“La rehabilitació d’edificis públics donaria molta feina”

Les empreses aguanten, fa dies que no en tanca cap?Aquest any hem tingut creació neta, més obertures que tancaments, fins ara era destrucció i l’any passat vam créixer en 10 empreses, no només construcció, poden ser industrials. Són petites empreses, les grans tracten de consolidar-se i aguanten com poden.

La vida de la construcció passa per l’obra pública o n’hi ha més enllà?Crec que ha de ser un equilibri. L’obra pública és molt important dins de la construcció perquè és una part molt important del PIB i ens posiciona com a país. Si ve gent és perquè hem solucionat en gran part els problemes de circulació, tenim uns edificis que permeten molts usos, parlo d’estacions d’esquí o centres comercials que podríem dir de primera línia. Hem de continuar en aquesta línia d’inversions de qualitat i mantenir les que tenim. I la construcció privada també és molt necessària. L’obra nova està pràcticament a zero, hem passat de 600.000 a menys de 20.000, per sota de valors de fa 20 o 25 anys, evidentment els 600.000 era un número fora de lloc, i també cal fer rehabilitació.

Estan satisfets de la inversió que ha previst Govern per a aquest exercici?Creiem que no és qüestió de quantitat, perquè les recomanacions europees diuen que s’hauria d’invertir entre el 3 i el 3,5% del pressupost en obra pública per mantenir el creixement, i estem lluny d’aquesta xifra, en uns 45 milions i el mínim ens portaria cap als 80. Caldria equilibri entre la inversió en infraestructures i en rehabilitació d’edificis públics. L’obra pública està molt centrada en xarxa viària i que caldria una mica més, per no dir bastant més, d’inversió en edificació perquè cal rehabilitar escoles, centres hospitalaris, mèdics, esportius, culturals. A més a més perquè hi ha ha una directiva europea que ens recomana que al 2020 els edificis públics han de tenir pràcticament un 0% de despesa energètica i estem molt lluny d’aquesta despesa. Si volem anar cap a Europa hauríem de començar a fer aquestes inversions.

Com afectaria el sector?La rehabilitació d’edificis dóna feina a quantitat d’industrials i treballadors, hi intervé molta gent i a la xarxa viària no, és construcció amb maquinària pesada. La rehabilitació d’edificis públics donaria un boom al sector, feina durant molts anys a moltíssima gent i moltes empreses petites del país, reduiria la despesa energètica i generaria economia interna.

Molts edificis són dels comuns i no tenen recursos.El que té de bo la rehabilitació en eficiència energètica és que realment no fan falta diners, el que cal és una voluntat de voler-ho fer perquè el que inverteixes t’ho guanyes en la despesa en combustible i es pot demanar un préstec, ajudes, finançament que existeixen per exemple al pla Renova que aquest any posa a disposició 20 milions per a aquest tipus de rehabilitació i accedir per part de les administracions és possible, si no amb aquest amb un altre, i amb un pla d’amortització pots anar pagant a 15-20 anys vista i redueixen els consums.

Per què no acaba de funcionar el pla Renova?No és que no acabi de funcionar és com estaria la rehabilitació sense el pla Renova. Crec que a 0 perquè el pla ha desbloquejat moltes ajudes per canvis de finestres, refer façanes, és veritat que de rehabilitació d’edificis integrals se n’ha fet poca. S’ha fet una simplificació administrativa i és molt més fàcil accedir als préstecs, a les subvencions i crec que el 2016 podria ser interessant però el problema és que comencem una mica tard, ha passat gairebé mig any i el pla no està actiu fins ara.

Es parla que hi ha molts pisos buits però molts són vells i no es lloguen.No es poden tenir pisos com fa 20 anys, amb lloguers alts i pretendre que la gent faci cua per rellogar. Si no fas una mica d’inversió en l’edifici i fas que la gent estigui més confortable i tingui menys despesa energètica, això no funcionarà. Una altra cosa important és que vivim dels turistes i no podem tenir segons quina visual dels edificis del país, entrem per Sant Julià i anem mirant els costats i veiem uns edificis que realment els fa falta una capa de maquillatge, no podem tenir aquesta imatge amb edificis on no s’ha fet cap inversió en els últims 20 anys o més.

Caldria alguna mesura més efectiva de l’administració com la ITV obligatòria d’edificis que es va plantejar?És difícil obligar en aquest país, i crec que és encertada la política d’aquest Govern i els anteriors de l’incentiu. Si el veí ha rehabilitat i li fan cua per llogar pisos i a tu et marxen al final també acabes fent la inversió en el teu edifici.

Hi ha queixes per la inversió en obres o projectes com The Cloud i que no hi ha diners per pujar salaris i pensions.Són decisions polítiques. No puc dir si es necessita o no fer The Cloud o eixamplar una carretera però sí que pensem que cal un mínim i el que està clar és que no podem pagar les pensions si no hi ha activitat econòmica, si no generem llocs de treball. Deixar d’invertir en carreteres perquè ja en tenim suficients seria un problema en lloc d’una solució perquè perdríem un gran volum d’activitat econòmica i de gent que es quedaria al carrer i també se’ls ha de mantenir. No hem d’oblidar que molta gent de la construcció va marxar però la que queda és d’aquí, amb fills d’aquí i no aniran enlloc.

L’USdA diu que l’obra pública beneficia quatre empreses grans i que la petita i mitjana empresa està morta.És l’opinió d’aquest senyor, les licitacions en obra pública estan obertes a tothom i també van en funció de l’especialització que es demana. El fet és que segons quina obra no la pot fer una empresa amb dos operaris i una furgoneta, però hi ha obra pública per a tothom perquè hi ha quatre voreres per refer i obra gran. I la llei de contractació pública garanteix aquesta justícia, més transparent no pot ser, i és impossible fer adjudicacions estranyes perquè està tot molt pautat.