“La reforma es va treballar sense ensurts fins a l''informe Aparicio'”

Després de l’aprovació de la reforma comunal respira més alleujada o creu que encara queden dies de debat pel possible recurs al Tribunal Constitucional?

Queda fer el curs normal i dependrà una mica del que realment acabi succeint. Jo estic fent la feina que encara s’ha de fer, que és la d’un reglament dins de la llei per facilitar la tasca de control, per a la qual tenim temps fins al 30 de gener.

De què tracta aquest reglament de control?

Al reglament que s’està treballant es dirà quines seran les inversions financerament sostenibles. És mirar que l’informe dels comuns i que aporten al Govern sigui el menys interpretable possible. És una classificació pressupostària que estarà lligada a la Llei de finances públiques i que es farà per a tota l’administració.

Aquest reglament també controlarà que els comuns no es gastin tot el que reben de les transferències en el pagament de nòmines i despeses de funcionament?

Això ho han de fer ells perquè la Constitució garanteix autogovern a tots els comuns. El Govern fa les transferències i conjuntament entre transferències i ingressos tributaris, els comuns s’han d’organitzar i prestar els serveis que tenen encomanats per la mateixa Llei de competències. Els controls sobre com es gestiona cadascú es fan a través del marc d’altres lleis i no del marc de les transferències.

Què en pensa sobre el fet que finalment el cònsol major de Sant Julià opti per no anar al Constitucional després d’encomanar l’‘informe Aparicio’?

Jo respecto l’informe del doctor Aparicio i respectem els informes que ha fet el Govern, que en va encomanar dos quan es va assabentar d’això i immediatament es van lliurar a tothom. Els informes diuen el que diuen i aquí el que cal fer és esperar a veure com s’acaba vehiculant tot el procediment.

Quan va treballar estretament amb els grups parlamentaris, es podia imaginar que el PS es plantejaria presentar un recurs d’inconstitucionalitat?

Mentre vam estar treballant, no. Aquesta llei es va elaborar molt intensament amb els comuns. Des de la meva entrada al Govern, el gener del 2016, vam començar a fer una avaluació dels comuns per com funcionaven, en base també a les seves competències. Quan es va tenir el perfil sobre com podia ser el repartiment és quan es va començar a treballar amb les reunions institucionals al Consell General i on hi havia tots els grups parlamentaris, els comuns i el Govern. Tot va anar tranquil·lament, treballant intensament però sense ensurts, fins que al setembre va sortir l’informe.

Què suposaria per a vostè, que ha treballat en els textos, que finalment es presentés un recurs davant del TC?

Presentar un recurs d’inconstitucionalitat és totalment legítim. No és ni el primer ni serà l’últim. Ja hi ha hagut altres lleis que han anat al Constitucional.

El PS va dir que les parròquies centrals com Andorra la Vella i Escaldes-Engordany cobrarien menys tot i tenir una càrrega fiscal més elevada. Això es podia solucionar a través de la reforma comunal?

Les lleis de competències i transferències fixen i delimiten la competència, i sí que parla d’una part de finançament que el Govern està obligat, a través de la Constitució, a lliurar a cada comú. Però els comuns poden generar una sèrie de tributs que estan a la Llei de finances comunals. Cada comú realitza el que entén que ha de desenvolupar en el marc de les finances comunals, de la qual hi ha el compromís en principi de posar-la sobre la taula per fer-ne una modificació.

Quan es fa una reforma com aquesta, com es pot trobar l’equilibri entre les parròquies?

Amb aquestes lleis és difícil trobar un consens total, però no hi havia hagut una gran diferència. Els 55 milions d’euros s’havien pactat i és veritat que certes par­ròquies que tenen més població demanaven que això pesés més i altres demanaven que pesés més el territori. Però això és normal en les negociacions que es posi sobre la taula. El que sí que és clar és que la Constitució fixava que hi havia d’haver tres parts que havien de constar al repartiment sí o sí i una altra part de variables que és on es podia innovar, i això és el que s’ha intentat fer.

Com s’ha tractat la demanda d’Andorra la Vella perquè se la reconegui com a capital?

Que la capital és Andorra la Vella està reconegut a la Constitució. És un fet clar i evident. Però hi ha altres maneres que no han de ser a través de les transferències. El que sí que no és discutible és que hi ha moltes inversions que el Govern realitza i que les fa aquí perquè és la capital. Els edificis més importants de l’administració pública estan aquí, l’estació d’autobusos s’ha fet a Andorra la Vella i la nova Seu de la Justícia s’hi està construint. Això genera activitat a la pròpia parròquia.

Com a ex-cònsol menor d’Ordino, què en pensa sobre el procés per fomentar l’entrada d’inversors per impulsar Arcalís?

A nivell personal, vaig estar a les dues reunions i crec que el clam públic i notori que es va fer és que Arcalís necessitava una solució. Per al comú d’Ordino, l’estació és una motxilla molt gran. Jo personalment entenc que el comú ha de destinar els seus esforços a prestar els serveis que la llei l’obliga a prestar, però és veritat que Ordino-Arcalís fa molts anys que està funcionant, des de l’època preconstitucional. Crec que es va en la línia de trobar una molt bona solució per a l’estació, per al comú i els ciutadans.