Pedro González Grau
“No estem pensant en fusions, només a créixer”
El 15 de juny es van complir tres anys de Pedro González Grau com a conseller delegat de MoraBanc, una època que ha coincidit amb un moment complicat i de transformació per a la banca nacional.
Acaben de fer-se públics els beneficis de tots els bancs de l’any passat. Quin balanç fa MoraBanc del 2016?
Durant el 2016 ens vam dedicar a transformar el banc, entenent que a conseqüència del cas BPA no era el millor moment per expandir-se. La nostra solvència ens ha permès fer una transformació molt ràpida, hem fet els deures i aquest any ja estem creixent. El nou model demana implementar temes molt importants com, per exemple, Basilea 3 (nous requisits per als bancs per a la millora del control i la gestió de riscos) o les IFRS (normes comptables internacionals), però són punts que ajudaran a enfortir la plaça.
Quins són els principals focus de la transformació?
Hem enfortit el balanç i és molt més líquid, hem aixecat més de dos punts la solvència, vam sortir de Colonial o altres inversions de private equity, hem invertit molt fort en la digitalització per donar millor servei... Des del punt de vista d’accionistes i clients la solvència és fonamental. Volem guanyar quota de mercat a Andorra, ser agressius donant crèdits i mantenir el compromís amb la plaça.
Creixement també a fora?
Creixement a fora de forma selectiva i concentrada. Ja no tenim presència a l’Uruguai i abans ja havíem tancat a Dubai. Ens centrem en dues places de màxima solvència financera on tenim presència: els Estats Units i Suïssa. Volem incrementar la massa crítica en aquestes dues places perquè avui en dia necessites més volum. El negoci Mora Welth (a Suïssa i als Estats Units no hi ha activitat bancària directa, sinó d’assessorament i gestió patrimonial) ha crescut en un 43,6% durant el 2016. És un model en què els clients poden treballar amb el banc que vulguin, inclosos nosaltres.
Els rumors de fusions dins la plaça són constants i MoraBanc és a totes les travesses.
No sé si n’hi haurà. Se’n parla i se’n parlarà. A Espanya porten tres rondes de fusions i ara es torna plantejar. Nietzsche va dir que la independència és el privilegi dels forts. Posicionem el banc per dependre de nosaltres mateixos, no de cap fusió, per això ens centrem en el creixement. Potser el que dic avui no és el mateix que el que diré demà perquè l’escenari canvia. Fa uns mesos dubto que el Santander hagués previst comprar Banco Popular.
MoraBanc és una núvia amb molts pretendents.
No totes les dones ni totes les núvies s’han de casar. Una de les meves feines seria mirar les possibles opcions de fusió i puc assegurar que durant aquest any no estic mirant res. La meva feina enguany és tornar a créixer. La voluntat dels accionistes és seguir com fins ara i no pensen en bodes. La transformació del 2016 s’ha fet pensant a mantenir la independència.
La tempesta damunt de la banca andorrana minva?
També crec que ha estat una tempesta, tot i que la major part ja ha passat. La confirmació del final serà l’1 de gener de l’any vinent. Amb l’intercanvi automàtic d’informació totalment implementat no hi haurà cap sospita. I amb l’IFRS a nivell comptable i els requisits de Basilea 3 serem com qualsevol altra jurisdicció. Estarem normalitzats. Després tens l’opinió pública i el soroll per coses del passat. Influir en l’opinió pública és complicat. Has de mostrar credibilitat. I credibilitat és transparència. Espero que no continuïn sortint notícies com fins ara.
Els bancs andorrans tenen eines per triomfar a l’exterior?
Tenim un know how i una experiència de serveis de 50 anys i una sensibilitat pel mercat hispanoparlant molt desenvolupada. Per què Andorra no pot ser un gran centre financer hispanoparlant? Som el més antic del món en aquest context. No busquem milions de clients, sinó milers ben atesos amb un tracte personalitzat.
Per què és tan important que s’aconsegueixi el passaport europeu per als productes financers andorrans?
És més important per al país que per als bancs. Perquè les entitats tenen o tindran filials a la Unió Europea i si no es pot comercialitzar des d’aquí productes financers es corre el risc que les matrius de les entitats se’n vagin a un país de la UE i aquí quedin filials. I al final també s’instal·laran bancs de fora.
Hi ha interès de fora?
JC Flowers és l’exemple. Una cosa és tenir un banc i l’altra és obrir dues sucursals.
S’incrementaran el 2017 els 23 milions de guanys del 2016?
Amb 306 milions d’euros en recursos propis, obtenir 23 milions és un ROE (benefici en comparació amb recursos destinats) d’un 8% en un any de transformació. Aquest percentatge és amb una ràtio de capital de 20, segons Basilea 3. Si baixes el capital al 15 el ROE és d’un 12%. Una rendibilitat del 12% sostinguda seria molt interessant.
Espera un augment sensible?
No sé si serà un 5% o un 10% més. Però encara és massa aviat. Serà un creixement orgànic i real perquè no hem comprat res. Estarà molt basat en el que estem fent a Andorra.
El banc va reduir la plantilla. S’esperen més ajustos?
L’ajustament de plantilla no va provenir d’una voluntat de rebaixar, perquè al mateix temps vam incorporar un 5% de la plantilla. Vam contractar gent amb noves competències perquè les necessitem en la transformació del banc. Pel que fa a ajust, tot el que s’havia de fer està fet i la perspectiva és estabilitat i tranquil·litat de la plantilla.