“Una persona amb discapacitat surt sola i ja no se la miren dos vegades”

Anna Parramon és des del passat mes de gener la presidenta de la Federació d’Associacions d’Andorra de Persones amb Discapacitat (FAAD). Destaca que enguany s’han fet passos endavant per millorar la qualitat de vida de les persones amb alguna limitació física o mental.

El ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va dir que enguany s’han reduït de 78 a 22 el nombre de contractes de baix rendiment. Com ho valora?

Era una reivindicació de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals que portava anys intentant que s’eliminessin els contractes de baix rendiment. Ha estat la joia de la corona perquè per a nosaltres era molt important. L’empresa paga el salari base i el Govern la Seguretat Social. És un incentiu que es dona per contractar.

Creu que s’hauria d’establir una quota mínima de treballadors amb discapacitat dins de les empreses?

Crec que en el futur s’obligarà a fer una legislació en aquest sentit, però tampoc s’hauria d’imposar el fet d’agafar algú si no sap fer la feina. Tot i això, sí que hi ha d’haver una voluntat de l’empresari per contractar persones amb discapacitat. Des de la FAAD reclamem que no es tingui por de contractar-les perquè són persones que desenvolupen altres sentits de manera impressionant.

Aquest any també s’ha facilitat el servei d’un assistent personal. Quantes persones se’n beneficien?

Actualment dos, però n’hi ha nou més que estan fent els tràmits per beneficiar-se’n. El ministeri d’Afers Socials ha preparat 14 persones i el programa es sufraga entre les persones que demanen el servei i també des del Govern.

S’ha avançat a l’hora de desestigmatitzar la percepció de les persones que tenen una discapacitat?

Avui en dia una persona amb discapacitat surt al carrer sola i la societat no se la mira dos vegades com podia passar anteriorment en alguns casos. La gent valora més les persones i les institucions també ens estan ajudant moltíssim.

S’ha millorat en facilitar l’accessibilitat en espais públics?

S’està millorant en diferents espais, com ara els ascensors, les voreres o també els transports públics. És una despesa gran per a les empreses i ho estan intentant. Quan compren un bus nou o un taxi ja es fa pensant en les persones amb mobilitat reduïda.

I les empreses s’estan adaptant a les necessitats d’accessibilitat de les persones amb discapa-citat?

Sí, el Govern facilita l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a les empreses i també ajuda en cas que s’hagin de fer obres.

Com s’està desenvolupant l’atenció psicològica per a les famílies?

Totes les persones que ho necessitin reben un suport a través de les diferents associacions. S’aconsella i es fa costat, sobretot en l’àmbit familiar. La persona amb discapacitat ho passa malament però també s’ha d’assessorar les famílies, sobretot si la discapacitat ha estat sobrevinguda i no és de naixement.