Hans-Peter Holbach
“Ara és pràcticament impossible que arribin filipins”
El cònsol honorari de les filipines, Hans-Peter Holbach, destaca que és difícil que vinguin persones del país asiàtic per la política de quotes, perquè no són de la comunitat europea
Hans-Peter Holbach és cònsol honorari de les Filipines des que es va obrir aquesta oficina al país ara fa uns 20 anys. Reconeix que la situació ha canviat molt en aquest temps, però assegura que ara aquesta comunitat està més ben integrada que quan va començar a arribar, ara fa uns 40 anys.
Quants filipins resideixen a Andorra?
S'ha de diferenciar, més o menys hi ha unes 400 persones amb passaport filipí. A més, n’hi ha unes 200 més amb passaport andorrà però d’origen filipí.
Vostè és cònsol de les Filipines des de fa més de vint anys, quines diferències hi ha entre abans i ara?
Ara hi ha més filipins i estan més ben integrats.
Fa 20 anys era molt diferent?
Tot era diferent, també jo, era més jove.
Els filipins són una comunitat històrica, quan van arribar i per què?
Van venir fa uns quaranta anys, via l’ambaixada filipina de París, i tots ho van fer per feina.
En quins sectors treballen?
Normalment fan feines domèstiques com ara cuidar els ancians o els nens, però també en els hospitals.
Quan van venir fa quaranta anys tot era molt diferent. Com va ser la seva arribada al país?
Tots els filipins que viuen a Andorra van venir amb feina i cap no estava desocupat. Ara el problema és que moltes famílies andorranes volen una treballadora domèstica o un auxiliar, però actualment és pràcticament impossible que arribin altres filipins perquè no són de la Comunitat Europea i és més difícil. A més, ara hi ha una política de migració fixa amb quotes.
La llengua és un problema per la seva adaptació?
Ho tenen fàcil pel tema del castellà i quan són aquí aprenen més o menys ràpid el català. A les Filipines hi ha molts dialectes que inclouen moltes paraules castellanes, després que Espanya estigués 400 anys al país.
Quines són les principals llengües que es parlen a Filipines?
Els dos idiomes oficials són l’anglès i el tagalo. Aquest últim és el que més es parla a la capital, mentre que a les províncies utilitzen d’altres llengües. Avui en dia, a les Filipines també hi ha un petit poble on encara es parla català, però el de fa temps, la llengua antiga.
Quin avantatge reporta per a un filipí venir a Andorra?
Una filipina que treballi en una casa cobrarà una mica més de mil euros al mes, que és més del que cobra un professor a les Filipines. El nivell d’aquí és molt millor que el de la seva pàtria.
Aprofiten per enviar diners?
Pràcticament tots els filipins envien diners a casa seva a Filipines, encara que tinguin poc, sempre aporten a la família.
Hi ha filipins amb residència passiva?
Gairebé tots treballen, però n’hi ha tres o quatre que tenen residència passiva perquè estan casats amb un estranger que té aquesta residència.
Hi ha turistes filipins?
Sí que arriben turistes filipins rics. Normalment, els que visiten el país és perquè van als santuaris de Lourdes i Fàtima, ja que la majoria dels filipins són catòlics. Llavors inclouen a la seva ruta Andorra.
Quants vénen com a turistes?
No ho sabem. No tenim aquesta informació perquè també n’arriben molts des de Barcelona, des de València o des d’altres llocs d’Espanya.
Hi ha molts andorrans que vagin a les Filipines?
Sí i no. L’estadística mostra que l’any passat n’hi van anar 600 i fa dos anys, mil, però no és real perquè hi ha espanyols que viuen a Andorra i no haurien de comptar, perquè compta el passaport i no la residència.
En l’àmbit comercial, que li pot oferir Andorra a les Filipines i les Filipines a Andorra?
Realment, hi ha poc comerç. Els filipins compren els seus productes, normalment, en una botiga de Barcelona, però ara és possible comprar aquí rom de les Filipines.
I Andorra que li pot oferir a les Filipines?
El que m’interessa com a cònsol és que els filipins vinguin a Andorra a comprar els productes.
Quines necessitats té la comunitat filipina a Andorra?
Quan vas pel carrer i veus un filipí normalment està content i està bé. Aquí ja viuen bé, sempre estan contents i van amb un somriure.