“No hem de voler passar davant dels altres en l'intercanvi fiscal”

Està preocupada per la situació actual?

Sóc optimista moderada, i penso que si les preocupacions no van seguides d’actuacions, no aporten res. Hem d’intentar aprofitar al màxim les oportunitats i gestionar-les amb la major optimització que puguem de recursos, perquè estem en cruïlles importants, en moments de mundialització més que mai, en una entrada en vigor d’aspectes de transparència fiscal, que ja està bé, però d’aquí a dir, nosaltres sortim pioners, els primers, ens farem mal.

No s’havia d’haver signat l’intercanvi automàtic d’informació fiscal?

Vam signar el conveni de transferència fiscal i els suïssos es van guardar la cueta que ells estaven a favor i que hi entrarien en els processos de transparència fiscal quan tothom ho fes, i nosaltres vam ficar que estàvem d’acord a fer-ho i que ho fèiem ja, de manera immediata.

Ha estat un error implantar-lo de manera tan ràpida?

De vegades tenim tendència a no admetre la nostra petitesa i singularitat. A mi no em fa vergonya dir que tenim recursos limitats, que som petits i pobres, és que ho hem d’admetre. Hem sobreviscut els darrers 50 anys del que ha passat de bo o de dolent als països del costat. Per tant, intentem guardar la nostra idiosincràsia, si podem mantenir un diferencial fiscal, que no es confongui amb evasió fiscal, vigilem i guardem-lo, optimitzem els recursos públics per no matar l’economia privada i intentem gestionar el millor possible, però al mateix temps vigilem amb les obesitats administratives perquè penso que en patim. Tenim una mala tendència a copiar el que s’està fent a altres llocs, en particular a Catalunya, i no perquè compartim la llengua ho hem de compartir absolutament tot. Copiar és de mal alumne, i si ens hi inspirem, intentem no anar allà d’on els altres en tornen.

S’hauria d’haver ajornat l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal?

Sincerament sí. No pretenc que hàgim d’estar en una circumstància, d’aquí campi qui pugui, no; en una circumstància ordenada i de transició, i que no vulguem passar davant els altres. Amb això no vull dir que no hàgim de fer esforços per sortir de les llistes de paradisos fiscals. S’han fet, ben fet, però hem passat una mica de l’obac al solà, i s’ha de vigilar les lleis que s’estan preparant, les que s’han preparat i no dir, farem com els altres. No ens hem de tancar a la fiscalitat, tot el contrari, però ens hem de mesurar en funció de les nostres forces i anar-nos gestionant dins d’aquesta gran Europa enfront de la qual, desenganyem-nos, no podem dir que anirem a imposar i a demanar.

Andorra no té aquesta força?

Penso que no, el que hem de fer és exposar quins són els nostres punts de partida i intentar-los gestionar el millor possible, i en moments tan moguts com els actuals penso que s’imposa una bona coordinació, consens, una bona comunicació, diàleg entre totes les forces polítiques i intentar –de cara a fora com a mínim– donar una bona impressió; però si de cara endins potser una mica veritat, millor que millor, que puguem tenir una mica d’unitat.

Ho veu possible amb el clima de crispació que hi ha entre els polítics?

Vaig tenir la desgràcia d’una banda –però també l’alliçonament– de viure la legislatura 2009-2010, que de per si va ser de les més mogudes, vam sobreviure sense ni tan sols poder aprovar un pressupost. I ho dic sense falses modèsties però amb certa tristor, hi va haver algun moment al Consell que vaig passar molta vergonya, perquè considero que ens equivocàvem tots, perquè aquelles diatribes personals i aquells atacs és millor que s’haguessin evitat. Ara per ara encara n’hi ha alguns, i a nivell polític, en un país tan petit com Andorra, és important que s’intenti aixecar el vol i mirar per damunt dels interessos personals i partidistes, fins i tot dels interessos de partits.

En la negociació amb la UE, fins on s’ha d’arribar?

Penso que de cara en fora, i de cara a la UE, s’ha d’estar encara més units que en altres aspectes. I goso esperar que potser hi haurà alguna que altra asseguda entre els nostres representants al Consell General i al Govern, i que com a mínim es podrà anar a fer un front comú. M’agrada sentir parlar d’aspectes de transició, perquè els trencaments bruscos no són bons, i tampoc ens els podem permetre. No podem sortir capitanejant una situació i dir que volem canviar-ho tot del dia a l’endemà i serem els primers a fer-ho. Hem d’acceptar que no podem ser els primers en res, i no ens ha de fer vergonya ser els últims.

Si no es mantenen les condicions específiques, s’ha de renunciar a l’acord d’associació?

Pel sol fet que estem posicionats on estem, estem condemnats a tenir relacions amb Europa perquè no ens podem aïllar, i menys encara tancar. S’ha de poder entrar i sortir el més lliurement possible, perquè si no tindrem problemes de persones, mercaderies i supervivència, penso que seria inacceptable un tall absolut de la UE, és completament impossible.

Va ser militant del PS, com veu el paper de la que va ser la seva formació?

El PS després es va escindir en dos, jo em vaig quedar una vegada més propera per relació, per voluntat, per línia de treball, per manera de ser, per honestedat de la persona del bon amic Jaume Bartumeu, i no em vaig trobar còmoda sobretot al final de la trajectòria al PS. Per això vaig renunciar, perquè es van plantejar unes circumstàncies de cops de colze, de voluntats de col·locacions personals que va arribar un moment que entenc que passaven per sobre de les línies polítiques. Continuo pensant, una vegada més, que tothom pot fer les aportacions que sigui, però ha d’arribar un moment que han de prevaldre els interessos generals, de país, de línies polítiques, i des que vaig renunciar al PS no formo part de cap formació política. No tinc cap carnet.

Llavors està més en sintonia amb SDP?

Ara per ara estic desconnectada de tot i de tothom, però intento estar al corrent de les circumstàncies del país i em considero ciutadana del Principat i amb una obertura de mires de dir, mirem d’unir esforços i d’atansar posicions, però no només els uns als altres, sinó mirar endavant i amb un objectiu.

El PS ha aprovat la legalització de la doble nacionalitat, considera que s’ha de fer?

Penso que és un aspecte del qual se’n pot parlar, i a tots ens consta que hi ha molts ciutadans d’Andorra que per més que la doble nacionalitat no estigui permesa n’hi ha molts que tenen un altre passaport, i s’ha de veure, però ara per ara no és el que més em preocupa, i no diré ni que sí ni que no. Són circumstàncies que existeixen i com a tals és normal que s’analitzin i s’entrin a contemplar.