“Un dia voldria retornar al vòlei andorrà tot el que m'ha donat”

Quin balanç fa del 2016?

Durant aquest any he anat de menys a més, però acabo l’any molt content. Vaig començar una experiència a Bèlgica que no em va acabar d’anar bé, però vaig tenir la sort d’anar a parar al CV Terol, on vaig renovar, i aquesta temporada estic molt content. El títol de la Supercopa ens ha donat molta il·lusió i força per seguir endavant.

Suposo que ha cercat l’estabilitat en la segona meitat de l’any amb la renovació pel Terol.

Sí, ja feia un parell d’anys que estava canviant d’equip cada temporada i necessitava establir-me. Ni em vaig parar a pensar d’anar a un altre lloc. De fet, em van arribar després ofertes de Palma i Eivissa. Ja havia renovat i no tenia cap intenció de marxar.

Terol té fama de tenir una gran afició de vòlei. És així?

Sí, Terol és molt petit, va molta gent al pavelló i coneix els jugadors. Només hi ha el vòlei i el futbol, que està jugant a tercera divisió. Tanmateix, tampoc no hi ha gaires activitats per fer-hi, i anar a veure esport és una bona opció. La gent està molt enganxada a aquest esport, tot i que abans ho estava més, però no ens queixem perquè és l’afició de vòlei més gran d’Espanya.

El reconeixen pel carrer?

Sí, l’altre dia per exemple anava tranquil·lament amb la meva xicota i se’m va apropar un home corrent, creuant la vorera sense mirar, i em va dir: “Enhorabona per la victòria de l’altre dia, vas jugar molt bé. A seguir així amb aquesta actitud.”

I també el critiquen, imagino.

Et diuen les coses bones i també les coses dolentes. Recordo que després de la pitjor ratxa que hem tingut, de tres partits seguits perduts, amb una situació una mica crítica de l’equip, la gent venia i em deia: “A veure si espavileu!”

Va encetar el 2016 havent marxat de l’Axis Shanks Guibertin belga després d’uns mesos i amb la carta de llibertat a la mà. Què creu que va fallar?

Jo vaig tenir una part de la culpa perquè em vaig precipitar una mica. La veritat és que tenia moltes ganes de sortir, la temporad anterior havia estat jugant a l’Unicaja d’Almeria i quan vaig veure l’oportunitat d’anar a Bèlgica se’m van obrir els ulls perquè era un projecte que em cridava l’atenció. Em va fallar que el meu representant d’aquell moment em va enganyar, jo venia de guanyar la lliga amb l’Unicaja i no em vaig trobar les condicions que havíem parlat. De tot se n’aprèn.

Això és veritat. Ara, però, acaba de guanyar la Supercopa, oi?

Sí, i mira que no érem els favorits perquè veníem d’una ratxa molt dolenta, de perdre tres partits seguits i jugant malament, i l’Unicaja d’Almeria, en canvi, arribava havent-ho guanyat absolutament tot, vuit partits on només havia perdut un set. Et pots imaginar qui era el favorit. Però nos­altres érem conscients que disputant-se a casa teníem un plus, d’una banda, juguem infinitament millor, i de l’altra, perquè precisament l’afició colla molt. Va ser un partit ajustadíssim, de fet el recordo com un duel boig on vam començar dominant per dos sets però després ens van empatar posant-nos tota la pressió a sobre. Sort que al final, al cinquè i definitiu set, amb el 15 a 15 al marcador, vam fer els dos darrers punts.

Te 28 anys, és jove però no sé si pensa a retirar-se.

No, de moment no. Allargaré al màxim la meva vida professional esportiva a l’elit, potser dos o tres anys més en funció de com em trobi físicament.

I després? Voldria seguir el camí del seu pare que és president de la federació?

No tenim el mateix perfil, sempre ho diem. Sí que penso tornar a Andorra, però ho hauré de parlar amb la meva parella. A mi, per això, m’encantaria perquè voldria retornar al vòlei andorrà tot el que m’ha donat aquest esport ensenyant a la base del país fent d’entrenador.

Reptes per al 2017?

Acabar de la millor manera la lliga amb el CV Terol, ara som quarts i aspirem a estar més amunt, i després l’estiu vinent competir als Jocs dels Petits Estats, a San Marino.