“És fàcil dir que venem barat però no podem tenir l'hotel buit”

Com viu l’hoteleria aquest moment tan tranquil de l’any?

Estem en la travessia del desert. Un dels grans problemes que tenim és el de l’estacionalitat i seria bo que ara que estem entrant una altra vegada en estudis per dinamitzar una Andorra més actual que tothom ho tingués al cap, especialment les autoritats, perquè Andorra en general dels dotze mesos és productiva cinc o sis, després ens dediquem a cremar una part, tot o més del que els altres mesos hem pogut arreplegar. No em serveix que passa el mateix a tot arreu perquè Andorra és molt peculiar, petit i és senzill saber què passa.

Com es poden solucionar aquests mesos improductius?

Tenim un producte d’hivern magnífic, sense competència, amb neu, comerç, parcs temàtics, museus, restauració, un ventall que no té cap altra destinació. A l’estiu una natura excepcional i moltes possibilitats, però en primavera i tardor no tenim producte. Tenim shopping però la climatologia és adversa i no tenim coses per fer a cobert. Fa anys que proposo que hauríem de tenir dos o tres parcs temàtics coberts, amb capacitat per a moltes persones, i que podrien estar oberts tot l’any.

Quins projectes han de ser?

Com Caldea, museus... Haurien d’estar units a les estacions perquè el personal tindria feina tot l’any, el consum intern creixeria i la seguretat social tindria cotització dotze mesos. Crearia activitat econòmica tot l’any i els cinc mesos que ens dediquem a cremar euros a palades en cremaríem menys i després, més utòpic, aspirar a tenir beneficis. No és difícil crear-los i serien llocs que no hi hauria a cap altre lloc. Per què no tenim neu 12 mesos per esquiar? Existeix a llocs de molta calor, com Dubai. Hi ha solucions, per què no ens posem d’acord? Mai no s’ha fet una planificació d’on volem anar i com fer una projecció.

A qui correspon la iniciativa, un privat ho podia haver fet ja?

Ara estem parlant de la inversió estrangera, s’ha ficat un límit que no hi hauria de ser. El límit hauria de ser que tot projecte que vingui ajudi l’Andorra del futur, si qui ho analitza creu que no aporta res pot tenir una sèrie de propostes seleccionades amb estudis de viabilitat i proposar-li’n un a l’inversor. Són coses senzilles, perquè al final el que fem és portar operadors estrangers que ens diguin què hem de fer i no coneixen el país, el coneixem els que estem aquí a dins. Andorra necessita que siguem capaços de creure el que tenim per saber vendre el destí i quan el turista ja estigui aquí li traurem tot el suc.

S’està preparant un pla amb participació de tothom.

He participat en molts estudis en 38 anys que fa que soc al país i voldria saber en quin calaix han quedat. Si realment aquest és el que volem hem de treballar tots junts, que tothom hi aporti la seva i arribem a conclusions i tirem endavant. No estem per perdre el temps perquè si no arribarà un altre, com PortAventura que ja té un parc Ferrari, i aviat tindrà un Barcelona World a dues hores, si no ens espavilem ells tanquen tres mesos i nos­altres cinc, arribarem tard.

Què fan els hotels per atreure clients en aquests mesos?

Els caps de setmana continuen tenint cert atractiu, a l’estiu s’iguala molt sobretot a l’agost tota la setmana. El Cirque du Soleil, que l’any que ve en principi s’acaba, i hi haurà qui dirà que són molts diners, però el que sé és que tenim demanda pel Cirque. Tenim problemes per a alguns caps de setmana per tenir entrada i els hotels ja ho hem venut i no havia passat mai tenir-ho venut al juliol. Ens diran que a aquest preu que ho donem, d’acord, però almenys quelcom tenim. Ara es tanca el Cirque perquè es vol fer una altra cosa però si no se’n fa perdrem pistonada.

Es critica que omplen els hotels perquè baixen molt els preus?

Els preus tirats, la guerra de preus, ve per l’estacionalitat. Andorra té una sobreoferta immensa i una microdemanda. És molt fàcil dir que els hotelers venen massa barat. El que no podem tenir és els hotels buits, perquè hem de pagar personal, lloguer, proveïdors, llum, gasoil. I arriba un moment que calcules el cost d’una habitació buida, que és un producte més perible que el peix, perquè la que no has venut avui mai la podràs vendre, i si en lloc de facturar 0 factures 20, has produït 20 i hauràs de veure si pots vendre a 20 o no. Que no hauries de vendre a 20 si pots vendre a 50, lògic.

Part del sector demana vendre més car encara que l’ocupació sigui inferior que omplir barat.

Això és molt fàcil dir-ho però estem al mercat. Si no entren clients baixo el preu perquè necessito vendre, necessito ocupació. Que és millor el 50% al doble de preu, segur, però és fàcil dir-ho després i per si de cas tu ho has de tenir venut. El negoci dels altres es veu molt fàcil. L’hoteler que ho vulgui fer ningú no l’obliga. Els de la UH del centre vam ficar-nos d’acord un hivern en els preus mínims però ens hem de ficar d’acord tots. Si a la que un de cinc ven a preu de tres, l’altre que fa? Ha de vendre.

Baixant els preus el servei d’alguna manera s’està reduint?

S’està reduint possible marge, cal no arribar a perdre. Una cosa és baixar marge que cada vegada és més difícil, aquests anys de la crisi dura els hotels difícilment han fet reinversió. La millor inversió que pots fer és un manteniment constant i hem perdut molt aquests anys, pocs s’han pogut permetre el luxe d’anar fent reposició. Teníem una planta hotelera sensacional i molt competitiva i potser hem perdut una mica per més que han vingut nous hotels.

S’haurien d’establir límits als preus amb normativa?

No existeix a cap lloc, no hi ha cap país, que ho tingui regulat. Existeixen categories on es fiquen les condicions a donar i serà a tu que et sortirà o no, i el que has de complir i si podràs o no baixar el preu, aquí està la competitivitat i la competència.

També es diu que paguen salaris molt baixos.

No és veritat, podien ser més elevats, segur, però amb el marge que ens estem movent com podem pagar? Hi ha uns salaris mínims que estan per sobre dels dels països veïns, sobretot al del sud, i una cosa que no es valora. Comparem hostaleria i comerç, una persona que treballa al comerç i una que està a l’hostaleria per més que guanyin el mateix no és veritat, perquè els de l’hostaleria estan fent dos àpats i de vegades fins i tot l’allotjament i hem de cotitzar per aquest import del dinar. Si ho sumes al salari ja no és tan poca cosa.

La restauració funciona bé?

La salut de la restauració a Andorra és excel·lent. Hi han ajudat molt les jornades d’Andorra a Taula que hem intentat mentalitzar els cuiners que utilitzin producte proper de quilòmetre 0, hem guanyat molt en atenció, ens queda moltíssim encara.

Que hi hagi tantes franquícies treu autenticitat?

Sí, però hi ha d’haver de tot, i qui viatja normalment busca la cuina del país. Andorra ha de vendre la diferenciació, si volem vendre el mateix que els altres tant en comerç com en restauració, malament, perquè no podrem competir. Hem de vendre el que els altres no venen.