Lamari
“Mantens l'essència encara que la vida et passi per sobre”
La banda malaguenya actua demà al Prat del Roure, presentan el disc 'Nuevo ciclo'
“Mantens l'essència encara que la vida et passi per sobre”
Chambao torna a trepitjar un escenari del país, el del Prat del Roure escaldenc (demà, a les 21.30 hores), vuit anys i mig després del concert que va oferir a l’Estadi Comunal. En aquesta ocasió, la banda malaguenya que encapçala Lamari (María del Mar Rodríguez Carnero) comparteix escenari amb Antonio Lizana.
Chambao segueix sonant Chambao. Però com es veu quinze anys després? Què ha canviat a la seva música, en vostè?
La pròpia essència es manté encara que la vida et passi per sobre. Canviar, no he canviat, només he sumat algunes vivències.
El nou disc es diu ‘Nuevo ciclo’. És un ‘reset’? Es pot ‘resetejar’ la vida, la carrera professional, la música que hom fa?
Nuevo ciclo suposa una nova etapa, amb noves il·lusions, noves metes, nous reptes.
Parlar de fusió avui no és dir gaire, oi? Qui practica avui un estil pur? És tan sols possible?
Chambao és pura fusió, és un joc constant, amb sons generacionals i gustos personals.
A Escaldes compartirà escenari amb Antonio Lizana. En què connecten? Com serà aquest espectacle compartit?
Antonio Lizana és un bon amic i molt bon professional. Connectem en l’amor que sentim per la música, per la creativitat i en moltes altres coses.
Va dir “el càncer és la meva causa”: en quin sentit?
Quant a col·laborar amb diferents activitats.
La malaltia, les males experiències, de debò fan més fort?
Això diuen...
Parlant de males experiències, des de ‘Papeles mojados’ el món ha canviat molt i a pitjor. Vull dir, al drama etern dels immigrants s’hi ha afegit el dels refugiats de la guerra.
La guerra és un negoci i a aquest negoci s’hi dediquen alguns partits polítics de tots els països del món.
El 2008, quan va venir a fer un concert a Andorra la Vella, va dir que la seva expectativa a la vida era “ser feliç, tenir una família i un cotxe”. Encara és així?
Són paraules que es referien al moment en què vaig complir la majoria d’edat, quan em veia amb una família i un cotxe i pensava que amb això era feliç. Avui dia sóc feliç amb la vida que tinc, amb les decisions que prenc, que són estar a prop de la meva família, fer música i viatjar.
Segueix anant ‘Pokito a poko’?
A vegades. Hi ha dies que requereixen més empenta.