“No hi haurà ni trencament a DA ni lluites entre candidats”

Tot apunta que per a les eleccions hi tornarà a haver un conflicte amb els funcionaris per la reforma.

Sí, però vull felicitar la ministra, com la Maria Ubach, dues grans ministres. Porta un tema complicat i la llei de la Funció Pública parla de molts altres temes que el més mediàtic, que són els triennis, les hores extres...

És del que es queixen els sindicats públics.

Faig una reflexió, s’ha de dialogar sempre però el que no pot ser és que per plegar-te a l’altre perdis tota l’essència de la llei que vols presentar. Ja es veurà. Fem un símil, ens vam presentar el 2015, que els ciutadans pagaven per primera vegada l’IRPF, i vam tenir no una manifestació, sinó 17, sobre la Llei de pensions dels funcionaris, i em va saber greu prendre les decisions i sobretot en un país que no són els EUA, jo em quedaré aquí i els que prenen les decisions es quedaran aquí, la pitjor decisió és no prendre cap decisió. Ara, el que no s’hi val és que després es digui que aquest Govern no ha pres decisions i n’ha pres de polèmiques, evidentment, i de més agradables, i ara n’hi ha una de molt agradable que és la de competències i transferències, que és molt necessària.

S’acabarà la reforma de la Funció Pública aquest mandat?

Sí, s’acabarà. Ho dic taxativament, i es mantindran les converses que faci falta per buscar el consens, i si no hi és l’última paraula la tindran els consellers generals i presentarem la reforma.

Espera que es puguin produir mobilitzacions?

No ho sé, però si hi són les respectaré. La senyora Eva Descar­rega farà tot el possible per arribar a acords però el que no pot fer és: o diem les coses com són, fem un règim assembleari i quan toquem un col·lectiu en lloc de ser el Govern se’ls diu a les persones que facin les lleis. És una mica simplista el que estic dient però la llei s’entrarà a tràmit i penso que es votarà aquesta legislatura i pot tenir desgast i haver-hi mobilitzacions, no ho sé, però, què s’ha de fer? Insisteixo, esgotar totes les vies de diàleg sense perdre el que considerem que és bo, i no tirar la llei perquè hi haurà manifestacions? No és fàcil ser cap de Govern ni ser ministre i ho sap el cap de Govern i ho saben els ministres.

Els sindicats diuen que demanaran eleccions anticipades si no es té en compte el seu parer.

Tenen tot el dret a dir-ho i hi ha una altra llei que també és important, que és tirar endavant el Codi de relacions laborals, amb la qual es desplega un dels mecanismes perquè hi hagi els sindicats ben organitzats, ben representants i, sobretot, que n’hi pugui haver al sector privat. Per això també m’he de preparar per a una sana confrontació d’idees i també legítima confrontació de gent que es pugui manifestar, i el pròxim cap de Govern tindrà més pressió, però també és el desplegament dels drets.

La reforma sanitària sí que quedarà inacabada, vostès anuncien que estarà perfilada.

Perfilada, encarada. Penso que ja s’han fet moltes coses però no sé si acabem d’explicar-les bé. En el debat d’orientació em vaig esforçar i hi ha una peça clau, la llei de la història clínica, i també són claus els diferents convenis amb col·lectius que s’han signat. La nostra filosofia sempre ha sigut la mateixa i hi haurà un metge referent i tota una sèrie de mecanismes que la lliure elecció quedarà garantida, perquè aquí també sentiré de tot. I després si ens ho creiem de racionalitzar la despesa també hi haurà decisions complicades i n’avanço una. El que vagi fora de la via integrada segurament serà penalitzat en el reemborsament, tant en l’acte mèdic com en les proves i les prescripcions, això és agradable? Segurament hi ha gent que no ho trobarà bé. Però m’agradaria saber on són els projectes alternatius de l’oposició. Hi ha diferents posicions ara al Consell, les constructives i després els que són oposició i de tant en tant són constructius.

Liberals ara vol col·laborar, és més constructiu?

Vostè ha dit un nom. Hi havia una gran oportunitat amb la llei de competències sobretot, amb un gran ambient de treball i on tothom estàvem més o menys d’acord, i per això em sap greu i pensava que hi hauria un gran acord, i després la política fa aquestes coses i finalment Liberals ha aguantat el posicionament i d’altres han pres altres camins. Hi ha moments de tot perquè el PS ens està ajudant molt amb l’acord d’associació.

Liberals ara també s’atansa.

Ja vaig dir que és una bona notícia el que va passar al debat d’orientació, i em veuré amb el se­-nyor Josep Pintat per veure en quins termes podem ser col·laboratius, i estic content perquè si al final s’ha de fer un referèndum és bo que hi hagi una reflexió conjunta de totes les forces per a l’acord d’associació. Al llarg de la legislatura hi ha hagut de tot, que el PS estava més a prop i Liberals més lluny, i ara és a prop, i en competències seran coherents amb el que van dir a la comissió, i d’altres han deixat de ser-ho almenys en part.

Vostè no pot tornar a ser cap de Govern, ja veu un candidat de consens per a DA?

No li donaré el nom, però estic convençut que no hi haurà fissures. I diré més, entre els possibles candidats que hi pogués haver si són els ministres actuals del Govern la complicitat és tan gran que si finalment fos un d’aquests ministres no hi hauria cap fissura, i els altres ministres li donarien suport segur, n’estic segur, segur, tan segur que ho dic obertament.

El candidat que fa més consens és Xavier Espot?

Això que dic per si el candidat és del consell de ministres val si no ho fos, els ministres farien tots costat al candidat, per exemple, que vingués del parlament, o pot sortir de gent que ens dona suport i avui dia no fa política. Xavier Espot seria un gran cap de Govern, sé que això molesta alguns que ho digui, però el Gilbert Saboya també seria un gran cap de Govern, i així en podria dir uns quants. El Ladislau Baró seria un bon candidat tot i que em fa la sensació que tant ell com jo ja hem fet.

Baró es descarta.

Ell es descarta i jo també perquè no hi puc tornar. I el Vicenç Mateu també seria un bon candidat. I penso que s’ha de decidir d’aquí a final d’any o en els primers mesos de l’any que ve, i hi haurà una gran unitat, estic convençut de totes les tendències de DA al tomb d’aquest candidat.

S’hauria de decidir ràpid perquè no es distregui el partit?

Això és el que penso que s’hauria de fer, però jo no soc DA.

És algú important a DA.

Membre de DA i si em demanen l’opinió que he dit aquí i ja he dit a qui ho havia de dir i hi ha molta gent que potser no pensa el mateix, i parlo no com a cap de Govern, sinó com a membre de DA, però soc cap de Govern.

Apostarà per un candidat i l’intentarà convèncer?

I tant, però no treballaré per convèncer-lo perquè estarà convençut perquè tindrà darrere tot un partit. I el que farem és treballar perquè pugui, si se’m demana, estar escollit i després encara hi ha molts escenaris que el cap de Govern deixa oberts, tinc la potestat d’obrir altres escenaris.

Com ara?

El cap de Govern té la facultat d’avançar les eleccions però també soc conscient que han d’estar encaminades moltes reformes que encara estan pendents. Per exemple, la reforma de la Llei de la Funció Pública.

En quin termini voldria tenir-la feta?

Si el cap de Govern decideix una altra cosa del que està establert abans ho farà públic als presidents dels grups parlamentaris amb temps. No es farà cap estratègia política rebuscada, es farà com s’ha de fer. Tornant al candidat, soc taxatiu i potser m’enganyo, no sé què passarà a les altres forces polítiques, però a casa nostra no hi haurà cap problema perquè hi hagi un candidat únic de consens.

Si es tria un ministre és compatible que sigui al Govern i candidat o vostè acabaria aquest procés avançant les eleccions?

És possible, tot i aquella famosa frase andorrana de “no m’hi jugo cap dret”, soc el cap de Govern i puc decidir en el seu moment, però tampoc decideixo de forma unilateral, comparteixo amb els ministres, el grup parlamentari i el partit, i el cap de Govern no tanca cap possibilitat a hores d’ara, només faltaria.

Gilbert Saboya manté les opcions malgrat que s’ha retirat una mica deixant Exteriors?

El senyor Gilbert Saboya ha agafat un nou impuls molt important perquè el ministeri que té no va ser una imposició del se-nyor Saboya, perquè és el cap de Govern qui decideix, ell està entusiasmat que hi ha grans oportunitats de modernització des d’un punt de vista tecnològic, i estic molt content d’aquest nomenament i veig una persona extremament motivada. I vaig estar a l’ONU, vaig fer el primer viatge amb la ministra d’Exteriors i vaig quedar impressionat de la capacitat i la categoria de la Maria Ubach, per tant, d’aquesta remodelació del Govern n’estic més que satisfet.

No s’ha referit a Jordi Cinca, el deixa fora de la cursa?

És el ministre, perquè és el número 2 del Govern i perquè porta una cartera molt complexa, Finances, amb qui parlo més. I Jordi Cinca i jo, però jo no soc representatiu perquè no puc tornar, som gent de partit i no sé si té aspiracions a cap de Govern. Quedi’s amb el missatge que hi haurà unitat de DA al tomb del candidat, no hi haurà trencament ni lluites entre candidats.

Estarà vigilant per fer consens per aglutinar?

No sé què passa als altres partits però conec el nivell de responsabilitat d’aquests candidats i amb tot el que he pogut conviure amb ells sé com són i per a ells, perquè s’han esforçat massa en aquest projecte renovador, i no es farà passar les persones per davant, n’estic segur.

A Jordi Cinca els afers que l’han afectat li resten opcions?

Les coses no han sigut gens agradables i això pressiona la gent perquè no som polítics professionals i darrere hi ha les nostres famílies, els fills, i tot això es viu de forma molt intensa. I els atacs personals en aquest país es comparteixen de forma immediata amb una societat que és molt petita. Això és evident que desgasta i a mi m’afecten moltes coses, i tot i això he de fer extracció del que visc per tenir el cap serè per prendre les millors decisions i hi ha hagut ministres que han estat sota pressió, i si mentalment poden haver dit: “Ja no tinc ganes”, això ho sabran ells.