“Tot el que fem es pot saber, no conspirem ni fem coses estranyes”

Com està l’ambient laboral al comú?

Un dels primers objectius que tenim és atansar-nos als treballadors, perquè hem detectat falta d’implicació amb el sindicat, i estem engegant una campanya de trobades per agafar el pols i captar l’ambient.

Des de l’anterior junta no els han transmès cap problema?

Un problema concret no. Evidentment continuem patint les retallades que van començar amb la crisi, i ja fa més de 6 anys que es mantenen. Per tant seguim tenint aquesta pèrdua de capacitat adquisitiva, però conflictes, no.

La supressió del complement mèdic va generar molta polèmica.

Però ja no hi podem fer res. El sindicat va arribar fins al Superior, vam perdre la causa i per tant, res a dir-hi.

Els treballadors s’han resignat amb aquesta situació?

Nosaltres ho continuem posant de manifest en les trobades que tenim amb el comú perquè hem obert una via potser més intensa amb el comú. Ens reunim periòdicament i ho posem de manifest, de la mateixa manera que ells també ens fan manifesta la situació econòmica.

Falten treballadors al comú o la plantilla és la correcta?

Aquesta valoració no la puc fer, el que sí que crec és que caldria revisar la situació dels treballadors de caràcter eventual. Hi ha places que s’estan allargant durant molt de temps i per tant demostren la seva necessitat i caldria consolidar-les.

És una de les qüestions que tractaran aquest mandat?

Sí, més a mitjà termini tenim previst parlar-ne, veure què és el que podem fer com a sindicat. Però ara els objectius més imminents són de reestructuració interna, organització i consolidació de la relació amb l’administració. Perquè volem que l’activitat sindical sigui pública i transparent i trencar aquesta imatge del sindicat com a cavall de càrrega, que només estem per crear conflictes i polèmiques. No és així, el sindicat és una entitat constructiva i perquè així sigui volem millorar els canals de comunicació amb treballadors, administració i altres sindicats. Tot el que fem es pot saber, no conspirem ni fem coses estranyes. Volem naturalitzar la funció sindical.

S’està abusant dels eventuals?

És un tema que es tractarà a mitjà termini i ho farem amb dades. Ara seria una opinió personal i no tindria sentit. Volem parlar amb propietat, quan comencem amb la campanya dels eventuals demanarem dades i veurem l’evolució de cada plaça.

Es vol fer una anàlisi més concreta.

Sí, amb els eventuals, però també amb tots els objectius que ens hem marcat fins al 2018, que és quan acabarem el mandat. Volem fer anàlisis prèvies i no parlar per parlar. Per això primer ens analitzarem a nosaltres, passarem una enquesta als treballadors per saber quina percepció tenen, què troben a faltar al sindicat perquè la desafecció és evident. Un cop estructurats i creats aquests canals de comunicació podrem entrar en les diferents qüestions, una de les quals serà els eventuals.

Han detectat que el sindicat no acaba de quallar entre els treballadors?

Exacte. Tot el procés judicial que hi ha hagut ha estat un desgast per als membres més actius i per als propis treballadors. Per tant volem donar visibilitat als serveis que fem i naturalitzar la tasca del sindicat. Sense afiliats això no té sentit, perquè som representatius només des del moment que hi ha algú que ho vol. La nostra idea també és no treballar només dins del comú, sinó establir ponts de comunicació amb altres associacions perquè ara l’activitat que es fa queda molt reservada a la gestió interna.

És important el contacte entre els diferents sindicats comunals?

Evidentment, i més ara que es parla de modificar la Llei de la Funció Pública, perquè ens afectarà a tots, tant a l’administració central com a la comunal. Per tant és important que ens comuniquem.

Els preocupa aquesta reforma?

Ens preocupa sobretot que no en sabem res perquè els sindicats comunals no hem estat convidats i tampoc hem rebut cap mena d’informació més enllà de la que trobem de forma pública a través dels mitjans. És inquietant el no saber.

Què és el que més els inquieta?

El que més ens preocupa és que les mesures que s’han pres sota l’argument de la conjuntura econòmica s’acabin consolidant en forma de llei. També saber exactament sota quines pautes es parla del traspàs de treballadors entre administracions. Seria bo fer-ho més obert i més transparent, perquè el recel seria menor.

Com s’hauria d’aplicar aquesta mobilitat dels funcionaris?

D’entrada no pensem que sigui una cosa negativa, el que volem saber és quins seran els criteris, és a dir, quin pes tindrà la paraula del propi treballador, si serà voluntari, obligat o com es produirà. El que ens neguiteja són els dubtes, perquè la mobilitat per si mateixa no és dolenta. Potser pot obrir més vies de promoció dins l’administració.

Hi ha mala imatge dels sin- dicats?

Crec que falta tradició sindical i no s’entenen bé els conceptes. El sindicalisme va més enllà de ser el carro de combat que envia un quan té problemes, fem molts més serveis. Sembla que només creem problemes i polèmiques i anem els uns contra els altres. I és tot el contrari. No estem en contra de ningú. Com hem d’estar en contra de l’administració en què treballem? Els objectius del cos polític i del cos de funcionaris són els mateixos: un benestar comú per poder fer una bona feina.