“En la gestió de la vall del Madriu cada comú tira pel seu costat”

La imatge d’Andorra és de paradís natural. Com ho veuen?

No hi ha cap llei que reglamenti els parcs naturals. L’únic que hi ha són parcs comunals, que depenen de l’ordinació del comú, i la vall del Madriu, que està protegida en l’àmbit cultural. Formem part de la comissió i fa temps que diem que la gestió és ineficaç, i al rime que anem... preguem per la vall del Madriu!

Per què?

Perquè la mateixa Unesco ens ha dit que el pla de gestió en té el nom però no ho és. Va venir un expert suís a veure la vall i ens va dir que és ineficaç. Els quatre comuns que tenen territoris només es reparteixen el pastís, però la feina està per fer. Cada comú tira pel seu costat. L’any passat en l’última reunió de la comissió els pressupostos no es van aprovar perquè hi havia eleccions. Anar a remolc del que passa a cada comú no és bo, perquè la vall ha de ser una sola unitat. I la normativa és diferent a cada comú.

I com s’hauria de fer?

Hi hauria d’haver una llei general i a partir d’aquí que cada comú pogués incrementar els requisits. Hi ha molta feina a fer i és un tema eminentment polític. Tenim una vall que és patrimoni cultural per la Unesco. A l’òrgan de gestió només hi ha els quatre comuns i el que nosaltres puguem dir o Cultura des de la comissió no té gaire valor perquè és consultiva.

Quins problemes té la vall del Madriu?

Un d’ells és que l’accés és motoritzat. Un dels pilars és el camí empedrat i hi passen motos que el malmeten. I si es malmet perdem la denominació de la Unesco. També perjudica que s’hi pot accedir des de diferents llocs i avui dia encara no se’ns ha dit per on entrarà el turista que es vol fer venir. La clau és que entrin pel mateix lloc, per comptabilitzar-los.

En això la Unesco ha fet algun toc d’alerta?

No. El que demanen és un pla de gestió on s’especifiqui tot això, i no està fet. També perquè el pressupost és molt minso, ja que són els comuns els que l’han d’aportar. Per molts comuns la vall del Madriu ni és ni serà mai una prioritat. Cada comú aporta uns 25.000 euros. Arriba per pagar el sou de la directora, fer quatre estudis i poc més.

Els rius en quin estat es troben actualment?

Malauradament, Ordenament Territorial ha estat molts anys el ministeri més important del país. Per això tenim un riu que és més aviat un canal, quasi han desaparegut els boscos de ribera, s’han fet animalades mediambientals i paisatgístiques... Ens hem gastat molts diners per netejar les aigües i ara que sembla que les llúdrigues pugen, estem convertint el riu en un canal. Per un costat fem coses molt bé però per l’altre ho rebentem.

Al riu diuen que hi volen fer ràfting.

S’ha de veure com es pot fer. A les zones que és com un canal l’impacte seria nul. Hem de veure si es manté un cabal mínim ecològic per fer les activitats. Confiarem en el que digui Medi Ambient.

En aquella zona també s’està fent l’estació d’autobusos.

Del projecte d’urbanització del costat del riu s’ha passat en un segon projecte a fer l’estació d’autobusos a sobre del riu. Hem demanat l’estudi d’impacte ambiental i la incidència en medi aquàtic. La reflexió és: cal fer una estació d’autobusos sobre el riu? No hi ha prou ter­renys als voltants? Si són privats hi ha mecanismes per demanar-los per a un projecte d’interès nacional.

Fa uns mesos van aparèixer alguns gossos enverinats als car­rers i es va proposar fer un control de la venda dels productes. Com ho veuen?

L’enverinament d’animals és un gran problema, no només pels animals sinó perquè és un risc sanitari per a la ciutadania i per als nens. Si es veu verí en un espai públic s’ha d’avisar la policia, que intentarà trobar qui l’ha deixat, perquè és un delicte. Per a les grans quantitats ja es fa un control però fer un control a les botigues és complicat. Qui et diu que no ho comprarien a la Seu d’Urgell?

Com es pot solucionar, doncs?

Amb educació. No es pot anar pel món matant gossos o altres animals, no és raonable. I si hi ha algú que ho fa sense motius llavors ja és un tema de salut mental, i se l’ha d’ajudar amb tractament.

Pel que fa a reciclatge, Medi Ambient reconeix que estem una mica per sota del que tocaria.

Estem molt endarrerits. Es va començar a separar el vidre perquè generava problemes per a la planta incineradora de Cal Rosselló. Després, amb la nova planta, teníem un monstre que s’havia d’alimentar, per no haver de pagar l’empresa concessionària. Tot i això, per sort ara és pública. Avui dia, però, encara estem esperant la documentació de per què Govern va comprar el forn. És una infraestructura que de mitjana perd 2 milions d’euros de valor l’any.

El volen tancar?

Sí. És dels pitjors sistemes i no és gens bo per a Andorra. L’estructura és perjudicial per a la salut i per al medi ambient.

Quines alternatives hi ha?

Al País Basc, per exemple, tenen un sistema de cogeneració. Es fa la recollida selectiva, i la matèria de residus sòlids urbans que no es poden fer servir per compostatge passen al procés de metanització. És a dir, se’n fa gas metà, que es crema per fer electricitat.

Què es pot fer per reduir els residus?

El que volem incentivar és la minimització en origen. A Andorra tots els productes són d’importació i ens trobem que molts venen sobreembalats. Una caixa dins una altra caixa, i dins d’un plàstic, etc. Es podrien marcar unes normes per als productes importats de dos embalatges, com fan alguns països.