“Em dol molt que Joan Besolí estigui tancat a Madrid”

Com veu el moment actual del país?

Hem patit molt, moltíssim, però crec que comencem a sortir. Ara la tragèdia és el que està passant a Grandvalira, que és pitjor que la bomba atòmica. Ha estat el millor any d’esquí de la història i per celebrar-ho per raons misterioses que la majoria dels andor­rans no sabem però ens podem imaginar resulta que es barallen i volen trencar aquest èxit global. És inadmissible. I a sobre el Govern diu que ell no hi és per a res. Crec que té la responsabilitat i l’obligació de fer de mitjancer, d’intentar saber què ha passat. Perquè diuen que és un conflicte que ve de lluny.

Què pot haver provocat demanar la dissolució?

Canillo i Encamp han estat segles disputant-se el terreny de Concòrdia i només ho han resolt amb sentències i encara sembla que hi ha una maledicció que de tant en tant torna a sortir. Sorprèn que les administracions no hagin vist arribar la tronada perquè quan van tractar el tema delicat de l’edifici al cap del port afectava terrenys de Saetde i és normal que al senyor Viladomat algú l’hagués consultat o parlat.

Pensa que Joan Viladomat té raons per queixar-se?

Crec que hi ha hagut una acumulació de malentesos o de petits conflictes que s’han posat a un nivell màxim la vigília de trencar-se amb la plataforma de Soldeu. Tothom reconeix que Ensisa ha fet inversions, ha repartit molts dividends, i d’una situació desequilibrada a l’inici ara fa la sensació que ha recuperat el retard. És un èxit empresarial però que això comporti un disgust o una problemàtica amb Saetde és el que algú amb visió de les lleis fonamentals de les societats havia d’haver previst i cuidat. I hi ha molts interessos, els bancaris, l’administració, el Govern, els dos comuns i tota la indústria turística. Algú ha de fer quelcom per evitar el trencament perquè seria un desastre absolut amb conseqüències dramàtiques.

Sobta que ells mateixos no s’adonin del mal que es fan com a empresa i atractiu de neu.

De vegades quan hi ha malestar en una societat un soci diu: “Me’n vaig i ho trenco tot.” I força el trencament amb l’esperança que algú reflexionarà, recapacitarà i tornarà a posar les coses al seu lloc, que no es farà en cinc minuts. Vol dir que s’ha de fer un pla conjunt d’inversions coherent per a l’èxit de la marca conjunta. Estem al Top-10 de les estacions gràcies a un esforç de tots plegats i ningú entendrà que per raons personals o del tipus que sigui això se’n vagi en orris.

Què hauria de fer el Govern per solucionar-ho?

Cridar-los, fer-los seure en una taula, analitzar profundament el que ha passat, el que pot passar i què es pot fer per superar aquesta gran crisi, perquè afecta l’economia andorrana i el Govern té l’obligació de vetllar per l’economia andorrana.

És menys crític amb la tasca que està fent el Govern que fa uns mesos?

Si l’economia va bé també és mèrit del Govern, no podem pas dir que no. Reconec que en política turística i mediambiental han fet molt bona feina. Sanitat és un treball d’Hèrcules però tot­hom critica, però cadascú quan anem a l’hospital sortim satisfets i quan hi ha una emergència sortim satisfets i és mèrit d’algú, el que passa és que el col·lectiu mèdic sempre és una zona conflictiva hi hagi qui hi hagi perquè costa molt de gestionar.

Però calen reformes?

S’ha de reformar constantment. Has de tenir les idees molt clares i vas adaptant-te a les noves realitats, que és que cada cop la protecció mèdica i social és deficitària i tampoc és bo. Cal sostenibilitat fiscal, que no hem de fer pagar als nostres fills i nets el serveis que rebem nosaltres. Europa és un club d’egoismes, cada país es defensa com pot però la competició fiscal hi és, i forta, i Andorra ha de defensar ser un país de baixa tributació, si no ho tindrem malament.

Hi ha menys crítiques respecte a la negociació amb la UE perquè Govern està informant?

Em preocupa molt l’acord i l’altre dia vaig tenir una alegria perquè vaig veure que el Govern parlava amb el ministre d’Exteriors de Noruega. El marc referencial i jurídic ha de ser la història d’èxit de Liechtenstein, que té el marc de l’Espai Econòmic Europeu. De moment no hem trencat res d’irrecuperable però amb aquest acord d’associació no es veu ben clar, almenys jo no ho he vist, els avantatges concrets que portarà i què perdrem. Perdre competitivitat seria molt greu perquè sabem el que és una crisi. Queda per damunt de tot que un acord amb Europa el necessitem, això ho accepta tot­hom perquè el del 1990 s’ha quedat vell.

Ho està fent bé Josep Miquel Vila al comú de Sant Julià?

Sí, el comú ho fa bé. El problema és el deute i Naturlandia és un capítol important. No ha sortit bé però Naturlandia no és un projecte desgavellat, s’ha d’equilibrar la gestió i penso que aquest comú té ganes de trobar una solució. Tot menys tancar.

Com ha viscut que l’exministra i excònsol de Sant Julià Montserrat Gil hagi acabat a presó?

Una gran pena i una gran tristesa. No puc dir res més perquè ha estat jutjada però soc solidari amb ella perquè és una bona persona a qui conec fa molt de temps i sempre tindrà la meva amistat. Tema jutjat, tema acabat.

L’afer de Sandro Rosell ha acabat afectant Sant Julià amb l’empresonament de l’exconseller Joan Besolí.

També és molt trist perquè sembla que l’han detingut pràcticament perquè era andorrà, hi havia por perquè Andorra no extradeix els nacionals, però cap país no els extradeix, que no es vulguin acusar més del compte. El tinc per bona persona, s’ha de veure quin delicte ha fet per llei andorrana. Tots els comptes que tenia Joan Besolí a Andorra, amb socis o sense, passaven pel control de blanqueig primer de l’entitat bancària i després de la UIF­and. Jo només intento defensar quan algú és víctima i està a ter­ra no el carrego més, primer per amic i després per compatriota em dol molt que un andorrà estigui tancat a Madrid. Als andor­rans els hem de jutjar nosaltres, no sé com acabarà però al món del futbol hi ha molts diners i on hi ha diners hi ha temptacions i hi ha qui hi cau, s’ha de veure el grau de culpabilitat que pot tenir el senyor Besolí.

Andorra fa esforços d’homologació i transparència i sempre surten casos, BPA, Pujol, Rosell, negatius per al país.

El mateix passa amb països del nostre calibre com Suïssa, Liechtenstein o Luxemburg, però sembla que siguem una mica masoquistes i gaudim exagerant les desgràcies. No n’hi ha per a tant, de 70.000 habitants que n’hi hagi un, dos o tres que incompleixin la llei, doncs paciència, l’important és ser un país cooperant, transparent, només tenim cinc bancs i no costa tant controlar-ho. Sembla que hi ha una força superior que quan baixa la pressió la torna a treure, una mà negra que s’obsessiona per com pot perjudicar Andorra.