Enric Casadevall

“Quan truco a un batlle és per saber en quin punt està un cas”

Remarca que no demana pel contingut de les sentències i admet que hi pugui haver malestar amb ell per haver posat en marxa el servei d’inspecció que revisa i dona pautes

“Quan truco a un batlle és per saber en quin punt està un cas”Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Assegura que la Justícia millora amb la resolució de causes més ràpid i defensa poder-se adreçar als batlles per saber per què un cas està aturat i la informació que es facilita a fora, perquè s’ajusta a les lleis, en declaracions a la ràdio del Diari.

Com afronta el nou mandat, hi ha molts assumptes pendents?

Sí, hi ha coses que s’han d’acabar, com el nou programa informàtic i posar en marxa l’expedient electrònic perquè tots els documents que circularan a la justícia i entre advocats i procuradors seran de format electrònic. Hem d’acabar la seu i posar-la en marxa i no és una cosa fàcil, i hem d’acabar de fer la valoració dels llocs de treball i posar en marxa el nou Codi de procediment civil, que serà oral, i és un canvi molt important tant per als batlles com per als advocats.

Veia clar que el renovaven?

Tampoc m’ho vaig plantejar perquè 6 anys són molts i crec que hem fet moltes coses. És veritat que et queda potser el més vistós, que és acabar l’edifici i posar-lo en funcionament, i acabar tota la part informàtica. No passava res si no m’haguessin renovat, de fet ja en tenia prou. Si t’ho demanen i veus que això està per acabar dius: “M’agradaria deixar-ho enllestit.” Per tant, estic content que m’ho hagin demanat però no hauria passat res.

Hi havia algunes reticències perquè vostè és família dels advocats dels germans Cierco, que porten el ‘cas BPA’.

Aquest país no deixa de ser molt petit i quan no et toca un familiar et toca un veí o algú amb qui no tens bona relació, i aquests dos anys d’assumpte, i segurament encara durarà, em sembla que m’he trobat una o dues vegades que m’he hagut d’abstenir perquè hi podia haver alguna suspicàcia o relació. Ja passa. Els passa als batlles i magistrats que quan hi ha una incompatibilitat diuen: “Jo no voto.”

No veu que sigui un problema especial?

Crec que no.

Considera que hi ha algun lligam polític per a la seva elecció per comptar amb el suport de DA de Canillo amb un membre en un càrrec destacat?

No ho crec. Jo faria la diferència perquè hi ha càrrecs que són polítics i sí que tenen una incidència, però aquest potser la gent no ha entès bé quina és la nostra feina. Crec que ha estat més aviat una cosa personal del síndic, segurament deu haver parlat amb els consellers, però l’elecció és seva, no del Consell. Puc entendre que a Canillo li faci gràcia tenir un ministre, dos, i consellers, però aquest lloc és poc vistós. Ens dediquem a organitzar la Justícia, que funcioni, i ara estem fent un edifici perquè feia falta, però tampoc el fem nos­altres, hem demanat el que hi ha d’haver a dintre. No és un càrrec polític, el de president.

Ha tingut algun problema en la relació amb els diferents estaments de la Justícia, perquè s’ha comentat que vostè potser és una mica intervencionista?

No. Jo rebo tothom que m’ho demana i m’exposen el seu problema. Els dic d’entrada que en l’assumpte concret no hi entraré, no és feina nostra, en el que sí que faig una gestió és en el temps, que molt sovint és el problema, perquè et diuen que és un cas de fa quatre anys i no en saben res. I has de saber on està i què falta. A vegades és el seu advocat que no ha acabat de portar les proves, o l’advocat de l’altra part que ho allarga o el que sigui, i ho explico i ja està. Quan truco a un batlle és per saber en quin punt està un cas o fa tants anys que no s’ha resolt, m’ho explica, li contesto i s’ha acabat. Però no fem sentències. No vull dir que tota la gent de la Justícia estigui contenta amb la meva feina, suposo que hi ha algú que no li agrada, però el que puc dir és que faig reunions cada sis mesos amb tot el personal, per grups, i ells exposen problemes i demanen coses.

No ha tingut grans queixes?

Crec que no, però a la Justícia hi treballen 130 persones i no pots agradar a tothom. Segurament no vull dir que haguem collat però hem posat en marxa el servei d’inspecció i hi pot haver algú que no li faci gràcia, però crec que és útil perquè a part de veure els assumptes que s’allarguen massa, o que podem penalitzar els temps morts que el dossier està parat perquè no s’activa, ja sigui des de fora o des de dintre, els inspectors, que són molt bons, tant l’espanyol com el francès, donen pautes als batlles o a les oficines judicials de com ho podrien fer. I estan contents.

El servei ha ajudat a activar causes, però ha fet que s’hagi obert algun expedient o se li hagi cridat l’atenció a algú?

No, primer hem volgut que es faci tot, em sembla que hem fet 14 inspeccions, la primavera que ve pràcticament acabarem. Falta fiscalia i alguna sala del Superior. Han sortit coses, però tampoc greus, coses que no van prou bé, ha estat una mica d’avís per a tothom i serà a la segona inspecció quan puguem collar una mica si el que es va veure està igual o no ha millorat.

Reben gaires queixes del funcionament de la Justícia?

Jo en rebo la majoria pel temps, també ve gent que li sembla que li han fet una injustícia i li dic que faci un recurs perquè jo no opinaré sobre si té raó o no.

Els membres del Consell Superior haurien de ser persones més vinculades al dret?

La Clàudia Àrias i la Maica Tor­res havien estat secretàries judicials. Joan Cabeza és psiquiatre, l’Olga Adellach ha fet econòmiques i està estudiant dret a la UNED. De fet, la Constitució diu coneixements en dret, és molt light, i penso que amb una mica de coneixements de dret, perquè allà no fem sentències, organitzem, controlem, per mi tampoc és imprescindible que tots cinc tinguin la carrera de dret, tot i que ara en tindrem dos o tres. Els que hi havia tampoc no tenien la carrera de dret i hem treballat força bé.

Arran del ‘cas BPA’ i del ‘cas Pujol’ hi ha discrepàncies sobre la informació que es dona a fora, s’està facilitant massa?

El Consell General fa lleis i signa convenis que obliguen a fer certes coses i els batlles el que fan és complir.

La informació que es demana a fora triga a arribar o hi ha més entrebancs i es critica que Andorra de seguida ho envia?

Això no és cert. Andorra les dona quan les ha de donar. Moltes vegades al batlle li demanen una informació i diu: “No, no la puc donar perquè no toca o en donaré la meitat.” Però entenc que les notícies que surten són les negatives i les positives o no són notícia o tenen menys impacte. Ara tot s’ha complicat perquè els delictes tenen una ramificació internacional i quan has de demanar una comissió rogatòria a Veneçuela o Argentina hi ha països més àgils que altres, i tot l’assumpte que tenim sobre la taula té ramificacions que van lluny i necessites o tenir convenis o bona relació per resoldre’l.

La Justícia està molt millor que fa uns anys?

Crec que sí. Conec pràcticament totes les administracions i està molt malament encara pel lloc on treballen. Hi ha batlles que tenen 300 dossiers i arxivadors per terra perquè no hi ha espai a l’arxiu, no hi ha normes de seguretat ni contra incendis. Està molt malament, als judicis estan a un metre de distància l’acusat i la víctima i això no pot ser, són els que pitjor estan i crec que era un deute del país amb la Justícia, que ja era hora.

tracking