“Andorra s'ha de preguntar quin és el seu avantatge competitiu”

Quines capacitats han de tenir els directius del segle XXI?

Estem a començament d’un 2017 en què hem vist molts canvis en la societat i a nivell polític que són reflex d’una enorme falta de confiança de la població en general cap a les institucions. I això és rellevant tant per a la política, com per als mitjans de comunicació, les empreses i les organitzacions. És molt important que els directius sàpiguen com tornar a guanyar aquesta confiança. I per fer-ho el més important és la capacitat del directiu per desenvolupar un projecte empresarial apassionant en el qual les persones que treballin en aquesta empresa es vegin reflectides, que aconsegueixi apropar-se a la gent i que aquesta consideri que els seus problemes reals s’estan tenint en compte.

I és fàcil de fer?

Es tracta d’un repte important. Ara ens trobem en un moment en què gairebé totes les societats estan en un nivell de riquesa que mai no han tingut. I al mateix temps molts se senten insatisfets. El repte és saber gestionar la situació actual de tal manera que les millores arribin a tothom i que tots se sentin ben acollits en aquesta societat.

I per què aquesta insatisfacció?

És el resultat de veure que problemes reals no se solucionen. Problemes estructurals en alguns sectors concrets que no s’ataquen. I també és el resultat del distanciament d’alguns alts directius amb la gent normal a l’empresa i a la societat. Això fa desconfiar perquè veus que no se’t té en consideració.

És una situació complexa.

Els canvis en l’economia han fet més complicat gestionar tot això. Els processos en l’economia s’han accelerat. Avui un canvi tecnològic es fa molt més ràpid que fa 10 o 20 anys. Això fa que s’acceleri la vida de la gent. També hem construït una economia molt connectada entre els països i que és molt complexa. Per construir avui un avió es necessiten mil milions de peces que venen de més de 150 llocs diferents del món. Tot això ha portat a uns resultats econòmics molt bons, però també a una gestió molt complicada amb una sensació d’acceleració que té la gent i on el progrés econòmic no ha estat el mateix. Alguns han avançat més que d’altres. Ha mancat una millor gestió dins de les organitzacions perquè aquest progrés arribés a tothom.

Què s’ha de fer per canviar-ho?

S’ha de crear aquesta sensació d’un projecte comú a l’empresa en què la gent s’hi vegi reflectida. S’ha de gestionar delegant més i amb menys jerarquies. També un flux d’informació més obert a les empreses perquè la gent la pugui aprofitar i aconseguir uns productes millors. I per últim hi ha la necessitat d’aprenentatge al llarg de la vida. Vivim cada cop més en un entorn canviant amb un component de tecnologia nou que ens obliga a adaptar-nos. Hem de canviar la mentalitat i el sistema educatiu perquè una persona als 30, 40, 50 o 60 anys pugui tenir les oportunitats adequades per formar-se.

És aplicable a Andorra tot el que ha explicat?

No sóc un gran coneixedor d’Andorra, però com a part de l’economia de la península i d’Europa, crec que les grans línies del que acabo de comentar també es poden aplicar a Andorra.

Fa 11 anys que l’IESE i Crèdit Andorrà col·laboren?

El 2006 es va crear la càtedra que dirigeix el professor Josep Maria Rosanas i un dels elements de treball té a veure amb els mercats en el context andorrà.

Hi ha projectes de futur?

Acabem d’extendre la càtedra aquest estiu i tenim per endavant molts anys de treball junts.

Andorra està en un procés d’obertura econòmica. Què ha de fer el país per atreure-la?

Sense coneixement específic del país, crec que Andorra s’ha de preguntar quin és el seu avantatge competitiu per atraure inversions. Teniu experiència de gestió i uns professionals molt qualificats. Això ha de ser la vostra base per seguir construint.

Què representa per a vostè i per a l’IESE ser el primer no-espa-nyol director general?

L’IESE és una escola de direcció molt internacional des de fa molts anys i fem activitats fora de la nostra seu inicial a Navarra. Estem a Barcelona i tenim campus a Nova York i Munic. Com a no-espanyol aquest discurs d’internacionalitat és més fàcil perquè entra pels ulls. Personalment és un privilegi i un honor.

L’IESE és de l’Opus Dei i vostè és membre honorari. És compatible en l’actual societat?

Es tracta de donar un missatge positiu i de feina ben feta a favor dels altres. Aquest és l’objectiu que tenim a l’IESE i que també tinc personalment. En un món en què costa generar aquesta confiança intentar treballar en favor de la societat en base a tenir bones empreses és un plaer i un privilegi.

Què suposa ser de l’orde?

És una decisió personal de tenir una vida cristiana en la societat en la qual visc i que em fa tenir una vida professional similar a la de la resta de persones. I és una vida que té, de manera molt natural, una vocació de servei.

Aquesta vocació de servei pot xocar amb el fet que es desenvolupa en el món dels negocis.

El que nosaltres volem demostrar a través del treball que fem a l’IESE de bona gestió és que el negoci no és un espai on el benefici ho és tot, ni l’avantatge propi sigui positiu. El que volem ensenyar és que una empresa ha de fer un benefici però què té uns objectius més enllà i un paper en la societat molt important de cohesió. Només es pot arribar a la seva vocació si s’entén la importància del treball en favor dels empleats i la societat.