Anna Casademunt
“La música antiga torna a estar una mica més de moda”
Fantasiant presenta avui el programa ‘Joye des élysées’, un repertori d’obres per a viola de gamba dels segles XVII i XVIII, dins el marc del festival Femap, a Casa de la Vall
“La música antiga torna a estar una mica més de moda”
Va començar a estudiar viola de gamba als divuit anys i aviat es va trobar en Marc de la Linde pel camí. Junts, dos artistes molt joves han trobat en la viola de gamba la seva passió virtuosa i formen un duet que es compenetra a la perfecció i ofereix una sonoritat molt especial. Amb partitures clàssiques i arranjaments propis, arriben avui a Casa de la Vall per no deixar indiferent ningú.
D’on neix la idea de Fantasiant?
Els dos vam coincidir en un projecte a l’Esmuc i vam començar a tocar junts. Abans d’això no ens coneixíem. Vam quedar un dia per tocar junts i de seguida vam decidir fer un grup, perquè vam congeniar moltíssim i, a més, per a un gambista és un gust tocar amb una altra viola de gamba perquè normalment toquem amb conjunts, però gairebé mai en un duet.
Com és que toquen la viola de gamba?
Tant en Marc com jo venim de família de músics, per tant la teníem molt a prop, a casa. Ell va començar a tocar la viola de gamba als vuit anys. Jo tenia un oncle que la tocava i vaig començar als divuit anys, perquè abans tocava altres instruments com la viola de braç.
Què té d’especial aquest instrument?
Té un registre molt ampli de notes greus i agudes, un timbre molt penetrant, molt natural, amb molta força i intensitat. Potser no té un so tan potent com el violí o el violoncel però té un so més rodó, més profund, té molt més color. A l'època deien que era l’instrument més proper a la veu humana.
Es van interessar per la música dels segles XVII i XVIII a causa de l’instrument o al revés?
En el cas del Marc va venir donat per l’instrument que tocava, i més tard, als 16 o 17 anys, va començar a entrar en la música del barroc i renaixement. A mi m’agradava aquesta música, i cada cop m’hi vaig anar trobant de manera més familiar i més natural, i vaig acabar tocant la viola de gamba.
S’està perdent aquesta música entre els més joves?
Jo crec que no. La música antiga torna a estar una mica més de moda i hi ha més gent, dins l’àmbit dels conservatoris i les escoles de música, que està estudiant música antiga. Ara mateix es viu molt en la immediatesa de les coses i aquest és un treball que requereix temps i paciència, però penso que hi ha molta gent a qui li agrada i li dona valor.
Quin format portaran al festival FeMAP?
El format serà senzill. Serem en Marc i jo amb les violes de gamba acompanyats de l’Igor Davidovics amb una tiorba com a baix continu. A vegades aquest programa també el toquem amb un clavicèmbal però en aquest cas no l’hem pogut portar.
Hi ha molts festivals de música antiga?
Per ser una formació tan recent ja hem tocat a diversos festivals de música antiga. N’hi ha pocs, sí, però hem tocat a bastants d’aquests. Fins i tot hem anat a Múrcia i a Menorca. Ens agradaria tocar a més llocs, és clar. A Espanya n’hi ha molts i si fos per nosaltres ja hi aniríem, però fa poc que toquem i som poc coneguts.
Com definiria la música que toquen?
El nostre nom ja dona pistes. Ens agrada la fantasia de l’obra musical del renaixement, amb una mica d’improvisació, i volem anar més enllà de la interpretació de partitures perquè també ens agrada arranjar peces noves a cada concert perquè tots siguin diferents.
Quins objectius de futur tenen?
Per començar, ens agradaria tocar a més festivals, però també ens agradaria fer un disc ben aviat. Tenim arranjaments propis, hem fet enregistraments per penjar a la web i per donar-nos a conèixer als festivals, però gravar un disc sencer, que és una cosa que hi serà tota la vida, no ho hem fet encara. És molta responsabilitat perquè és una cosa molt gran, però ho volem fer.