Francisco García Paramés
“Per invertir és més important fortalesa mental que intel·ligència”
El gestor espanyol diu en un acte a crèdit andorrà els avantatges de les adquisicions a llarg termini i la importància de la personalitat per prendre decisions encertades
“Per invertir és més important fortalesa mental que intel·ligència”
Considerat un dels gestors més importants a l’Estat espanyol, Francisco García Paramés va oferir ahir una conferència a Crèdit Andorrà. L’acte es va dur a terme en el marc de l’acord estratègic signat entre l’entitat bancària i la gestora Cobas Asset Management, que dirigeix García Paramés, per a l’assessorament financer en renda variable europea de determinats organismes d’inversió col·lectiva gestionats pel Grup Crèdit Andorrà.
Vostè es manifesta partidari de la inversió a llarg termini.
Les inversions a un període ampli de temps les pots controlar en certa mesura, i la inversió a curt termini et controla a tu. Les possibilitats d’encertar a llarg termini són més altes que les probabilitats d’encertar en les situacions a curt termini. Em sembla molt més lògic i més fàcil. També és qüestió d’experiència. A mi m’ha anat millor invertir a llarg termini.
També es diu que a llarg termini la dificultat és saber de quina manera es podran arribar a comportar els mercats.
Sí, però al final les coses s’acaben imposant. En un curt espai de temps es poden desviar de la lògica, però a llarg termini s’acaben posant al seu lloc. Els preus no poden ser baixos gaire temps perquè finalment acabaran atraient els diners i la situació s’acabarà normalitzant.
A partir de quines quantitats es pot invertir i quins consells dona als petits inversors?
Es pot invertir a partir de quantitats petites, des de 100 euros, però cal analitzar bé les coses. S’ha de fer el mateix que quan es compra una casa o un cotxe: estudiar bé les possibilitats i prendre una decisió correcta. Però s’hi ha de dedicar esforç. Alguns cops es pot pensar que amb poc temps es pot decidir, però en el món de l’estalvi això no és així i cal destinar-hi temps.
Vostè aplica les teories de l’escola austríaca.
L’escola austríaca permet entendre millor els fenòmens econòmics, i no només els cicles, que alhora són una part dels fenòmens. Posa al centre d’actuació l’home com la persona que decideix, les finalitats amb les quals treballa i els instruments que té per aconseguir-ho. Descriu millor l’economia l’escola austríaca que l’escola neoclàssica, ja que l’economia keynesiana o la monetària parteixen d’un home absolutament racional que sempre pren decisions correctes. Descriuen un home que no existeix.
Per tant, no es pot ser racional en la inversió?
No és fàcil. Jo dic que tots som irracionals i parlo dels problemes als quals ens enfrontem a l’hora de prendre decisions per invertir. Per exemple, ens influeix el pessimisme perquè no ens agrada el risc.
Fins a quin punt la fortalesa mental és important per treballar en el sector?
Per invertir correctament, és més important la fortalesa mental i la personalitat que la intel·ligència. Pot ser no és tan així per ser professional, però per invertir correctament és molt important tenir personalitat.
Fins a quin punt vostè considera que treballa en una professió de risc?
El risc existeix sempre. Tot té conseqüències negatives i positives a la vida. Els estalvis de la gent són importants, però també la salut i altres aspectes. Intentem limitar el risc al màxim perquè la gent conservi els estalvis i mantingui un poder adquisitiu amb el pas del temps.
En aquest sector es diu que es pot perdre tot de la nit al dia.
Sí, però depèn del que valoris a la vida i de si dones més importància als estalvis i als diners o a altres coses.
És fàcil caure en l’avarícia i perdre el sentit comú?
Sí que és fàcil. L’avarícia en alguns moments et pot conduir a fer coses irracionals o a fer una aposta massa forta. S’ha de ser prudent i saber diversificar.
Com s’han de gestionar els moments delicats?
S’ha d’assumir que els moments difícils vindran sempre i que cal estar preparats per quan arribin. Si sabem això ja haurem gua-nyat molt, perquè en moments delicats, si els sabem gestionar, també ens poden aparèixer oportunitats.