Jean Todt critica que no s'ha fet prou per combatre els accidents

Com a enviat especial per a la seguretat viària de l’ONU, viatja per tot el món intentant que els governs prenguin consciència d’una problemàtica que és la principal causa de mortalitat per als joves d’entre 15 i 29 anys en l’àmbit global.

Ha tingut trobades amb institucions andorranes?

Amb l’ACA parlem regularment. És una petita organització però molt activa, treballa braç a braç amb el RACC (Reial Club Automòbil de Catalunya) i ha posat la seguretat viària a la seva agenda. És el vincle entre els conductors i el Govern. La majoria dels governs desafortunadament encara no han fet prou per combatre els accidents.

Com de greu és el problema?

És un dels pitjors problemes de la societat. Hi ha 1,25 milions de morts a les carreteres a tot el món i 50 milions de ferits. I desafortunadament segueixen pujant. El 2011 es va decidir que fins al 2020 fos la dècada d’acció per la seguretat viària amb l’objectiu de reduir en 5 milions les víctimes. Ara estem a la meitat del camí i desafortunadament no ho hem aconseguit.

Com es poden disminuir?

Amb més educació i policies, i millors infraestructures viàries, vehicles i tractament postaccidents. És simple. Si no portes cinturó, ni casc, corres massa, beus i condueixes o escrius pel mòbil... Si traiem tot això immediatament reduirem a la meitat les víctimes.

Hi ha diferents problemes entre els diversos països?

Sí. Cada país és diferent.

En quin sentit?

No hi ha les mateixes característiques. Si agafes països veïns com Espanya i França hi ha similituds però si compares Espanya i Etiòpia són dos mons diferents. Globalment a Europa s’ha fet una molt bona feina en molts països, sobretot als de la UE. A l’Àfrica, l’Àsia, el Pròxim Orient o l’Amèrica del sud la situació és molt pobra, i el 90% de les víctimes són d’allà.

Treballen en un fons global per lluitar contra els accidents. Com funcionarà?

Ara per ara l’ONU treballa per com implementar-ho. És un primer pas cap a la creació d’un fons que ha estat acceptat pels estats membres. Esperem que hi hagi finançament públic i privat. Ja en tenim exemples. Unitaid funciona des de fa 20 anys i ho fa a partir d’un percentatge de cada bitllet d’avió, que es dóna a un fons per vacunar i lluitar contra malalties que pateixen milers de persones.

I qui hi hauria de participar, a més dels estats?

Crec que hem d’involucrar-hi els fabricants de cotxes, de recanvis, de pneumàtics, empreses petrolieres, asseguradores… hem de fer que tothom que faci negocis amb el transport viari hi participi.

La tecnologia pot ajudar?

Parlem molt de cotxes autònoms, però no serveix de res parlar d’això en països en desenvolupament en els quals no saben què és un casc o un cinturó. El món desenvolupat ha posat la seguretat viària com una prioritat però als altres països s’està 40 o 50 anys enrere, i hem de canviar aquesta mentalitat.

GOLLIER AFIRMA QUE EL CANVI CLIMÀTIC JA ES NOTA AVUI

L’economista especialitzat en canvi climàtic Christian Gollier va exposar ahir, en la darrera jornada de la Universitat d’Estiu, que les conseqüències d’aquest fenomen ja es noten avui en dia. El professor de la Tolouse School of Economics va afirmar que “el canvi climàtic és un repte extraordinari per a la humanitat, el més important al qual s’ha enfrontat mai”. Gollier va detallar, posant com a exemple el Principat, que “si es fan esforços a escala local Andorra ha de pagar, però els beneficis seran a llarg termini i per a generacions posteriors segurament d’altres llocs” del planeta.

Pel que fa als acords que s’han assolit en l’àmbit internacional, com el pacte de París de la COP21 de l’any passat, es mostra optimista de cara a assolir una coordinació que “des dels anys 90 mai s’ha aconseguit”. Tot i això es mostra conscient que anar tots els estats en la mateixa línia “és molt difícil”. Per aquesta raó, aposta per “buscar un acord no uniforme”, que passaria perquè els països que estan més compromesos amb la causa com “la Unió Europea, els Estats Units si guanya Hillary Clinton i la Xina” adoptin mesures ambicioses conjuntament. A la vegada, defensa la creació d’un impost als estats sobre les tones de CO2 emeses a l’atmosfera.