“Qui fa intrusisme primer és la pròpia administració pública”

Gerard Remolins (Escaldes-Engordany, 1983) assumeix la tresoreria de l’acabada de crear Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra (Apaha), entitat de moment no gaire nombrosa però que pretén aglutinar ambdós col·lectius i impulsar-ne la professionalització, aconseguint que tinguin més vies que la docència o l’administració. Ell, que va fundar l’empresa ReGiraRocs el 2013, és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, on també va cursar un màster en cartografia i sistemes d’informació geogràfica, que s’afegeix al d’arqueologia del quaternari.

Aleshores era necessària una associació com aquesta.

Sí, hi ha molta gent formada en arqueologia i història que ja no es conforma de quedar-se a l’ensenyament o l’administració pública, sinó que vol dedicar-se a la seva professió com a tal. Necessitem un organisme que defensi els seus drets, que vetlli perquè la feina es faci amb els protocols del món acadèmic i s’eviti l’intrusisme.

Intrusisme?

Sí, per exemple, si mirem el reglament d’arqueologia del 2009 del Govern –i no és per atacar ningú ni de bon tros– s’estableix que és l’Estat qui ha de treure les restes quan apareixen en fer una obra. L’Estat t’ofereix sense cap cost uns tècnics del Govern que vindran i trauran les restes. Així que el primer intrús a l’hora de nosaltres desenvolupar-nos professionalment és l’Estat. Perquè si ells l’ofereixen gratis, quina feina ens queda? Si fas una construcció el Govern no et facilita de gratis un arquitecte, o un tècnic per a un estudi d’impacte ambiental, oi?

Això que diu no caurà bé entre els particulars.

El reglament d’arqueologia es va fer amb un afany ultraproteccionista. Posa a disposició de qui troba unes restes els seus tècnics. Però l’administració té els seus tempos –i no dic que no treballin, sinó que els processos de l’administració no són àgils–, i al particular que té una obra aturada això li costa diners. Així que és possible que tiri pel dret i l’inicial afany de proteccionisme acaba revertint en contra del patrimoni.

Quan parlen d’intrusisme, no es refereixen a particulars que enceten una recerca pel seu compte, per plaer o interès?

No, no, ni de bon tros. Nosaltres no tenim el monopoli de la curiositat. Estem parlant de les pràctiques de l’administració. Que si un particular els truca per demanar-los per un servei d’arqueologia, un historiador, els informin de les opcions que hi ha, igual que si truques a un servei telefònic preguntant per una pizzeria no et donaran només un contacte. Així evitarem que gent formada hagi de dedicar-se a una altra cosa quan, en realitat, tindria feina segons la seva formació.

Existeixen aquestes opcions de feina?

Sí, en l’àmbit privat s’han dut a terme projectes. L’exemple més conegut és el del jaciment de la Roureda de la Margineda. I també ho fan els comuns. Ara mateix, per exemple, Ordino acaba de contractar un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona. I això no ho podrien haver contractat al país? Sí. Però com ho han fet? Trucant al servei d’informació d’Andorra Telecom? No, truquen al Govern i ells els aconsellen la gent que consideren o coneixen.

Aleshores?

Per això si nosaltres comencem a empènyer, aconseguirem que sigui com als països veïns, on l’administració no pot recomanar ningú, sinó oferir una sèrie d’opcions i que el client triï el que vulgui. Mentre no se solucioni, la situació és la del peix que es mossega la cua, perquè els professionals no es decideixen a fer-se autònoms i començar a treballar. S’ha de trencar aquest cercle. I s’ha de veure que no sols són línies de negoci, de creixement econòmic, sinó que també una manera de fer aportacions en el camp de la recerca.

Quina serà, doncs, la relació entre l’associació i l’administració?

Nosaltres ja ens hem presentat als ministeris d’Educació, Cultura i Interior, per establir ponts de diàleg i per donar suport, ajuda i assessorament. Veiem el cas del Col·legi d’Arquitectes, que ha signat un conveni per tirar endavant els entorns de protecció; nosaltres creiem que des de l’associació –aspirem a col·legi però no hi ha prou professionals liberals encara– podríem donar també suport, podríem validar els projectes. I Cultura ens hauria de tenir en compte per exemple al consell assessor de Patrimoni, on l’àmbit d’arqueologia i història recau en tècnics de l’administració i, per tant, és de dubtosa independència.

De la recerca arqueològica i històrica la societat se’n pot beneficiar, posem per cas, com a atractiu turístic?

Sí. ReGiraRocs, per exemple, vam iniciar el projecte al Dolmen de la Llosa, a Bescaran, i el retorn ja és tangible, tot i que ni al poble hi creien, al principi.