“L'essència de La Cubana es porta a l'ADN i no es pot evitar”

Estamos mejor que nunca. O això diu Santi Millán, que aquesta nit torna a l’escenari del Centre de Congressos de la capital (22 hores) en un espectacle que coprotagonitza amb Javi Sancho i en el cartell dels Dijous d’humor que organitza el col·lectiu Quelcom.

Comenci explicant-nos com serà l’espectacle. ‘Cubanejarà’ com altres cops? Cantarà? De què parlarà?

En aquest cas no castigo l’audiència cantant. Cubanejar és quelcom indissoluble de la meva personalitat. L’essència de La Cubana es porta a l’ADN i no es pot evitar. A l’espectacle parlem de les nostres coses. Anem fent anys però no tenim la sensació de fer-nos grans. Tenim la percepció errònia que tot segueix igual. Ja sabem que, en realitat, no és així.

Sembla que està creant un vincle amb Andorra els últims anys: per què el criden o per què el tractem bé?

Ambdues coses. La relació amb Andorra és genial i la gent ha tingut l’amabilitat d’omplir el teatre cada cop que hem vingut. És un altre país que tenim al costat mateix i és un plaer visitar-lo i poder venir a treballar, aquest cop amb nou espectacle.

Ens va dir Jose Corbacho l’últim cop que van venir junts que no es descartava una nova gira d’‘A pèl’. Va ser algun tipus de fita per a tots dos? Un format que els ve de gust recuperar?

El Jose és un gran amic i sempre estem disposats a treballar plegats. Veurem quins nous projectes ens poden unir. Mai no se sap. Ens coneixem molt i molt bé. Però de moment no hi ha cap projecte en comú.

Per cert, en aquella entrevista ell es reivindicava com a “pallasso”. Vostè també?

Sí, sí, per descomptat. Ens agrada fer comèdia.

Més còmode a l’escenari o fent BTT pel desert o els tròpics?

[Riu]. De fet, d’estar còmode s’està molt més còmode sobre l’escenari, però també és molt divertit fer BTT. Són dos llocs completament diferents però on les circumstàncies no tenen res a veure.

O a la pantalla? La de televisió sembla haver-se convertit en el seu mitjà últimament.

També és un mitjà molt diferent als que ens referíem abans. Però és tan divertit com estar a l’escenari o fent BTT.

Crida l’atenció veure’l convertit en un personatge de la premsa rosa, fotografiat en vacances a la platja i coses d’aquestes. És conseqüència directa d’un programa en ‘prime time’ com ‘Got Talent’?

En absolut. La veritat és que no sé quina relació hi ha entre una i altra cosa, però és que realment és una cosa que mai no m’havia preocupat i tampoc no em preocupa ara.

El concurs tindrà segona edició. En canvi ‘El chiringuito de Pepe' sembla que es va com desinflar. És cruel la televisió? Més que altres mitjans?

Com en moltes altres coses, estem exposats a la pauta que marca el mercat. La televisió no és menys en aquest aspecte.

De debò hi ha un humor diferent per zona geogràfica. Riem diferent els catalans, els andor­rans i la resta? S’ha hagut d’adaptar, per fer el salt a Madrid?

En absolut. Tots riem de les mateixes coses. És cert que les referències locals no són les mateixes arreu però, generalment, tots, com et deia, riem de les mateixes coses.

Això de viure de fer-nos riure: té més de plaer o d’estrès?

A mi em posa molt les piles.