"La diferència en el reemborsament ha d'incitar a anar al metge referent"

El president del consell d’administració lloa el treball liderat per Salut per consensuar les decisions amb el SAAS i la CASS, remarca que la prioritat és la qualitat assistencial per al pacient per sobre dels criteris econòmics, i que cal prudència per aplicar canvis i que la reforma duri “bastants anys”, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quan es notarà una contenció en la despesa pel nou sistema de metge referent per evitar duplicitats de visites i proves?

Diria que l’any que ve es començarà a notar que el sistema funciona, una vegada que els pacients hagin nomenat el seu metge referent. Quan veurem l’efecte econòmic d’aquesta reforma, és molt més difícil de contestar. L’efecte econòmic no serà reduir la despesa, serà controlar l’augment. És a dir, continuarà augmentant menys del que tenim previst. En base a com s’aplica el sistema actual podem preveure un dèficit, aquesta subvenció que el Govern i el Consell que aprova el pressupost atorga a la CASS d’uns 40 milions d’euros a l’any, ens portava a un dèficit de 90-100 milions d’aquí a cinc anys, i realment veurem l’efecte quan d’aquí a cinc anys ens podrem adonar que estem en una xifra inferior.

Molt inferior? Perquè 90-100 milions és un forat molt gran.

És difícil de dir, i posaré un exemple. Acaba de sortir al mercat un tractament americà per al càncer que val uns 450.000 euros a l’any, en els mesos i anys que venen, evidentment sortiran més tractaments, i costosos, i crec que l’obligació de la CASS és proveir amb aquests tractaments els pacients que ho necessitin, i a partir d’aquí projectar-me en cinc anys i dir que els 90-100 seran 60-70 o 50 és molt difícil, perquè crec que seria enganyar la gent, tenint en compte el que pot passar en tots aquests anys. Ara la idea és que la despesa sigui inferior al que hauria estat si no es fes cap modificació.

Està satisfet del ritme que porta la reforma que fa anys que s’espera que arribi?

És veritat, i puc estar neguitós pel ritme, però quan hi estàs treballant, i el conveni amb els metges en pot ser el millor exemple, tampoc no es pot precipitar. És veritat que hi havia molta feina feta, però quan toques un tema t’adones que això té efectes sobre un altre i s’ha de ser molt prudent. La gran vàlua del ministre és haver constituït la comissió mixta amb el SAAS i la CASS, que permet intercanviar entre els tres actors majors de la sanitat les idees i expressar els neguits; i després d’una discussió que és evident, perquè si no no té sentit la comissió, en surt una proposta consensuada que té en compte tots els aspectes, o almenys és el que intentem fer.

Hi ha moltes discrepàncies entre els tres actors?

No, hi ha opinions o punts de vista que poden ser diferents al principi però després, i justament és la força d’aquesta comissió, anem a buscar la solució que sembla la millor per al pacient, que és el centre del sistema. Per exemple, s’ha parlat que el sistema triat podríem dir que s’aparta del francès, i no amagaré que jo domino molt més el sistema francès, però he de dir que les aportacions del ministre i del doctor Piqué m’han acabat convencent que la solució que triem i a què donem suport els tres és la millor. Ens apartem del sistema francès de fa 30 anys, no de l’actual, que hi ha gent que no sap que ha evolucionat.

No ha vist divergències entre el ministre i el doctor Piqué que hagin provocat que la reforma no avanci?

No, de cap manera. Si algunes coses van amb retard, perquè també hi ha una comissió tècnica, és perquè hi ha molta feina. La dificultat –i ho entenc, la premsa voldria tenir la informació cada setmana– és que quan estàs preparant una reforma és difícil explicar el que es fa cada dia perquè les reflexions es maduren. El primer dia podem tenir tres opinions totalment divergents i després hem pogut modificar la nostra posició. Jo mai he estat una persona monolítica, i amb aquesta manera de treballar m’he trobat molt còmode i no puc entendre que es digui que hi ha conflicte quan no existeix, perquè si no és molt senzill que el ministre decideixi i no en parlem més, i tenim un ministre que escolta i les propostes surten totalment consensuades.

Què li sembla que mitjançant el reemborsament s’intentin establir els controls, que en tingui més qui vagi pel camí marcat que qui vagi per lliure?

Personalment, i també en nom de la CASS, creiem que a part de la bonificació s’hauria d’instituir una penalització, que vol dir que pots anar lliurement a qualsevol metge, però si no és el teu metge referent el reemborsament seria inferior. Pensem això perquè és així que s’aplica el sistema a tots els països que ho estan aplicant. És a dir, si el pilar del sistema és el metge referent s’ha d’incitar el màxim de gent a anar cap al metge referent, i això no té res a veure amb una sanitat de pobres o de rics, sinó que és en benefici de tot el sistema i de tots els pacients i tothom ho aplica d’aquesta manera. Aquí hi ha una decisió política i el Govern decidirà.

Els percentatges de reemborsament han de ser notablement diferents per penalitzar i que sigui efectiu en la despesa?

Això és la solució senzilla, més diferència més incitació, pot haver-hi altres solucions.

Quines?

Que el reemborsament podria ser diferent només per la visita al metge i no per anàlisis i proves que demanaria aquest metge, potser disminuït pels dos. Cadascú pot tenir la seva opinió, però al final hi ha algú que decideix, que és el Govern, que té tots els elements al seu abast perquè a la comissió hem treballat tots els aspectes.

El posicionament de la CASS quin és?

Serà el de Govern.

Quin és el seu punt de vista?

Pensem que hi ha d’haver una diferència en el reemborsament que sigui suficientment incita- tiva.

Tant de la visita com de les proves complementàries?

Suficientment incitativa.

El que no podrà fer el metge de referència és derivar a especialistes de fora.

Sí, si hi ha l’especialista aquí a Andorra no s’entendria per què se l’hauria d’enviar a fora. Això també és l’arquitectura de la reforma, que tot el que es pot fer a Andorra dins d’un nivell de qualitat s’haurà de fer a Andorra, les dues condicions van juntes i sabem que algunes especialitats no les tindrem. No diria sempre, però que ara per ara no les podem tenir per diferents motius, ja sigui pel cost o perquè no hi ha un nombre de pacients suficient perquè l’especialitat pugui funcionar bé, que això té a veure amb la qualitat, es podrà derivar a fora. Una altra cosa és que serà diferent la derivació per l’especialista que pel metge referent, si l’especialista considera que s’ha de derivar a fora podrà derivar molt més fàcilment.

La decisió d’enviar el pacient fora la tindrà una comissió, com s’articularà?

Ho presentarem amb el conveni amb el Col·legi de Metges. La derivació es podrà efectuar i hi haurà uns procediments a seguir. La decisió serà exclusivament mèdica, no hi haurà cap tema econòmic al mig d’aquesta decisió, l’interès de tots és defensar la qualitat de l’assistència per al pacient, per la qual cosa les decisions són mèdiques. I el procés no serà feixuc, serà ràpid i eficient.