Gilles Colliard
“Des de Catalunya a l'Occitània la gent lluita per la seva identitat”
director, solista i compositor, avui i demà la seva formació es converteix en guia improvisada pel patrimoni arquitectònic andorrà, amb concert en edificis emblemàtics
“Des de Catalunya a l'Occitània la gent lluita per la seva identitat”
Gilles Colliard, director de l’Orquestra de Cambra de Tolosa, assumeix avui un paper amb un punt d’excepcional per a un músic: el de guia pel patrimoni arquitectònic. Bon coneixedor de l’art –especialment el barroc, puntualitza–, va triar edificis singulars on aquest cap de setmana tocarà amb els seus músics un repertori seleccionat amb molta cura. Una activitat organitzada des de l’ambaixada de França en el marc de les Jornades europees del patrimoni.
Aleshores coneix bé el patrimoni andorrà?
La idea de fer aquests concerts és ajudar a descobrir, tant a la gent d’Andorra com a la que vingui de fora, de Tolosa per exemple, aquest patrimoni. Així que jo vaig venir fa uns mesos per conèixer els llocs i seleccionar-ne alguns que em van semblar particularment típics i importants en la història del país. I vam decidir portar amb nosaltres el públic, en autobusos, per al recorregut.
Quines peces i per què les va triar exactament per a cada emplaçament?
És una tria en funció dels llocs. Per exemple, a Sant Martí de la Cortinada hi ha un espai que em permet dividir l’orquestra en dues parts i sentir les ressonàncies, una mena d’estereofonia que s’hi produeix, amb la música que arriba per davant però també per darrere del públic. Hi sonarà Gabrielli, Monteverdi, Bach. Sobretot música barroca. També Haydn, amb l’orquestra separada i donant-se resposta des de dos punts de l’església.
El següent punt del recorregut serà l’escola francesa de la Massana.
Una arquitectura més moderna, on hem pensat en el seu ús, en els infants, i tocarem Le carnaval des animaux, de Saint-Saëns, que té un costat simpàtic, molt per al gran públic, per a les famílies, pensant també en els nens. Acabarem per avui a Sant Climent de Pal, que és una petita joia, però és molt petita i per això vaig decidir parlar tot sol, només amb el violí, per instruir la gent, perquè després del concert puguin conèixer millor aquest instrument.
Aquesta experiència de passar tot el dia amb el públic, com l’enfronten els músics?
Ja veurem, soc optimista. Cert que els músics necessiten temps de concentració, però són obres que coneixen bé, que han tocat molt sovint.
I demà a les 9.30 el concert de l’alba a Sant Miquel d’Engolasters. Un horari peculiar.
A Tolosa el fem a les set del matí, cada any el 21 de juny. És la idea d’acompanyar amb música el sol quan es lleva. Justament amb dues peces, de Haydn i Mondonville, que es diuen ambdues Le lever du soleil. La gent ve i ens escolta i porta cafè i croissants.
Vostè també és compositor. Per què no aprofitar per presentar-nos les seves obres?
Bé, espero que no sigui la darrera experiència meva al país; hi haurà noves col·laboracions al país, i per a un primer concert volia oferir música més abordable, més fàcil d’escoltar, que la contemporània.
Va venir ja l’any passat, acompanyant Omar Hassan en un concert de tangos i té en marxa una col·laboració amb l’ONCA.
Espero que tindrem una col·laboració freqüent, ja que formem part de la mateixa regió pirinenca. Convidarem els músics d’Andorra a Tolosa, per fer un concert plegats a la nostra temporada, ja en aquesta nova edició. Una idea que vam tenir amb Gerard Claret. I espero de debò que seguirem imaginant projectes conjunts.
Per a vostè, que dirigeix també a Barcelona, Andorra era un punt intermedi natural, oi?
En efecte. Hi ha una identitat forta des de Catalunya a l’Occitània, amb gent que lluita per defendre la seva cultura: això és un lligam que ens uneix a tots.