Josep Sinfreu
“Si fem de transitaris no podem revisar què porta el transportista”
Josep Sinfreu, secretari general del Sindicat de Funcionaris de Duanes, critica la quantitat de tràmits que han de fer manualment, que impedeix fer controls més efectius, i demanen més agents perquè cal rebaixar la mitjana d’edat del cos
Canvi de junta al sindicat duaner, que es queixa de la “deixadesa” de Jordi Cinca amb ells i reclama agilitat informàtica per poder dedicar més temps a verificar la mercaderia que es declara, en conversa a COPE Andorra-AD Ràdio.
Junta de continuïtat, quins temes preocupen els funcionaris del cos de duana?
Voldríem fer una campanya de valorització del cos de duana perquè creiem que la gent no coneix exactament la feina que fem i la importància que té, a més d’intentar modernitzar-la pel que fa a programes informàtics, bàsicament per donar més bon servei als usuaris, perquè al nostre entendre estem una mica al segle XX encara.
Consideren que hi ha molta documentació que es podria deixar de fer en paper?
Hi ha un desgast molt important de paper i el Govern està fent campanya pel medi ambient, i estem fent una despesa de paper innecessària i té un cost molt elevat. Els transitaris ja tenen tota la documentació escanejada i nosaltres, no, i hauria de ser a l’inrevés, que anés per davant l’administració.
Estava previst implementar aquest canvi però no s’ha fet?
El programa tenia diverses fases, s’ha quedat estancat a la primera. Ens van dir que seria per un recorregut molt curt, de dos o tres mesos, i ara la direcció ens ha enviat un comunicat dient que hi estan a sobre però la fase 3, que ens hauria de solucionar els problemes, s’està allargant en el temps. No en sabem els motius, si és cosa de l’empresa o per temes de seguretat, però s’allarga massa. Hauria d’estar fa dos anys implantat i som aquí.
Consideren que perden temps fent papers?
Sí, avui dia tot va per codi de barres, escaneig i pdf, i nosaltres estem introduint dades a mà. Per la duana passen diàriament uns 200 camions, fem unes 1.800 declaracions de cinc folis que són 9.000 al dia i més de dos milions de folis l’any. Tot això s’ha d’arxivar i mirar, i no podem fer un control perquè les presenten a posteriori, no quan es fa el passatge del camió. És molt més difícil de controlar perquè no sabem què anem a controlar. Si tinguéssim abans la informació en pantalla ja podríem saber què hi ha, fer un cribratge, i mirar el que ens interessa més.
Per aquestes mancances informàtiques consideren que els controls no es fan prou bé?
El temps que dediquem a una cosa no el podem dedicar a una altra, si estem fent feina de transitaris, introduint dades en un ordinador, a vegades ens ocupa el 70% del nostre temps, que no podem dedicar a verificar i revisar què porta el transportista.
S’haurien de fer més controls físics de la mercaderia?
Se’n pot fer més, tampoc no es tracta de controlar sempre els mateixos cada dia, però són diners finalment. Com més controls la gent intentarà declarar millor, i més diners per a l’Estat.
S’havia de demanar el permís d’entrada als camioners de fora, ho farà la duana?
Estem esperant ordres i que els nostres superiors ens diguin a partir d’avui es controla, collem més o menys. El més segur és que ens correspongui a nosaltres perquè estem allà, a transport. Ja fem tasques que no ens pertoquen com retenir la carta groga d’un vehicle quan entra accidentat i la passem a transports perquè després aquell vehicle no estigui venut si està amb el xassís trencat, per exemple. També mirem l’intrusisme i que la gent de fora no pugui importar per a més de tres clients, i que si es carrega una mercaderia d’un país el camió ha de ser del mateix país.
Cal més personal a la duana?
Si continuem com ara, sí, perquè hem tingut jubilacions i canvis de servei d’agents que ens han restat personal. No arribem a 80, uns 74 o 78, i els últims anys potser hem perdut deu agents per jubilacions i no s’han substituït. Tenim el compromís de la direcció que aquest any s’hauria de fer un edicte d’entre 5 i 7 agents i, a més, som un cos especial com bombers o duaners, i la gent ha de ser una miqueta jove perquè fem de tot, serveis diürns, nocturns, hem de pujar als camions, i la mitjana d’edat és de 43 anys i hauria de ser més jove, d’uns 30, som 13 anys més vells del que hauríem de ser.
Amb el canvi de jubilacions als 60 anys s’envelleix el cos?
Sí. I s’ha de dir que això dels 60 pot semblar un premi molt gran, un chollo, i potser no ho és tant perquè també s’ha de veure que als 60 la gent es prejubila amb la meitat del sou, i si pots continuar vivint al mateix ritme potser sí que està bé, però no és el cas. Amb 60 anys hi ha gent que està obligada a plegar i té dificultats per trobar feina i no serà el caramel tan bo com s’està donant a entendre.
Quina és la relació amb la direcció del cos?
Bona, la nostra manera de ser ha estat de col·laboració perquè tot el que proposem són millores al col·lectiu. Els enfrontaments han de ser l’últim recurs, hem intentat ser bastant tous, potser, i se’ns critica per això, però és el nostre tarannà. Hi ha gent dins del cos que creu que hauríem de ser més reivindicatius però a vegades sent molt, molt durs, tampoc no s’aconsegueix i intentem ser políticament correctes.
Com valoren la situació del seu ministre, Jordi Cinca, que està centralitzant més crítiques ara que té una querella judicial?
No ens pot semblar bé perquè preferiríem tenir un ministre més a sobre, més proper, que hi poguéssim parlar i, a més, que el que es parla pugui executar-se, tirar endavant i arribar a la base, al col·lectiu, i en aquest cas nosaltres vist com està la situació tampoc no hi hem insistit.
S’afegeixen a les peticions que Cinca hauria de ser rellevat?
Hem intentat tenir una posició política neutra, l’anterior sindicat sí que tenia una línia, però creiem que al nostre col·lectiu tenim representació de totes les forces polítiques i al sindicat els representem a tots, i no podem prendre partit per ningú.
Quines reivindicacions volen que inclogui la reforma de la Llei de funció pública?
Intentar que sigui just per a tothom i la carrera professional. Som un cos especial i aquesta llei majoritàriament va per a l’administració i hauríem de diferenciar bastant bé cossos especials i el cos general, perquè els especials tenen tots la seva llei, i intentar que no passi com amb la Llei de pensions, que no hi hagi soroll i malentesos.
Els duaners són dels que menys participen en el fons de pensions, per què?
És per la desconfiança que ha fet el repartiment de les pensions perquè quan veiem que una cosa que la tens garantida per llei, amb un Govern al darrere i a l’hora de veritat la llei no serveix, la gent té desconfiança. A l’inici no se sabia on anirien els diners i se suposa que a mesura que hi hagi més claredat i informació la gent pugui afegir-s’hi.