Jordi Torres Arauz

“En l'acord amb Saetde hi ha més problemes dels previstos”

Torres assenyala que l’ampliació del terreny de concessió és un dels punts on costa trobar la fórmula i remarca que la societat està fent les inversions tot i no haver-hi acord definitiu

“En l'acord amb Saetde hi ha més problemes dels previstos”Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El cònsol defensa la revisió de sous i recorda que l’acord per ampliar la concessió a Saetde pot deixar 25 milions d’inversions, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.

Hi ha una situació molt tensa amb l’oposició?

En realitat no. A les comissions la relació és molt bona. Una altra cosa és el que manifesten als mitjans, que a vegades aquest afany de protagonisme i de voler generar notícia o polèmica en algun tema que potser no es tanta com ells volen fer veure fa que es compliqui i hi hagi molt mala relació entre majoria i minoria però crec que no és així.

Els problemes van començar quan es va retocar la graella salarial i es van incrementar el sou i reduir el de la minoria?

Tots ens vam reduir el salari, evidentment la reducció més important la va patir la minoria perquè vam equiparar la graella a la resta de comuns. Amb el Jordi Mas ens vam treure la tretzena paga i veient que la situació financera havia millorat la vam reincorporar. És cert que en el còmput global els cònsols cobraven més, els consellers el mateix i es veien disminuïts els de la minoria. Això va aixecar certa polseguera que la població no va entendre i com que la nostra voluntat no era cobrar més el compromís que hem agafat és no quedar-nos aquesta tretzena paga la tornem a revertir al comú.

I ara cobren menys?

Els presidents de comissió i els cònsols estem cobrant menys que fa quatre anys i hem de parlar amb la minoria per si la tretzena paga també volen aportar-la al comú. En l’únic que pot generar mala maror o poca comprensió és en el Joan Sans perquè havia viscut el consolat anterior i és un canvi important però la resta de consellers si es comparen amb les minories dels altres comuns els d’Encamp són els segons que més cobren i aquesta queixa no hauria de ser tant com volen fer veure.

Creu que es van equivocar?

Crec que no ens vam equivocar. El que vam fer va ser regularitzar una mesura que al consolat del Jordi Mas van prendre i ara analitzant-lo en perspectiva potser ens vam passar de frenada, perquè ens vam reduir el sou un 20% i ens vam treure la tretzena, en realitat ens el vam reduir un 30% i ara dius us l’heu augmentat un 8%, sí que és veritat però ens l’havíem reduït un 30%, el que passa és que quan et passes de frenada és complicat tornar enrere. Crec que és una mesura del tot coherent.

A què es destinarà aquesta tretzena paga?

Ara estem fent el nou marc pressupostari i està prevista, l’hem de demanar a la minoria si comptem amb la seva, si diuen que no, cap problema perquè és una decisió de cada conseller. El comú funciona per ingressos i despeses i no tenen relació entre els dos conceptes i serà un ingrés del comú i després amb les múltiples despeses que tenim ja s’utilitzarà.

De l’acord d’intencions que es va signar amb Saetde s’han superat els terminis anunciats, en quin punt està?

Ho estan treballant els juristes i hi ha més problemes dels previstos. En alguns casos Saetde té un posicionament i el comú un altre i hem de mirar d’ajustar-los i estem en aquesta feina. La voluntat hi és i és qüestió d’acabar trobant la fórmula que vagi bé al comú i a Saetde.

Quina fórmula legal voldria el comú, va parlar de tornar a fer la concessió?

L’opció del concurs i fer una nova concessió hi és i la major part dels acords que vam prendre amb l’acord d’intencions els compliríem. No ho hem descartat però la via que estem treballant ara passaria per allargar la concessió a Saetde que a més a més els estatuts de la societat ens ho permeten. Evidentment hi ha uns condicionants que per a l’allargament del temps s’haurien de complir i encara ho estem discutint.

A què fan referència?

El tema del terreny, l’ampliació. Saetde considera que amb el pla del sòl inicial mitjançant el qual Saetde es va crear el terreny de Concòrdia està inclòs i, per tant, que amb l’acord d’intencions, com que l’englobem a dintre, ells de fet ja el tindrien. A més, en el consolat de Miquel Alís es van discutir per aquest terreny a tribunals i no està resolt però Saetde té els seus arguments per defensar que aquest terreny ja hi és i estem mirant de trobar les fórmules per encaixar-lo en l’acord. La nostra voluntat és que aquest terreny l’exploti Saetde perquè esquiablement és molt òptim i té molt bones condicions i si Saetde està dintre d’Encamp i l’ha d’explotar algú, qui millor.

El comú trauria algun benefici nou?

En principi no, el benefici gran és tot el compromís d’inversions que ha plasmat Saetde. Normalment si això arribés a bon port en 5 anys els 11 milions que hi ha compromesos els invertiria i evidentment si vol explotar tota la zona que estem discutint encara hauria d’invertir-hi 10-15 milions més per ginys i totes les instal·lacions, amb el qual estem parlant d’una inversió de 20-25 milions que és el gran revulsiu que pot portar a Encamp.

Afecta les inversions que no se signi l’acord definitiu?

Dins de la seva concessió, Saetde pot fer els treballs que vulgui i a la primera reunió que vam fer amb la minoria el Joan Viladomat va dir que té molt clar que és un acord de voluntats i que si tirava endavant les inversions era pel seu compte i risc, perquè veia que era profitós per a l’estació, si no, no ho faria. Aquest any ja ens ha entrat el projecte per fer un edifici a la zona de les Avelletes, un nou teleesquí i continuen invertint a la parròquia que era l’objectiu que teníem amb el consolat de Jordi Mas.

Com evoluciona el projecte de l’heliport a Encamp?

Ens reservem el dret de dir si estem a favor o en contra per saber si el sobrevol de les línies que van cap a França afecta la Cabeca. Pel que ens diuen no afecta però fins que no ho vegi en un paper no em vull manifestar i si no afecta probablement per al comú no hi hauria cap problema perquè es faci en aquest terreny ja que aquella zona la tenim catalogada com a industrial dura.

tracking