“Sempre es controla l’afiliat i també s’ha de fer als metges”

Els números de la CASS són tan preocupants com sembla?Són preocupants tant en la branca general com en la de jubilació perquè per molt que hi hagi una llei que digui que el Govern s’ha de fer càrrec de tots els dèficits arribarà un moment que ni el Govern se’n podrà fer càrrec. S’hauran de prendre mesures. Però quines? Intentarem al menys des de la nostra part d’assalariats que no siguin sempre incrementant cotitzacions perquè el poder adquisitiu cada vegada és més baix i potser prenent altres mesures correctores podem estalviar.

Els responsables de la CASS i del fons de pensions han proposat elevar les cotitzacions.Els càlculs de jubilació són fàcils, has de pagar 4.000 milions i en tens 1.000, llavors s’han de prendre mesures. N’hi ha de molt impopulars, com passar l’edat de 65 a 67 que defensa la part empresarial quan hi ha estudis que diuen que no té gaire incidència en el que s’ha de pagar al final. L’altra mesura és incrementar les cotitzacions, una de dos punts aporta uns 19-20 milions anyals i fa que el fons acabi morint al 2036 i afecta la butxaca de les persones. A més, si sobre la taula hi ha la possibilitat de variar el valor del punt i on havies de cobrar una pensió de 400-500 euros baixa, algú m’haurà d’explicar com viurà la gent.

Les mesures sempre van a parar als afiliats?Durant molt de temps ningú no s’ha preocupat de la jubilació, tothom era jove, treballava. Si als anys bons el Consell hagués anat pujant mig punt les cotitzacions s’hauria acceptat i s’hauria compensat, no per tenir 4.000 milions però potser sí 3.000. A més, durant una època hi va haver una gestió nefasta del fons que ha afectat fins ara perquè tots aquests diners podrien estar donant rendiment. Ara no es pot pretendre que els assalariats i els empresaris hagin d’assumir la despesa. S’ha de buscar alguna manera que el Govern mitjançant impostos ja existents aporti diners per a la jubilació.

La previsió és que al 2030 el Govern hauria d’aportar al fons 400 milions, que és el pressupost total de l’Estat. Això és impossible però el Govern té ingressos en impostos de tot tipus i una part seria que com que tota la gent que fuma o beu acaba arribant a la sanitat, i té una incidència dins de la branca general i dels dos fons, el que s’ingressa amb aquests impostos hauria d’anar a la CASS. Per què no?

Ara mateix perquè ho necessita l’Estat per quadrar comptes.Solucions màgiques no n’hi ha, no apareixeran diners de cop. També si Andorra comença a aixecar el cap i hi ha més treballadors se suposa que podran contribuir més a la CASS i potser mouria una mica el límit de la branca de jubilació.

Quines mesures caldrien?Sempre s’orienten al control de l’assalariat però també hi ha els metges i s’han de desenvolupar mesures de control, per exemple amb les consultes. Es pot actuar de manera bastant diligent. Si un metge de cop i volta quan s’abaixen les tarifes fa moltes més consultes o en referència als altres dóna un 30% més de baixes. És a dir, estic d’acord amb el control però quan sigui per a tots.

Hi ha abusos entre els metges?Hi ha abusos de les dues bandes, ningú és un sant, ni tothom és un dimoni. Hi ha afiliats que intenten estirar el sistema tant com poden i el mateix passa amb els metges. Potser durant anys no s’ha incidit directament en això i ara ha arribat un punt que s’incideix o ens quedem tots sense.

Fa anys que es diu que s’han de fer coses i no es fan.Hem d’anar a l’una perquè tothom mira el rendiment polític i no pot ser. En el tema sanitari hem de deixar a un costat els colors polítics perquè és una cosa que ens afecta a tots, ara o més endavant però a tots. Qui hagi de fer qualsevol modificació ho pagarà políticament? Evidentment que sí però hem d’anar a l’una.

Caldria un pacte d’estat sense rendiment per a ningú?Exactament, i hi haurà mesures que agradaran més que d’altres però esperem que es posin d’acord perquè el que no potser és que algú presenti una mesura i l’altre ataqui pel rendiment polític perquè potser hauria de prendre la mateixa mesura.

Les cotitzacions no s’han de tornar a pujar?Ara no. Els estudis que s’estan fent de funcionament i al SAAS amb la nova direcció s’ha d’anar en aquest sentit i només això ja serà un estalvi representatiu. A cada departament s’han de mirar els protocols. L’OMS marca dies per cada malaltia, es podria revisar i si l’OMS marca 3 dies i aquí en diu 5 hi ha un problema. Mirem d’ordenar el que tenim i si en 4 o 5 anys es veu que no hi ha un altre remei que apujar la cotització, parlem-ne i s’informa la gent. La branca general sempre tindrà dèficit i l’Estat ha de ser capaç de poder-lo pagar, i treballem per reduir-lo.

S’han de reduir prestacions?Hi ha prestacions que cobreix la CASS que no es cobreixen en d’altres llocs però fem primer el funcionament i estalviem per aquí perquè és molt fàcil dir ara no es pagarà el dentista, però no mirem tota la despesa odontològica, si està bé, si hi ha abusos i si podem estalviar diners. Si quan estàs malalt, que a sobre estàs de baixa i cobres menys, la CASS no et cobreix algunes prestacions arribarà un moment que el Govern ho haurà de pagar mitjançant ajudes, acabes al mateix punt i Govern ha de pagar. Reduir quan arribi però de moment no hi estic gens d’acord.

Els reemborsaments han d’anar en funció dels ingressos de l’afiliat com proposa el representant dels jubilats?No estic d’acord amb els pagaments del 100% perquè s’ha de donar a qui no ho pot pagar i s’ha de mirar cas per cas, però tothom no hauria de tenir dret automàticament en cas de malalties molt greus. També va proposar que els beneficiaris cotitzin i això és molt complicat. Ell busca maneres d’obtenir ingressos però no estic d’acord amb aquesta proposta perquè es rebaixarà més el poder adquisitiu dels assalariats.

S’ha de limitar el nombre d’especialistes convencionats?Potser amb controls de cada metge no és necessari limitar-ho perquè si fan la feina i la fan bé evidentment poden estar convencionats. Limitar-ho em frena una mica perquè m’agrada tenir dret a escollir el metge i si no, fem com a baix, contractem metges i els posem en un edifici i si no t’agrada el metge és el que hi ha. Poder triar és un benefici per a tots i si el metge entra en les regles del joc pot estar convencionat i si no, se’t desconvenciona i ja veurà si li interessa o no en funció de si els clients estan disposats a pagar tota la consulta.