“No hi ha cap problema perquè el cònsol compatibilitzi dues feines”

Com veu la política nacional, que ha viscut uns mesos de molta crispació?

Aquesta situació no és bona per al país perquè la crispació no aporta res, no et deixa veure la realitat ni fer els projectes. Qui governa té la responsabilitat de governar i de fer accions i l’oposició ha de tenir un paper ponderant, important i de control, i sobretot aportar idees i fer debats d’idees i no de crispació ni d’accions unilaterals més aviat de tipus personalista i no general, que és el que interessa al ciutadà. Estem vivint una època molt difícil a Andorra i a Europa i hauríem de ser més prudents.

Vostè, que té moltes empreses i treballa a fora, veu que aquest ambient crispat ha afectat el moviment econòmic?

Estan sortint als mitjans de comunicació de tot el món notícies que són preocupants i tots els corresponsals i proveïdors o contactes que tenim a fora ens pregunten què passa a Andorra. Hi ha inquietud i es tradueix no en manca de confiança, però sí interrogants sobre el futur d’Andorra, i això no ajuda gens el creixement econòmic.

Aposta per l’acord d’associació com un pilar fonamental per al desenvolupament del país?

És un acord que es necessita, ens hem d’aproximar més a Europa però estem en situació de crisi. Hi ha hagut un desplegament fiscal prou important que ha perjudicat moltíssim les empreses i una crisi global que també ens afecta moltíssim, i al voltant hi ha la mateixa crisi i les perspectives de creixement no són gaire importants. Ara, les crisis també són oportunitats i hauríem de ser prou intel·ligents per tenir un acord important amb Europa. És molt difícil perquè també està en crisi amb el Brexit i no sabem què passarà a França, i per a Europa Andorra no és el primer problema, serà l’últim.

És possible preservar particularitats, com el tabac, que han fet pujar el país?

Andorra està vivint d’una economia molt feble analitzat financerament. L’Estat està vivint de tres productes, estem en una dependència total i si cau un dels tres es perden el 30%-40% dels ingressos, que és molt considerable, no es pot jugar amb un país d’aquesta manera. Però hem d’anar adaptant-nos, com va passar el 1990 quan es va negociar l’acord duaner. Llavors es va ser molt prudent, no es va anar a buscar gaire soroll o posicions gaire dràstiques, sinó sent humils per intentar reconduir la posició de la nostra economia i és el que ens ha donat estabilitat.

Què li sembla que el cònsol d’Encamp treballi de topògraf com ha denunciat Liberals?

No hi ha incompatibilitat legal perquè no hi ha una llei específica i penso que és part de la crispació política, i s’ha baixat a un nivell que no convé al país ni a la parròquia i ja havien sortit d’altres casos. Els responsables polítics no tenen horari laboral, tenen 24 hores tant si és cap de setmana com no. Jo anava a tot arreu i a l’empresa només a les assemblees perquè tinc la sort que tinc una família nombrosa que em va poder substituir, però qui té un despatx tècnic, d’advocats, hi ha de ser algunes hores, alguna cosa ha de fer.

Considera que Jordi Torres, que va ser cònsol menor amb vostè, ha actuat bé dient que compatibilitzarà les feines?

És difícil valorar les paraules que cadascú expressa perquè té llibertat, cadascú és amo de dir de la manera que pensa. Jo no ho hauria dit de la mateixa manera però sí que el fons de la qüestió, que penso que és el que interessa, per mi no té cap problema. Molta gent té la seva tasca, inclús els que no tenen negocis estan en altres feines i tenen excedències i les feines les preserven.

Un funcionari ho té més fàcil perquè li reserven la plaça.

Tenen el negoci assegurat perquè després continuïn amb la seva feina però penso que Andorra és un país petit i necessitem tota la gent que s’hi pugui dedicar. Cada vegada és més difícil trobar candidats per anar a les eleccions i a la cosa pública, i és molt important reconduir aquesta situació.

S’han de regular més les incompatibilitats?

Es pot mirar de regular però a mi em fan por les regulacions perquè el que estem veient darrerament a Andorra és que estem fent un copiar de tot el que hi ha a fora. Hauríem de fer una cosa pròpia, regulada per nosaltres mateixos, no des de fora, perquè cada vegada ens passa el mateix i fem normes que en l’aplicació resulten controvertides i inclús a vegades inaplicables, desproporcionades, perquè no estan adequades a la nostra realitat.

L’oposició ha criticat molt la gestió de personal del seu mandat.

Hi havia una realitat que ja vam heretar de personal eventual i s’havia de regular. No vam arribar a poder fer-ho però volíem fidelitzar i fer contractes més fixos. De les estructures de personal que teníem no havia tingut cap queixa, al contrari, es desenvolupaven les tasques correctament, amb les àrees ben definides, estructurades perfectament i recordo que ja hi era de fa molts anys i s’anava mantenint. El personal érem 330 en arribar i quan vaig marxar potser havien baixat 10-20 persones, però no s’havien ni desmantellat serveis ni hi havia cap problema.

Com veu el nou model de transferències que han acordat el Govern i els comuns?

Hi ha una cosa que em preocupa i és el nivell de control de despeses que tota administració ha de fer i Govern està incrementant les despeses i els comuns les estan reduint. A Encamp vam patir molt els primers dos anys perquè teníem una situació financera molt complicada i vam reduir no sols l’endeutament considerablement, també la despesa, i Govern l’ha anat incrementant i el que no podem fer és si els comuns sacrifiquen una part de transferències el Govern que també sacrifiqui una part del seu control.

Amb l’ambient actual té ganes de tornar a la política?

No, gràcies.

És una retirada definitiva?

Sí, avui ho tinc clar, no es pot dir d’aquest aigua no en beuré però avui ho tinc clar.