“Les persones que han amagat el secret de BPA han d'explicar-se”

Les últimes setmanes ha estat objecte de crítiques per part de Jaume Bartumeu, tenen una relació complicada?

No hi ha cap particularitat en la relació personal, és normal i no entenc que n’hagi estat víctima, en tot cas per la meva part no hi ha cap mena de debat de cap qüestió.

Li va dir que patia una preocupant ignorància per demanar que comparegués com a exadvocat dels germans Cierco a la comissió BPA?

Finalment tota la comissió en ple amb l’opinió favorable de tots els membres va acordar la seva compareixença, sembla que no cal afegir gaires coses més.

Ell al·lega que no pot revelar certes qüestions com a advocat.

Hi ha hagut una sèrie de declaracions que no tenen a veure amb la qüestió judicial i que podrien arribar a tenir un impacte polític molt rellevant i és sobre aquesta qüestió, i ell ho sap perfectament, sobre el que se li ha demanat comparèixer, i ho han valorat tots els membres de la comissió especial i ja he dit tot el que havia de dir.

Què espera que es pugui aclarir en aquesta compareixença?

Hem de deixar que els fets passin, hi ha un seguit de compareixences importants aquesta tardor i hem d’esperar que tothom s’expliqui i després fer les valoracions. Ens sembla que són necessàries. Es va crear una comissió per estudiar el cas BPA que ha de produir uns informes i a la llum de les informacions d’aquest estiu sembla inevitable. Espero que a principi de l’any vinent el treball ja es pugui concloure i produir alguna infor­mació.

S’havia anat comentant que la comissió no estava servint per a res. Està servint?

Penso que es trauran conclusions importants i rellevants i que comportaran modificacions legislatives que posen en evidència d’alguna manera que no hi havia un sistema que permetés donar prou garanties al sistema financer. Sobre si es podia haver evitat i es podia saber el que BPA estava fent sóc més escèptic, perquè els organismes que havien d’aportar informació van ser molt estrictes, crec que va faltar lleialtat institucional i de país de l’INAF i la UIFand, i no sé si arribarem a saber mai on és l’origen de la crisi i si l’Estat en concepte ampli va actuar cor­rectament per evitar que una qüestió tan greu hagués passat.

Les declaracions d’Higini Cierco sobre les amenaces canvien alguna cosa respecte a la crisi?

Penso que sí que canvia, i el fet que es digui que es va parlar amb el cap de Govern pocs dies després de la intervenció d’aquesta qüestió i que el cap de Govern per mi de manera absolutament incomprensible no ens hagués parlat en cap moment, sí que canvia. Primer perquè la transcendència del que s’està dient és molt important i em costa molt entendre com un fet com aquest el cap de Govern no el posa en coneixement dels grups perquè aquells dies de final de març i principi d’abril ens veiem pràcticament cada dia, i que tampoc ho hagin fet els accionistes majoritaris ni l’advocat dels accionistes majoritaris. En aquest 18 mesos s’ha fet un parèntesi i ara aflora aquesta informació i penso que totes les persones que han amagat aquest secret tenen ara l’obligació d’explicar-se, i no val llançar la pedra i quedar-se aquí, i per què no ens han dit res i ara surt això.

Els accionistes ho sabien molt abans i no van acudir a cap instància.

Sí, sí, i això ens obre un escenari ampli que sabien en concepte ampli què estava passant amb BPA abans de la nota de la FinCEN, perquè si hi havia aquestes qüestions i el Seplac estava sobre aquesta qüestió potser hi havia gent en el sentit ampli que sabia que hi podia haver algun perill sobre BPA perquè estava sent perseguida en diferents àmbits, i és inevitable que tot això s’aclareixi i la comissió no pot acabar sense aclarir-ho. Algú ens ha d’explicar per què això no ha sortit en 18 mesos.

Deia Cinca que s’ha de passar pàgina del ‘cas BPA’ i preocupar-se del que interessa als ciutadans. Hi està d’acord?

No és incompatible una cosa i l’altra. Hi ha un Govern que diu que està bloquejat pel cas BPA, o que li ha servit per dir que no ha pogut fer altres coses i una part es pot entendre, però hi ha molts ministres que no han treballat en el cas BPA, i la quantitat d’er­rors, qüestions mal resoltes, promeses incomplertes, calendaris que no han arribat per part d’aquest Govern en l’àmbit sanitari, de funció pública, de competències i transferències, problemes amb el transport escolar, amb el patrimoni cultural, la protecció al medi ambient, això no es pot atribuir de cap manera a la crisi BPA. Hi ha una manera de fer de DA de no resoldre cap dels temes, de parlar-ne, en algun cas fer una petita mesura però deixar els problemes allà.

Veu viable un pacte d’Estat de Salut?

Primer hem de saber ben bé en què consisteix aquest pacte i aquí el ministre de Salut té molta feina a fer per explicar-se. El que hem rebut fins ara manca de tota concrecció i per tant un xec en blanc, tampoc. Primer han d’aclarir molt bé cap a on es va, que el ministre ens expliqui bé què és el que vol fer, i predisposició a parlar-ne cap mena de problema, però em sembla que l’estat actual de la informació no dóna per posar un pacte d’Estat damunt de la taula.

Què li sembla que la despesa pública hagi arribat a 1.000 milions aquest any?

El que vull és que s’iniciïn mesures de racionalització de la despesa per saber on hem de posar els diners i on no, perquè no és el mateix fer rotondes cada cinc metres que potenciar l’educació, la sanitat o les pensions. El que em sembla és que s’estan posant diners en molts llocs on no s’haurien de posar i després hi ha un tema que em preocupa que és el de les transferències comunals. No es pot mantenir el model de 8 administracions tal com està avui en dia definit, i això està costant cada dia molts diners i ho està permetent el Govern de DA, i em sembla que ens hem de posar ja a endreçar l’administració pública i no retallar, simplement ordenar establint quines són les competències de Govern i quines les dels comuns.

La despesa de personal de Govern ha arribat a 100 milions, això és assumible?

S’ha de saber molt bé quina part d’aquests 100 milions d’euros es destina a educació, a sanitat, a cada àmbit, i que analitzem si d’alguna es pot reduir. Potser la problemàtica del personal sumada amb els comuns és on tenim un problema perquè estem duplicant funcions i potser el dia que endrecem o el dia que hi hagi un Govern disposat a endreçar les competències aquesta suma serà més petita.