“Ningú pot demanar el vot pel no a l'acord d'associació”

Quina valoració fa de l’activitat parlamentària dels darrers anys?

Aquesta última legislatura ha estat intensa a nivell de treball parlamentari. A l’inici vam tenir la problemàtica de l’afer BPA, que ara ja està en fase de resolució però que ens va portar molta feina immediata. Ara ja hem agafat el ritme normal. Aquesta és una legislatura molt important perquè DA porta sis anys al front del país i hi havia una sèrie de reformes pendents que s’han de realitzar durant el que queda d’any i principi del 2018.

Es podran culminar totes les reformes abans que acabi el mandat?

La nostra voluntat és que el Codi de relacions laborals, les lleis de competències i transferències, la reforma de la sanitat i la de la funció pública puguin ser efectives i resoltes en el que queda de legislatura.

En sis anys encara cap reforma ha vist la llum. Es va amb retard?

La legislatura va començar de manera bastant atípica [pel cas BPA] i ha pertorbat [el cas] quasi dos anys. Crec que si podem acabar aquesta legislatura aprovant les quatre grans reformes que teníem pendents des de feia molts anys em donaré més que satisfet.

Paral·lelament s’hauran de dur a terme les negociacions amb la UE.

Sí, és una negociació importantíssima.

Un procés d’aquestes característiques es pot fer amb garanties sense la participació del principal partit de l’oposició?

Hem d’intentar al màxim que el partit liberal sigui també una part activa de la negociació. Com més opinions i punts de vista hi hagi que representin tot l’arc parlamentari millor.

El fet que hi hagi hagut canvis en ple procés de negociacions pot obstaculitzar-les?

Això no em preocupa, perquè la que és avui la màxima responsable del ministeri ja era la cap de delegació de la pròpia negociació i ara portarà les dues coses.

Aquest procés ha de desembocar en un referèndum o no és imprescindible?

Jo penso que sí que ho és. Això implica tant el futur d’Andorra, que val la pena que el poble andorrà s’expressi. Estic convençut que obtindrem una bona negociació i podrem demostrar que si el poble andorrà acaba dient que sí, l’obertura d’Andorra cap a Europa serà positiva per a la nostra economia. Hem de demostrar que malgrat que és un pas que moltes vegades fa por, si el fem serà un salt qualitatiu per a la població i l’economia.

Es podria donar el cas que algun partit demanés el vot pel no.

Jo no vull pensar ni creure que això pugui passar. Vull pensar que quan el partit liberal faci l’anàlisi de l’acord plantejaran alguna fórmula de participar en la fase de negociacions. Jo crec que tots ens adonarem que ningú podrà demanar el vot pel no perquè el que anirem a guanyar serà molt més que el que ens quedaria en la situació actual.

Però podria passar si creuen que no s’han fet bé les coses.

Sí que podria passar, però el que és segur és que qui demani el vot pel no agafa una responsabilitat molt important: la de deixar el país en la situació actual. I el país o fa un pas o quedarà estancat.

Com són les relacions entre el grup parlamentari i el Govern?

Hi ha unes bones relacions de treball, el que passa és que cadascú té les seves responsabilitats i això fa que s’avancin temes abans d’arribar al grup parlamentari. L’essencial perquè hi hagi una bona relació és que es planifiqui la feina.

Hi podria haver més activitat de control?

Jo crec que hi ha la suficient.

En canvi és una de les legislatures amb més preguntes per part de l’oposició.

El que segurament hi ha des de l’oposició és que volen el seu propi protagonisme. I una manera és posar moltes preguntes a Govern per tenir més repercussió, és on l’oposició té més mitjans per fer-se veure. Fer la major quantitat de preguntes possibles per tal d’intentar tenir la màxima quota de pantalla.

Activitat de control, també.

Sí que és bo que hi hagi preguntes, que l’oposició controli Govern, però això provoca que moltes vegades els ministeris passin molt de temps recopilant informació. Si fas preguntes tens més visibilitat, però és menys efectiu que si fas esmenes i amb els teus arguments canvies un text legislatiu. La pregunta és només per a la galeria, no modifica res.

Toni Martí no repetirà com a candidat. DA ja treballa en el relleu?

No, de moment no. DA com que és una força molt tranquil·la i pausada sap que tindrà la responsabilitat d’escollir un futur candidat a cap de Govern.

I com es farà?

Buscarem el candidat de consens amb el qual se sentirà còmode tot el partit i no tindrem cap problema.

Ja hi ha una llista d’aspirants?

No hi haurà llista de candidats ni tampoc farem primàries. N’hi ha molts que poden ser-ho i cadascun d’ells molt vàlids. Hi ha la voluntat de trobar la persona que més aporti al projecte.

Queda un any i mig. Si no s’ha fet ara s’haurà de fer aviat...

No perquè ho fem abans es farà millor. S’ha de fer quan sigui l’hora.

Miquel Aleix repetirà?

Jo no. Perquè considero que ja he donat tot el que havia de donar en política. S’ha de donar pas i hi ha persones dins de DA que ho poden fer molt millor que no ho he fet jo. He aportat la meva experiència, el meu sentit comú i la meva andorranitat, que alguns critiquen o diuen que no la tinc i em voldrien donar lliçons i classes. El que és evident, és que jo ja he fet la meva etapa.

Quin serà el principal rival polític de DA a les properes eleccions?

Tots. Un país com el nostre amb molta vivacitat política té molta gent preparada a tots els partits. Hi ha Liberals, el PS i ja veurem què passa amb el partit de Jaume Bartumeu.

Veu possible una plataforma progressista de cara a l’any 2019?

Si fossin capaços d’entendre’s en un projecte, un programa i un líder, per què no? Llavors possiblement tindrien moltes més possibilitats de ser una força alternativa.

De vegades la confluència costa d’aconseguir...

Sí, perquè els personalismes moltes vegades ofeguen aquesta voluntat.

Un Liberals amb David Baró al capdavant faria mal?

Pot fer mal o no en funció de com de bé ho fem els demòcrates. Si ho fem bé a nivell de reformes i som capaços de tenir un candidat de consens i llistes par­roquials amb gent amb suficient confiança per a l’elector no ens fa por cap grup polític. Ara, si no ho fem llavors serà una incògnita o un interrogant que sí que es podria plantejar.