“L'alternativa més valenta al Clot d'Emprivat seria no construir-hi”

Cèlia Vendrell valora la feina feta en aparcaments per la majoria i el projecte de separació de la xarxa d’aigües, i mostra preocupació per la gestió dels recursos humans i Capesa.

Quina valoració fa de la feina de la majoria aquest mandat?

En relació al mandat passat s’han fet moltes més inversions. Val a dir que el pressupost ha augmentat, els ingressos han anat a l’alça i això permet fer més inversions. La part positiva és que s’estan arreglant carrers i les xarxes residuals i pluvials s’estan separant. El 2020 han d’estar totes les xarxes separades, i a Escaldes no sé si ho aconseguirem, però ens aproparem a aquest objectiu. La gestió de recursos humans potser no és la més adequada. Ara estem pendents de saber si al pressupost del 2018 hi haurà un augment de salaris, en principi els triennis sí que es fan. Malauradament la minoria no participa en la confecció dels comptes. Ens n’informaran el dia 6 i, hi estem en contra o no, s’aprovarà previsiblement el 14.

L’aposta pels aparcaments és un dels punts forts del mandat?

Sí, els he felicitat perquè el comú ha comprat, després de molt temps, el terreny de davant l’església. Seria imprescindible també l’aparcament de l’Escaler, de 600 places, però és un terreny majoritàriament privat, per bé que era al programa electoral del 2004 amb Toni Martí.

Com valora la gestió actual de Capesa?

Ja hi ha hagut dues temptatives de fer dues juntes extraordinàries per ampliar el capital de la societat i no s’han fet perquè no hi havia un quòrum de socis suficient. El comú ha estat treballant per netejar el fitxer de socis, que són molts i tenen un màxim de 2% de les accions cadascun, per demanar als hereus que arreglin la situació i intentar aconseguir que s’ampliï el capital. El comú té reservat 1,3 milions per quan Capesa ampliï el seu nombre d’accions i les pugui comprar, però com que primer hi ha d’haver una junta extraordinària i no s’aconsegueix un mínim de persones, no es fa. Crec que hi ha poca voluntat per part de Capesa, perquè si s’obre el capital el comú passarà de tenir un 6% a un 23%.

Vostè sí que és partidària d’aquesta ampliació de capital?

Nosaltres creiem que el comú hauria de tenir el 51% de les accions i que el president de Capesa fos la figura del cònsol major. Serien les dues modificacions que realitzaria, ja que calen una sèrie d’inversions, com la construcció dels dos dipòsits que s’estan fent, que a final d’any han d’estar acabats del tot i connectats entre els nous i els vells, la recerca de captacions, i els estudis hidrogeològics.

Està contenta amb el nivell de comunicació amb la majoria?

Estic sola a la minoria pel Partit Socialdemòcrata, però vaig a la majoria de comissions, excepte Infància, Joventut i Esports. En aquestes comissions, evidentment que donen informació, però és una informació que t’arriba al final, quan hi ha les decisions preses. El projecte de les obres del carrer Santa Anna no el vam veure, i ens vam assabentar al consell de comú passat que hi hauria obres a l’avinguda Fiter i Rossell per valor d’1,3 milions. L’objectiu és separar les aigües pluvials i residuals, hi estem d’acord. Però no se’ns va informar.

El seu partit aposta per l’eliminació del cònsol menor. Què en pensa?

La figura del cònsol menor pot ser coberta per les altres figures: ja hi ha el cònsol i els consellers major i menor.

Quina opinió té de la modificació del POUP que contempla pisos més alts i espais verds al Clot d’Emprivat?

A mi evidentment els edificis de 20 metres d’alçada no m’acaben d’agradar en un país com el que som, però tampoc m’agradava gens la planificació urbanística anterior, amb illes-edifici quadrades tipus Illa Carlemany. Ara, el fet d’aixecar en altura, allibera espai en el terra. L’alternativa més valenta al Clot d’Emprivat seria no construir-hi, potser d’aquí uns anys es pren la decisió.

Creu que la parròquia és favorita per acollir el casino?

El casino és un tema que no m’agrada gens, ni a Andorra la Vella ni a Escaldes-Engordany. Crec que fem tard, que és una proposta vella. Ara per Internet hi ha jocs en línia, i la gent no vindrà forçosament al país per jugar al casino. És un model caducat, que portarà economies paral·leles que no són positives, i encara menys si l’associem a Caldea, amb imatge de turisme familiar.

Són necessàries mesures de seguretat addicionals a Vivand?

No et diré ni sí ni no. Sortosament Andorra no està en la diana de cap grup terrorista, però el món ha canviat molt i ja que es parla de les remodelacions de l’avinguda Carlemany i Meritxell un dels punts que es treballa és aquest. No podem dir que no és necessari, s’ha de fer alguna cosa per evitar no només un atac, sinó perquè algú no es despisti, entri a l’avinguda i atropelli gent.

Què pensa del que hi ha previst fer a l’avinguda Carlemany?

S’està definint el que s’acaba fent. El nostre paviment no canvia. Una de les propostes que s’ha parlat i em va agradar són unes papereres que sempre estan buides, perquè tires el producte i cau en una fossa tipus recollida selectiva. Vaig demanar que a l’hora de fer el revestiment, es miressin tecnologies per recuperar energia, n’hi ha que al mateix temps que camines genera electricitat. Si ho aconseguim serà genial.

Quina opinió en té de la reforma comunal?

Les desigualtats entre un habitant d’Escaldes i Canillo es mantenen, es volia fer una reforma de la llei de competències i transferències i al final poca cosa s’ha fet. Voldríem que el factor població tingués més importància que el factor territori, que ha de tenir el seu pes però no tant. Per diferents motius, el PS amb Liberals i SDP estan treballant per portar la llei al TC.

Hi ha un problema de consum de drogues al Prat del Roure?

És un problema de societat, de país, no tant del Prat del Roure d’Escaldes. La pauta per conscienciar els joves l’ha de posar Govern. No per aquest fet, però el comú contractarà vigilància als parcs; si es detecta, s’alertarà.

Què li manca a Escaldes?

Intentaria potenciar les aigües termals. Molta gent no sap per què tenim Caldea o perquè ens diem Escaldes. També l’adaptació dels carrers, amb criteri de tècnics especialitzats, per a persones amb mobilitat reduïda.