“Ja no soc el que disputa els minuts de les escombraries”

Guille Colom (26 anys) va ser escollit a l’estiu segon capità del Bàsquet Club MoraBanc Andorra i alhora com a novetat gaudeix de més protagonisme en el parquet, en relació amb la temporada anterior. Un nou rol amb el qual el de la casa se sent de meravella i sobre el qual confessa que ha estat possible amb feina, paciència i confiança.

És evident que està tenint minuts tant a la lliga com a l’Eurocup, però en fases transcendents dels partits.

Em sento molt content amb el meu treball de principi de campanya i estic aprofitant les oportunitats entrenant dur per millorar. Em trobo còmode amb el grup, a més, tots confien en mi quan entro, ja que saben que puc anotar i en definitiva aportar des de qualsevol zona del camp, per així guanyar duels.

Dies enrere, davant l’Unicaja de Màlaga va aparèixer al matx en un tram ben viu.

Per a mi aquests minuts són importantíssims, perquè si l’entrenador te’ls dona significa que confia en tu. Davant l’Unicaja vaig aconseguir un triple, capturar 4 rebots i en tornar a la banqueta guanyàvem de 3 punts més que abans que entrés. Recordo que a Kazan perdíem de 20 i quan vaig entrar únicament vam encaixar 6 puntets.

La clau d’aquest canvi de situació personal té lloc perquè han vist que és capaç de sumar i ajudar a créixer el col·lectiu?

Sí. Amb l’experiència del curs passat aprens dels errors i ara sé més bé com haig d’actuar quan salto a la pista. Haig de fer com de revulsiu, és a dir, anar al 100% en defensa, en els rebots ofensius i defensius, i si s’han de realitzar faltes, gastar-les. Mentre que en atac jugar amb picardia, i sempre aparec a dues-centes revolucions amb valentia i sense por. El que he fet durant tota la meva carrera.

Entenc que aquesta evolució no és tan sols cosa seva, que va parlar amb Joan Peñarroya?

Abans que engegués el nou projecte el Joan em va assegurar que confiava en mi i que no regalen a ningú estar en el conjunt principal d’una entitat. Compto per a ell i ja no soc el que disputa els minuts de les escombraries.

Tot plegat, psicològicament com es paeix?

He estat preparat mentalment, insisteixo, per l’experiència. S’ha de saber que als equips no tots juguen el mateix i les opcions poden arribar, perquè algú s’ha fet mal, no ho està fent bé o acumula vàries faltes.

Suposo que tot cobra sentit quan el públic coreja Guille.

És un plaer jugar a casa, conec la meitat de la graderia, arran que són amics, familiars o coneguts, i quelcom que faci ho multipliquen per 5. Escoltar com m’esperonen és realment especial i lògicament gratificant.

Prèviament ha citat l’esforç que du a terme. Comparant les sessions d’aquesta temporada i la passada, en què ha canviat vostè?

Tenia confiança en mi, tot i que, si més no, encara en tinc més. Actualment em veig com un jugador més de l’equip, que puc ser el millor de l’entrenament qualsevol dia i, per tant, miro d’arriscar un pèl més, mostrar-me més descarat, generar joc, tirar sovint i defensar a tope.

Aquest darrer és el nou segell d’identitat del club?

És cert que vam vèncer el Tenerife o l’Unicaja amb resultats baixos. No obstant això, hem de tenir clar que som un grup certament actiu, amb homes molt físics i joves. Aleshores, per tot això hem d’assolir un plus més que la resta dels rivals i quan defensem col·lectivament funcionem. Hem après a entendre’ns millor.

Quin nivell ve demostrant el seu germà Quino...

És un gran orgull per a tota la família i penso que també per als andorrans. Milita en un equip d’enorme rang europeu i si de tant en tant esdevé el referent de la selecció espanyola, fantàstic.