“Les places a l’administració s’han de cobrir amb la gent que hi ha”

Per com està funcionant el pla, que hi hagi un 80% d’empleats que hi fan aportacions es pot intepretar que la reforma està acceptada i assimilada?No, perquè això ha deixat una ferida molt gran i s’ha venut d’una manera que no és veritat perquè no s’han reconegut els anys treballats a l’administració, tret dels companys amb les condicions anteriors. A la Caixa el 2000 van prendre mesures per fer sostenible el pla de pensions, i la Caixa va aportar una quota inicial pel que feia que hi treballava cada empleat i a partir de llavors va al seu risc. La ferida no es tanca ni es tancarà perquè és un greuge comparatiu, perquè una persona que podria haver entrat a les disposicions addicionals el juliol del 2015 perquè va entrar 25 anys enrere va quedar exempta perquè la llei era del juny.

Les ferides no poden estar obertes permanentment.Tant de bo m’equivoqui però penso que es reobriran quan hi hagi les primeres jubilacions, i tant de bo s’arribi al 60% que es diu, perquè llavors el mal serà menor, però si no passa es tornarà a reobrir. La Caixa ha perdut les reclamacions pels canvis de plans perquè els van prometre unes rendes que eren de càlculs agosarats.

Esperen que per via judicial arribin canvis a la llei?Estem expectants, no tenim experiència en aquests aspectes, tot és nou i hem de veure que els càlculs siguin correctes. Tenim l’obligació de fer un actuari ordinari anual per comprovar que els números estan augmentant i també haurà de revisar els càlculs i vull creure que tot és cor­recte. És un món complex i tèrbol perquè, qui té raó, la valoració més agosarada o la més conservadora?

Per tenir una jubilació del 60% del sou es pot considerar que són uns privilegiats respecte a la resta de treballadors?Depèn de la perspectiva que es miri. Tinc amics que consideren que és injust, però sempre dic que són les regles del joc, optes per una opció i renuncies a coses perquè en tens unes altres. Els funcionaris tenen restriccions laborals que no tenen al sector privat. Estem obligats a una feina concreta, no fer una altra, i el mateix document signat per mi o per un altre el meu és públic i si faig un mal ús la pena és el doble que la del privat.

Tenint en compte que són regles del joc diferents, són millors condicions les seves?Sí, i abans podries parlar que ho eren més perquè no assumíem cap risc i ara la pensió està subjecta a riscos, i podríem dir que si el Govern aporta el mateix que tu podríem parlar de privilegi. Ens falta pedagogia a tots perquè aquests fons de pensions estan a tot arreu, són una manera de garantir la jubilació.

Els preocupa la situació del fons de la CASS perquè vostès també han de cobrar d’allà?El 2009 ja vaig dir que si volem tenir unes prestacions les hem de pagar i ho mantinc perquè estem igual.

Què s’ha de fer?Gestionar bé, que penso que ara no es fa, no només a la CASS, sinó en general, i no només a Andorra. Arreu hi ha estructures administratives molt grans, molt costoses, molt burocràtiques, i si tot això ho facilitem hi haurà una millora en l’eficiència del cost.

A Andorra també hi ha aquest problema, l’administració i les parapúbliques són molt grans?Penso que sí, i s’ha de prendre consciència i actuar amb lògica. Veurem els pròxims anys a tot Europa que s’han de fer administracions més petites, més eficients, que el ciutadà vegi que els impostos que paga estan gestionats de manera eficient i no s’estan dilapidant. Si no ho sabem fer patirem els mateixos problemes que a França i Espanya.

Com s’aprima l’administració, amb acomiadaments?És difícil, no estem a favor de fer acomiadaments però tampoc a favor de fer-la créixer, i cal tenir clar quan es fa una contractació si és necessària o es pot substituir per un altre empleat que potser no tingui unes càrregues de treball completes.

Vostè que és dins de l’administració ho veu possible, es pot fer mobilitat de funcionaris?Jo en sóc partidari, els que em coneixen i tenen capacitat de decisió saben que no contractaria ningú, simplement per allò que sigui estrictament necessari, que algú es jubila i la plaça té una càrrega de treball que no la pot cobrir un altre i s’ha d’ocupar. Jo que conec l’administració i penso que tinc capacitat perquè fa 20 anys que hi sóc, crec que aquesta és una de les línies a l’administració i a les societats públiques. Penso que les places s’han de cobrir amb la gent que hi ha i no s’ha d’incrementar la plantilla si vols fer una gestió responsable amb una idea estratègica de fer un país sostenible on la despesa no creixi més.

Això demana flexibilitat dels funcionaris?És que la llei regula la mobilitat. Per motius de servei està garantida, el que passa és que ningú no pren les decisions ni les regnes de dir-li a algú que per motius de servei cal una mobilitat. Evidentment, quan es fa això l’administració ha de donar les eines, la formació i els recursos oportuns perquè la persona es pugui adaptar a les noves tasques. Penso que no tenim un altre camí que emprar la lògica i els recursos que es necessitin en aquell moment.

A les generals era candidat liberal contra el seu cap, Jordi Cinca, com es porta això?Molt bé, perquè si alguna cosa té el senyor Cinca és un tarannà dialogant. Intento ser el màxim professional i realitzar la política estratègica econòmica i financera que ell vol, sempre advertint de les conseqüències en funció dels estudis. Li pots dir les coses com les penses, les que no veus bé, t’escolta, et dóna la seva opinió i a vegades fins i tot rectifica si no va fora de la seva estratègia. Alguns companys liberals em diuen: no estaràs amb ells? No, no es tracta d’estar amb ells. Però, per exemple, el pressupost, que el pivoto jo amb les directrius de Govern, puc entendre l’esmena a la totalitat perquè els partits enfronten ideologies. Però les esmenes particulars penso com a gestor que són una pèrdua de temps quan s’esmenen inversions 100.000 euros amunt o avall. Revisar 150 esmenes, les presenti qui les presenti, és un esforç titànic per a tots els serveis i és una despesa econòmica, de temps, i no aporta res.