre amb millors condicions, amb més antelació, i el preu de venda no ha patit circumstàncies que en d’altres moments patia i no s’ha vist tan alterat. Preus més estables i més elevats que en d’altres exercicis.

No s’han ‘tirat’ preus com en d’altres ocasions que hotels de categoria alta tenien preus que no eren propis de l’oferta?No pensaria que els hotels de categoria estan a preus més alts o més baixos, sinó que a Andorra, amb gairebé 43.000 llits d’allotjaments i amb els visitants que tenim, fa que en molts moments de l’any la balança estigui totalment desequilibrada i això genera que tots vulguem tenir l’hotel ple i que el preu de venda o el preu que el client està disposat a assumir i pagar baixi. Si tinguéssim la meitat de llits molt probablement el preu seria no el doble, però molt més elevat, o si tinguéssim el doble de clients.

Baixar tarifes és contraproduent per a la imatge que es dóna, perquè moltes vegades es diu que s’identifica amb una destinació ‘low cost’ perquè s’ha de reduir el servei?Són temes sobreposats, molts hotels de tot arreu en moments puntuals fan ofertes demolidores, que amb relació al seu preu mitjà estan al 50%-60% i la prestació de serveis i la qualitat és la mateixa. Són polítiques de promocions totalment lícites, quan deixa de ser-ho és quan estic sacrificant aquest preu per una contraprestació menor dels serveis. Llavors entraríem en un conflicte d’interessos i un perjudici de la imatge general de país, però hem de ser conscients que pel nombre de turistes i d’excursionistes no és que ens plantegem que Andorra l’estiguem fent un destí de low cost, és que Andorra és una destinació de low cost a data d’avui. La mostra més evident és que quan en alguna presentació de resultats ens han notificat que molts dels nostres visitants ens comencen a comparar amb d’altres destinacions de molt renom, totes solen ser low cost, outlet, més clar que això no tenim cap documentació.

I aquest és el camí que s’ha de seguir?És una reflexió que s’hauria de fer en una taula multisectorial i que es plantegi quin és el futur d’Andorra. El que és clar és que qualsevol proposta que fem mirant cap enrere, el que havia estat Andorra, i vulguem tornar a recuperar aquell producte, està destinada al fracàs perquè les tendències del mercat i del turista van en un altre sentit.

Hi ha hotels preparats per atendre clients de més poder adquisitiu que el de ‘low cost’?Dins d’Andorra el fet que sigui una destinació de low cost no vol dir que no hi hagi un sector empresarial que estigui fent esforços de manera molt notòria per poder donar cabuda i atendre clients amb un poder molt més alt. L’exemple el tenim en hoteleria i restauració, però també a pistes i comerç. Una part està enfocada a un client més modest, que busca l’oferta, i un altra al que busca exclusivitat del producte i del servei. No ha de ser incompatible, no tot el país potser ha d’estar enfocat al mateix segment de client. A Barcelona hi ha cabuda per a tot tipus de visitants, des del motxiller fins al de gamma alta, alta, alta. Ens hem de plantejar el model i en quant de temps ho volem fer perquè no podem pretendre canviar en 3 o 4 anys el model turístic que hem arrossegat 40.

Bona part de les inversions públiques per promocionar Andorra donen imatge de preus assequibles, és factible fer-la també per a d’altres clients?Ho veig factible, que la promoció hagi de captar el màxim potencial possible, però seria incoherent fer un esforç per anar-nos a uns nínxols de mercats que no estem preparats per acollir. Primer hem de començar per donar moviment al motor que tenim, que no vol dir que en paral·lel no es puguin fer campanyes per a turistes a nivell superior. Però hem de ser conscients que no és només la part pública qui ho ha de fer. No fa gaire un informe detectava mancances importants en el tracte, és a dir, com volem portar un client d’alt poder adquisitiu, premium, amb una atenció bàsica, seria una mica contraproduent portar aquests clients quan no estem preparats per acollir-los.

Què s’ha d’oferir a aquests clients perquè vinguin?El que tots volem, que quan anem a un establiment siguem atesos de manera curosa, amable, professional i que no ens sentim com que estem molestant en un establiment.

Les deficiències parlaven del comerç però afecten hoteleria i restauració?Aquestes mancances són endèmiques, molt pocs sectors del país poden dir que no tenen aquestes deficiències.

Què fan els empresaris per solucionar-ho, està vinculat a la rotació de personal o falta de qualificació?Es fa difícil i a l’empresari li agradaria contribuir al màxim a la riquesa nacional, però ens trobem que en ser un país turístic no té cap centre formatiu per preparar professionals de vendes, cuina, recepció, allotjament... Mentre tinguem aquestes deficiències és molt difícil que puguem donar un servei qualitatiu. Hem d’importar persones amb aquestes capacitats i si a sobre ens trobem amb problemes d’alguna manera per molts esforços que vulguin fer els empresaris moltes vegades es veuen frenats.

Turisme i comerç sempre han estat el pilar bàsic de l’economia però no s’ha fet una base?Una part important de la societat no és conscient que el turisme és el pilar de l’economia andorrana, aquest és el problema. A Andorra, tot i que hi hagi sectors forts, amb una repercussió important en el PIB, molts d’ells viuen del turisme, sigui cultural, de compres, esportiu o un turisme financer o bancari, i tots aquests turismes passen pel comercial, hoteler i de restauració, mentre no es plantegi que el nostre model econòmic depèn d’una manera molt notòria de la prestació de serveis i molt concretament del turisme, difícilment podrem fer aquest canvi.