“Martí ha estat un polític d'excepció però DA li sobreviurà”

Estima que DA no té “urgència” per trobar candidat i que és més important “ser capaços de bastir el consens”, que afirma que aconseguiran perquè tenen molts aspirants amb capacitat d’aglutinar i liderar el projecte, segons comenta a COPE Andorra-AD Ràdio.

Acaba de passar el debat d’orientació amb un discurs de repàs de la feina feta però on van faltar propostes.

Crec que aquesta valoració no és encertada i justament des d’Educació es parlava de sis projectes de llei, si això no és parlar de propostes i d’elements nous de treball... Va ser un debat on ens vam centrar molt en les preocupacions de les persones, i per això segurament educació, social, medi ambient eren elements importants que es van destacar, potser menys economicista que d’altres debats, però crec que era important fer èmfasi en les polítiques properes a les persones, que afecten la nostra qualitat de vida, els elements en què dia a dia ens veiem involucrats.

Potser s’esperava més definició de temes i calendaris de les grans reformes pendents?

No les vaig trobar a faltar perquè diria que algunes es van calendaritzar, per exemple d’Educació, Funció Pública i Cultura. La crítica de manca de propostes és lícita, és l’anàlisi de les altres formacions i mai hi haurà cap debat d’orientació, cap discurs del cap de Govern que rebrà una valoració positiva de l’oposició, i és lícit i normal i han volgut enfocar-ho en aquest sentit. És un discurs que evidentment quan ja hem passat la meitat de la legislatura hem de mirar enrere, però també identificava com a claus els períodes de sessió que ens arriben per continuar fent feina i les grans reformes que estem tirant endavant.

Martí va reconèixer que algunes reformes no s’acabaran.

Sí, ho va reconèixer, i a mi tampoc em costa gens de dir-ho, perquè crec que hi ha reformes que s’han de fer en diferents etapes, reformes que s’han d’anar aprofundint i segurament la sanitària és una d’elles, hem de posar les bases de la reforma, hem de donar senyals inequívocs, i el ministre Álvarez ja està treballant en aquest sentit, on volem portar la reforma, i llavors evidentment que hi haurà elements que els tancarem aquesta legislatura i elements que hauran de continuar els propers governs.

Serà un llast per a DA anar a les eleccions i que es torni a parlar de reforma sanitària o potser de la de Funció Pública o de la reforma comunal?

El que és important és que les reformes estiguin encaminades. La de Funció Pública si no hi ha cap problema major ha d’estar acabada, la sanitària ha d’estar encaminada, i les reformes comunals tenim els projectes de llei a punt i han estat pactats al màxim possible. Si DA es caracteritza per alguna cosa és per no tenir por de les reformes. Quan vam afrontar les últimes eleccions acabàvem de reformar els complements de jubilació i de començar a implementar l’IRPF. No fem electoralisme amb això perquè el que fem són les reformes que creiem que són necessàries i potser ens equivoquem, però són les reformes que pensem que són necessàries per al país i l’electorat, el ciutadà preferim que ens valori per les reformes que hem fet que no pas per les que hem deixat al tinter.

DA tindrà un nou candidat que s’ha dit que serà de consens, com es treballa la recerca?

L’executiva del partit estem treballant com podríem vestir aquest consens, quines són les persones representatives de diferents corrents, com podem copsar l’opinió d’aquests diferents sectors del nostre partit per veure quin candidat tindria el major consens i ens podria donar més garanties de representar aquesta pluralitat que és DA.

S’anirà fent una mena d’enquesta demanant opinions?

Hi ha mecanismes que es podran desenvolupar de manera informal dins del partit i després el que farem, evidentment, és que allò que pensem des de l’executiva i amb la gent que cridarem a treballar en aquest procés, el candidat que pensem que té el màxim consens el farem validar per una assemblea extraordinària perquè la nostra militància doni el vistiplau perquè realment sigui el nostre candidat.

Veu possible trobar el consens, perquè Toni Martí ha aglutinat moltes sensibilitats i es mou molt bé en la política i ara potser arribarà una persona amb un perfil molt diferent?

Sí que veig possible trobar el consens, perquè DA neix amb un objectiu d’aglutinar tendències polítiques diferents, i de fet si mirem Toni Martí, Ladislau Baró, Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Vicenç Mateu, venen de procedències diferents però estaven d’acord al voltant d’un diagnòstic de la situació.

Potser estaven d’acord al voltant de Toni Martí i ara no hi ha un líder clar?

Sense treure importància a la figura de Toni Martí, perquè, i ja ho valorarem a posteriori, crec que ha estat un polític d’excepció a Andorra, que ha tingut una carrera increïble i que ha sabut aglutinar, ha estat el pal de paller, però crec que el projecte que ell en part ha creat li sobreviurà perquè aquest diagnòstic comú que va ajudar a fer, aquestes reformes necessàries que va ajudar a identificar continuen sent vàlides, sent un camí que crec que és el millor per dotar l’Andorra del futur.

A qui veu en la travessa de noms que generen consens?

La sort que tenim a DA és que podríem fer una llista força llarga de gent que té un nivell intel·lectual, polític, una capacitat d’aglutinar suficientment importants per poder liderar el nostre projecte, i llavors ara crec que és qüestió de matisos, de buscar quins d’aquests candidats potencials té els millors matisos per poder encapçalar el projecte. Com a secretari general em trobo en una situació molt privilegiada de tenir diferent gent, amb diferents perfils, que realment podria arribar a candidats.

A tots els candidats de què s’ha anat parlant els veu ben posicionats, per exemple de Xavier Espot se n’ha parlat sovint?

Xavier Espot, Vicenç Mateu, Gilbert Saboya, Jordi Cinca, Sílvia Calvó, Ladislau Baró, tota aquesta gent crec que serien grandíssims caps de Govern, després hi ha algú d’ells que ja ha dit que no té excessivament ganes d’assumir aquesta gran responsabilitat, però un senyor com Ladislau Baró faria de magnífic candidat.

Vostè també ha sortit en alguna travessa.

Em descarto, i el que sí que puc dir és que qualsevol d’aquestes persones i algunes més que no hem dit i que també podrien assumir aquesta responsabilitat tindran el meu suport més incondicional com a militant de base o organitzant el que faci falta, perquè crec que per sobre de les persones hi ha un projecte que és del de DA, que va ser vàlid el 2011, que el 2015 també era necessari i que estic convençut que el 2019 també ho serà.

Un candidat conegut, com un ministre pot tenir un ròssec negatiu de discrepàncies?

Hi ha punts positius i negatius, i és evident que la responsabilitat de governar, ser síndic o conseller general implica un desgast polític, però també es tradueix en un guany reputacional perquè la gent sap que tires endavant les reformes que dius.