“Andorra és una societat molt solidària que es mobilitza”

Per què Andorra s’ha sumat a la Setmana de la cooperació iberoamericana?

La campanya Diferentemente iguales està molt dedicada a la joventut i per això s’ha fet un videoclip agafant ritmes de tots els països. En el nostre cas han agafat el timbal de la sardana. La campanya és tota aquesta setmana i pretén donar més visibilitat a la cooperació iberoamericana.

La cooperació interessa?

Arran d’esdeveniments que han passat en l’àmbit internacional la joventut s’ha sensibilitzat molt més en els temes de cooperació i ho veiem perquè tenim moltes demandes d’informació de joves amb inquietuds. Els animem a participar en el teixit associatiu d’Andorra que s’ocupa de la cooperació.

Quina importància juguen les associacions?

Nosaltres aportem les subvencions però són ells els que donen oportunitats de cooperació a la gent. El teixit associatiu és el que ho fa funcionar tot. Nosaltres donem una ajuda considerable que no serviria de res sense les associacions.

Quants recursos destinen a finançar projectes?

Tenim una bossa de 250.000 euros que repartim en ajuts de màxim 40.000 euros per projecte. A més, poden demanar ajuts per a projectes petits de màxim 7.500 euros i per a projectes de difusió i visibilitat de l’acció a Andorra que són de màxim 3.000 euros.

I la gent respon?

Sí, Andorra és una societat molt solidària, només cal veure quan hi ha crides de qualsevol associació que sempre hi ha col·laboració i quan hi ha catàstrofes la societat es mobilitza. A banda del Govern això no podria funcionar sense la societat civil. Les associacions d’aquí realment treballen molt bé i cada any n’hi ha de noves que ens venen a veure.

Es mantindrà el mateix finançament l’any que ve?

El pressupost general és de 850.000 euros i ho engloba tot. Subvencions, ajuda humanitària, fons i programes i despeses de funcionament. El que jo intento és que no disminueixi. Els anys 2004, 2005 i 2006 el pressupost era el doble, havia arribat a ser d’1,6 milions. Amb la crisi va anar disminuint i a tots els països la cooperació va patir una retallada. El que sí que intentem és que el de subvencions no baixi.

On aporten més?

On aportem més diners és a fons i programes d’organismes internacionals que són les Nacions Unides, l’Organització de la Francofonia, Segib, el Consell d’Europa i l’OSCE. La part més gran són les Nacions Unides perquè és qui té una acció més internacional i projectes amb un impacte molt gran, com el de la sida, el dels nens en conflictes armats, el d’aliments...

I a ajuda humanitària?

Les nostres quantitats són 7.500-15.000. Aquest any hem aportat per a l’huracà Irma, els terratrèmols de Mèxic... Sempre ens en guardem una mica perquè a final d’any és època d’huracans.

La implicació a la Setmana de la cooperació iberoamericana demostra el compromís del país en la candidatura per acollir la cimera del 2020?

Sí, és una manera d’involucrar el públic en aquests temes. Que comencin a sentir que Andorra forma part de la comunitat iberoamericana. Tot i que la nostra llengua sigui el català no podem obviar que som part de la comunitat iberoamericana i francòfona. Forma part de les nostres particularitats.

Quines possibilitats hi ha de concretar la candidatura? Andorra és l’únic candidat.

Som l’únic estat que s’ha presentat però cal explicar que a la Segib no hi ha eleccions, normalment és una decisió que es pren per consens. Es tracta tot en l’àmbit de contactes diplomàtics i acords bilaterlas. No podem augurar si d’aquí a final del 2018 es presentarà un altre país, per tant nosaltres fem el que ens correspon.

Com s’estan preparant?

La cimera no és només un dia, són dos anys de secretaria, que és el que tu assumeixes quan t’han declarat seu de la cimera. I durant aquests dos anys has de fer moltes coses i preparar-les molt temps d’avançat. Andorra haurà de promoure Iberoamèrica en tots els sentits i és un repte molt gran per al país, però estem tots molt il·lusionats dins del xoc inicial.

Com ho assumiran?

Andorra necessitarà l’ajut i col·laboració de tots els estats membres. Som un país petit i sempre hem comptat amb la col·laboració de tothom. La cimera no pot ser una cimera d’Andorra per a Andorra, has de poder agrupar el que poden aportar els altres països. Que cada país es pugui fer seva la temàtica i la pugui publicitar al seu estat. Els presidents perquè es moguin els has d’atraure.

Per tant, suposo que escapa del seu àmbit de competència.

I tant, la cimera és un projecte de país i no depèn només de cooperació. El ministeri s’haurà d’ocupar de tota la feina tècnica i de continguts, de la logística, de la comunicació i de la seguretat. Això és el que s’haurà de treballar i ja hem començat. A principi d’any es va començar a crear un grup interministerial i ja hem començat a pensar com ho farem. S’ha de fer un mapa de la situació hotelera del país, mirar quins són els temes que es podrien treballar, quines les temàtiques que interessaran els altres països...

Una feina ingent per a un país amb recursos limitats.

Serà qüestió de tenir un full de ruta. Andorra ja ha organitzat esdeveniments importants. Aquest serà fins a data d’avui el més gran pel que fa a participació i feina durant dos anys. A partir de l’1 de gener del 2019 assumirem la secretaria de la cimera i fins al 2020 haurem d’organitzar sectorials. Hem fet coses similars però en comptes d’una a l’any serà una al mes. Però no ho acapararem tot, algunes reunions ministerials les cedirem a d’altres països.

Andorra es projectarà al món?

Un dels objectius és promoure el país i utilitzar una oportunitat única en què Andorra estarà a l’ull de la comunitat iberoamericana. Som desconeguts, Andor­ra s’ha de projectar més enllà d’Europa i si surt bé no es pot comparar amb cap altra cosa. Serà una inversió en l’àmbit econòmic i de recursos humans important però que ens beneficiarà en molts aspectes. Ho treballem amb molta il·lusió i també amb por perquè per al meu departament és el repte més gran que haurem assumit mai.

En què ha afectat el canvi de ministre d’Exteriors el seu departament?

La nova ministra havia estat asseguda al meu lloc, o sigui què t’he de dir [riu]. Era directora de Cooperació i per tant tenim un ampli suport i comprensió total. El fet que la ministra vingui de la carrera diplomàtica fa que en moltes coses ja hi hagi un coneixement tècnic que evita haver-te d’explicar. Tot i així, evidentment de canvis sempre n’hi ha quan hi ha un canvi de ministre, però el Govern és així i al final els que continuen treballant sobre els projectes són els tècnics i no afecta que hi hagi un canvi de ministre.