“No hem detectat retirada d'inversions per l'afer de BPA”

El secretari d’Estat destaca l’impuls al turisme mèdic i insisteix en el desenvolupament amb capital estranger del sector tecnològic i esportiu, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quines xifres recents deixa la inversió estrangera?

Les darreres dades són fins al setembre del 2015 perquè estem acabant de fer el tancament del darrer trimestre. Tenim una inversió estrangera formalitzada, que és la que està operant amb normalitat, de 41 milions, i tancarem en dades properes als 59 milions que hi va haver el 2014. Des del moment de creació de la llei estaríem prop de 141 milions d’euros. Ens agrada mesurar-ho en paràmetres del PIB i en funció de l’any és de l’1,5%-2%, que és el que se situa de forma mitjana a la zona euro. Comencem a tenir un flux constant i creiem que després de quatre anys que farà d’implantació de la llei és tot un èxit que vagi arribant de forma contínua.

Arriba al ritme esperat?

Se’ns fa difícil valorar-ho perquè no teníem una expectativa de voler captar 50 milions cada any perquè és molt difícil. Més que valorar-ho en quantitat ho faria en el nombre de sol·licituds que hem tingut, pràcticament 1.700, que és un nombre molt significatiu, són 1.700 inversors que s’han interessat per desenvolupar un negoci a Andorra, i vol dir que s’aniran fent i que la inversió estrangera comença a ser visible en determinats sectors. Sempre parlo de la potenciació en el sector mèdic amb l’aparició d’operadors privats que ens permeten complementar l’oferta i fer un projecte de turisme mèdic. També ens interessa potenciar el sector esportiu i ja hi ha empreses que s’estan instal·lant al voltant de l’organització d’esdeveniments esportius i de la producció de béns esportius, i també el sector de la innovació, amb empreses tecnològiques.

Per la quantitat de llocs de treball que s’estan creant, no consideren que la població esperava més impacte?

Hem de dimensionar bé el que és Andorra. De les empreses que hi havia les que superen els 50 treballadors són molt poques, unes 30. Per tant, una empresa de 10 o 15 treballadors és molt important, molt gran, igual que una de 4 o 5. Després hi ha un altre component, els empresaris quan inverteixen en un altre lloc són molt mesurats, comencen un projecte de mínims, ben acotat, i van creixent, i ens consta que els plans de futur són anar incrementant la plantilla.

La majoria dels treballadors han vingut amb l’empresa de fora o són d’aquí?

No en sé la proporció però majoritàriament es nodreixen, i és una preocupació dels empresaris, de personal andorrà, intenten trobar-lo aquí. Quan van a buscar un perfil a fora és perquè és concret i no el troben aquí. I no ho hem de circumscriure únicament a personal contractat, aquestes empreses funcionen amb serveis a Andorra.

La crisi de BPA s’ha dit que paralitzava inversions o les retardava, ara que han passat mesos, quin efecte ha tingut?

No ens consta que hi hagi hagut una aturada de la inversió estrangera per l’afer BPA. Dins del programa Actua en els projectes que estàvem pilotant cap s’ha vist afectat per aquesta idiosincràsia. És veritat que hi ha determinats sectors i gent representativa que han explicat que certs projectes s’han parat per això i no ho hem de posar en dubte. El que hem vist és que el volum i la quantitat d’inversió ha continuat venint, així que se’m fa difícil dimensionar si sense l’afer BPA hauríem multiplicat aquests 50 milions que tenim de mitjana l’any i n’haurien estat 100. Estem en paràmetres similars o superiors al 2015 i se’m fa difícil dir què hauria passat si no hi hagués hagut això. En el contacte empresarial que tenim no hem detectat retirada dels inversors per aquest afer.

No ha creat inseguretat?

Més aviat al contrari. Quan els inversors han vist un Govern que actua de forma responsable per no posar en risc tota la plaça financera, que ha estat capaç de trobar una solució en catorze mesos, crec que és una garantia per als inversors, que Andorra és una plaça financera seriosa, amb un sector financer potent que no s’ha vist afectat per la crisi de BPA, que podia haver posat en risc tota la plaça.

És molt desconeguda Andorra per als inversors?

Sí, hem fet esforços per comunicar el projecte que estem fent però n’hem de fer més, no som gaire coneguts i hi ha molta imatge formada del passat que estem ajudant a canviar. Potser la gent reté una imatge de fa 10 anys, però Andorra ha canviat molt i explicar tot aquest projecte vol temps. Està fent una tasca important el ministre d’Exteriors, que no perd l’oportunitat d’explicar tot el projecte d’obertura allà on va. Hi ha una participació en missions empresarials amb el sector privat com no s’havia donat fins ara, hi ha un treball conjunt entre sector públic i privat i l’hem d’intensificar, mai no és suficient. Hem de continuar treballant perquè d’aquí a dos o tres anys Andorra sigui reconegut com a destí d’inversió.

Van molt lluny a buscar inversors, es pot anar a la Xina?

Hem tingut recentment una missió d’empresaris xinesos i sabem que hi ha contactes entre empresaris andorrans i xinesos fruit d’aquesta missió per veure si acaben desenvolupant projectes conjunts. També en el sector tecnològic ens consta que hi ha interès per invertir a Andorra fruit d’aquesta missió. Si acabarà en inversió real no ho sé, però és important que s’hagi produït l’espurna de l’interès i des de Govern hem de facilitar al màxim que això passi, i el sector privat ha d’ajudar-nos i treballar conjuntament per fer realitat aquestes possibilitats.

El president de la Cambra es queixava que els tràmits per als emprenedors són farragosos i que s’haurien de reduir.

Sempre dic que no hem de mitificar el que passa en determinats països. És veritat que hi ha llocs on pots obrir l’empresa en 24 hores o 48, hem de veure quin tipus d’empresa, per fer quina activitat i amb tipus de garanties. Això no treu que a Andorra hi ha casos d’empresaris que sovint pateixen problemàtiques que eternitzen el projecte. Hem de millorar i és un dels grans reptes que no hem estat capaços de solucionar fins a la data, que és agilitzar o modernitzar l’administració i trobar una administració amiga que els acompanyi perquè tenen certa sensació de fiscalització més que del fet que els acompanyi.

Hi ha algun sector que no ha acabat d’interessar-se per Andorra, té algun repte?

El sector de l’educació, vam crear un clúster i no vam ser capaços de generar projectes al voltant d’això perquè era en el que més pes de l’administració hi havia. Ara el que estem tractant és de vehicular l’educació amb el clúster d’innovació per generar dinàmiques conjuntes entre els dos i que hi hagi recerca al voltant de l’educació.